Retrets al Consell per la llei de la Funció Publica

El Consell General va celebrar ahir una sessió extraordinària maratoniana, que va començar poc després de dos quarts de deu del matí i que es va allargar fins a les deu de la nit. En l’ordre del dia sobresortia el projecte de llei de la Funció Pública, que finalment va ser aprovat després de quatre hores de debat amb el vistiplau de DA i el rebuig unànime de tota l’oposició.

Una votació marcada en vermell per tots els grups, que van anticipar les ganes de debatre cos a cos amb els membres del Govern en el primer punt del dia. El nomenament de dos membres del consell d’administració de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i que, en un principi, no havia de portar la polèmica a la sala. El president del PS, Pere López, però, va carregar contra l’executiu per proposar “exclusivament” homes. “Vostès han cregut que les dones no poden exercir càrrecs de responsabilitat”, va dir. El cap de Govern, Toni Martí, va replicar demanant a López “exemplaritat”. “Encara pot fer un pas enrere i deixar que una dona encapçali la llista del PS”, li va etzibar. D’aquesta manera, entre recriminacions, es va passar al següent assumpte del dia: la Funció Pública. Només de començar, la consellera de L’A Judith Pallarés va titllar la reforma “d’arcaica en molts sentits i sense més consens que el seu, senyors de DA”. “Pensen que guanyar unes eleccions és fer obeir, però significa escoltar i en aquest tema els sindicats en formen part”, va argumentar. La ministra de Funció Pública, Eva Descarrega, molesta per l’atac, va optar per destacar les bondats d’una llei “tan esperada” i, en cap cas, va continuar, “imposada, sinó aprovada al Consell General”.

La resta de consellers de l’oposició van sumar-se als retrets sobre “la manca de diàleg” de l’executiu amb els treballadors públics. Des de les files socialdemòcrates, López van compartir “la frustració dels sindicats davant algú que no escolta i imposa els seus criteris”, mentre que el president dels liberals, Jordi Gallardo, va lamentar el fet que “la gran majoria dels treballadors públics no estan d’acord amb el projecte de llei”. La consellera independent, Sílvia Bonet, i el representant de Progressistes-SDP, Víctor Naudi, van apuntar el “deteriorament del servei públic”. Al seu torn, el conseller d’Unió Laurediana i Independents de la Massana Josep Pintat va qualificar la reforma de “nyap”. De fet, tant Pintat com Naudi van arribar a demanar directament als consellers taronges que no donessin el seu suport a la llei. El to tens va seguir durant tot el debat i va arribar a un dels seus punts àlgids amb el pas de triennis a quinquennis. Un canvi que la socialdemòcrata Rosa Gili va qualificar “d’inacceptable” i que la resta de consellers, amb Gallardo al capdavant, van assenyalar que comporta “retallades” i “el desmantellament de la Funció Pública”.

Descarrega, però, va recordar que el nou model retributiu provocarà que la despesa augmenti dels 17 als 20 milions d’euros. En aquest sentit, el conseller demòcrata Marc Ballestà va posar l’accent en la “sostenibilitat” del sistema i va defensar un pla que premiarà la carrera professional i el rendiment.

A més a més, Gili va mostrar la seva preocupació per la divisió entre funcionaris i treballadors públics. En paral·lel, Pere López va dirigir-se a Toni Martí, tot considerant que el cap de Govern se sentia “malament” i que estava “molt nerviós”. El líder del PS va anar més enllà i va acusar Martí “d’arrogant”. Aquest va optar per reprovar el gust de López per “faltar a la gent”. “Jo puc ser arrogant i coherent, ara bé, es pot ser faltón com vostè”, va esgrimir.

Tot un seguit de queixes i atacs que van fer que la titular de Funció Pública optés “per entonar el mea culpa”. “No vam assolir el consens”, va admetre. En tot cas, Descarrega va reclamar “una oportunitat” per al text en la fase del desplegament reglamentari.

Queixes sindicals

Precisament, la presència de sindicalistes al debat va ser escassa. En concret, a la graderia del Consell es van veure un parell de representants dels treballadors, entre els quals el líder de l’USdA, Gabriel Ubach, i no hi va haver cap protesta tal com s’havia plantejat. En la seva mobilització particular, Ubach va aixecar les mans simbolitzant que se sentia robat quan es va aprovar la llei. Al Sipaag van reiterar el seu rebuig a una norma negativa “per al conjunt de la ciutadania”.