Bretxa salarial a causa d'una societat encara tradicional

La bretxa salarial entre homes i dones que encara existeix al Principat és provocada perquè encara no s’ha produït un canvi en el paper social tradicional dels dos gèneres i no pas perquè els treballadors cobrin més que les treballadores per la mateixa feina. Aquesta és la conclusió a la qual arriba un estudi realitzat pels sociòlegs i investigadors del Centre de Recerca Sociològica (CRES) Núria Segués i Joan Micó, publicat en el darrer número de Ciutadans. Revista de ciències socials d’Andorra. Segons l’estudi, la discriminació directa entre homes i dones, és a dir, treballadores que cobren menys salari per la mateixa feina i el mateix lloc de treball que un home, “no seria la situació més estesa, encara que sí la més greu”.

Els investigadors fan responsables d’una proporció més gran de la bretxa salarial per gènere les desigualtats indirectes. Segons assenyalen, la majoria de les desigualtats indirectes estan relacionades “amb canvis de mentalitat que encara no estan plenament assumits pel conjunt de la societat”. Un d’ells és que la dona encara és, en molts casos, la principal responsable de la llar i de la família i l’home el principal sustentador econòmic del nucli familiar.

Que els homes encara no valorin ni assumeixin, en la mateixa proporció que les dones, tasques tan importants per a la societat com la cura de la família, o que hi hagi feines encara masculinitzades o feminitzades serien exemples d’alguns dels canvis pendents per minimitzar la bretxa salarial existent. Segons les darreres xifres publicades per la CASS, a finals del 2017, el salari mitjà de les dones era el 76,8% del sou dels homes.

Pal·liar la desigualtat salarial

Els autors de l’estudi consideren que les causes de la desigualtat salarial, encara que siguin indirectes, “no vol dir que no siguin importants” o que “no es pugui prendre cap acció per pal·liar-les”. Un cop analitzades totes les dades que han tingut a l’abast per elaborar el treball, Segués i Micó indiquen que s’han de buscar “fórmules” perquè les dones i els homes “es corresponsabilitzin”, perquè tenir fills “no penalitzi” la carrera professional de les dones i perquè puguin arribar a càrrecs directius “en la mateixa proporció que els homes”. Fórmules, afegeixen, que “requereixen polítiques que incentivin un repartiment igualitari de les tasques de la llar, per exemple, amb permisos obligatoris de paternitat”.

Conclouen que l’anàlisi detallada del conjunt de desigualtats detectades, i que porten com a conseqüència la bretxa laboral, “hauria de servir per promoure accions positives encaminades a una igualtat en les condicions de treball i els salaris reals entre homes i dones”. Insisteixen que la bretxa salarial entre homes i dones és resultat d’una sèrie de factors entrellaçats que fan que la seva disminució no evolucioni tan de pressa com seria necessari.

LA TAXA D'OCUPACIÓ FEMENINA A ANDORRA ÉS DE LES MÉS ALTES DE TOTA EUROPA

La taxa d’ocupació de les persones assalariades era, a finals del 2017, lleugerament més alta entre les dones que entre els homes. Segons les dades de la CASS recollides a l’estudi, a 31 de desembre de fa dos anys, la taxa d’ocupació dels homes se situava al 63,8%, mentre que la de les dones era del 66,4%, una dada que indica “la plena normalització de la presència de la dona en el món laboral a Andorra”. Quan es tracta dels treballadors per compte propi, les dades canvien radicalment, ja que la proporció de dones és molt inferior a la d’homes. Un 32% i un 68%, respectivament. Segons els autors de l’estudi, la xifra representa “una desigualtat evident entre homes i dones, ja que els treballadors per compte propi són, en gran part, empresaris i professionals liberals, amb remuneracions més altes”. Així, el 2017, la taxa d’ocupació de les dones assalariades i autònomes era del 73,7% i la dels homes d’un 78,3%. Si es compara amb Europa, les taxes d’ocupació femenina més altes són les d’Islàndia (84,5%), Regne Unit (79,8%), Suïssa (77,4%), Alemanya (75,2%) i Dinamarca (73,7%). Andorra està també en aquest grup, a distància de països com Espanya i França o la resta del sud d’Europa.