L'oposició carrega contra Martí per reaccionar tard als problemes socials

Els líders de l’oposició van carregar durament contra el discurs de Cap d’Any que va pronunciar el cap de Govern, Toni Martí, perquè entenen que si la situació del país és la que és, en gran manera té lloc per les polítiques que ha aplicat DA en els darrers vuit anys. “El discurs és una presa de pèl, ja que han governat durant dos mandats seguits amb majoria absoluta, per tant, on estem és gràcies a la seva acció política”, va destacar el conseller general de Liberals d’Andorra Ferran Costa, qui a més va afegir que “la gent que perd poder adquisitiu és precisament per les seves polítiques. Discursos com aquest estan fora de lloc i va ser completament desafortunat, perquè creen desafecció entre la ciutadania. Fer aquestes reflexions quan falten cinc setmanes per dissoldre el Consell General, de què serveix?”.

De la mateixa opinió és Josep Pintat, conseller general d’Unió laurediana-Independents de la Massana, qui defensa que no era una bona idea llançar propostes sense tenir-les ben definides. “Desconec les mesures a les quals es va referir, però fer aquests anuncis sense tenir clar què es vol fer pot tenir l’efecte invers i el que podria ser positiu acaba sent negatiu.” El polític lauredià va incidir en el concepte “d’improvisació” per explicar les sensacions que li va provocar el discurs de Martí. “Em va semblar una improvisació absoluta, com tot el que han fet durant aquests anys. De cop i volta es fa una manifestació al carrer i el Govern creu que ha de reaccionar. No és que no calgui, però abans d’anunciar què es fa cal fer unes anàlisis prèvies”.

López està “descol·locat”

El conseller general i president del Partit Socialdemòcrata, Pere López, va comentar que el discurs l’havia “descol·locat” i s’unia a la crítica general dels dos mandats de DA. “No sé a què respon que ara faci aquest discurs. Sembla com si no hagués pilotat la nau del Govern durant els darrers vuit anys. Estic descol·locat.”

“Les alarmes socials estan sonant des de fa dies i ho hem recordat a les comissions i al Consell General però sempre ho han negat”, va explicar López, qui va recordar que en aquest temps “no hi ha hagut consens, no ens han escoltat i no han negociat, així que suposo que deu tenir mala consciència o remordiments”.

Entre altres coses, Martí proposava establir un topall en el preu del lloguer, una acció que Pintat afirma que no és a la Llei òmnibus i que serveix perquè Costa critiqui “la falta de visió estratègica del Govern, que actuarà fins al final amb aquest sistema d’acció-reacció”. López recorda que “aquesta llei és la que ha volgut [Xavier] Espot” i que “no és pot aplicar al sector públic les polítiques del privat”.

Poca voluntat de treballar

Des del Sindicat Andorrà de Treballadors (SAT), el president, Guillem Fornieles, va lamentar que Martí els vulgui reunir ara amb la patronal per trobar alguna solució als problemes socials, ja que no creu que sigui la persona més indicada. “Això és cinisme perquè ens va imposar les lleis socials amb retallades per als treballadors, per tant, no té sentit parlar de coses que estan imposades.” Tot i així, accepta que “ni que sigui per cortesia, si ens criden i anirem, però creiem que les reunions s’han de fer amb el pròxim Govern, no amb ell”.

LLOGUERS I PENSIONS PREOCUPEN LA CEA

El president de la CEA, Gerard Cadena, es va mostrar especialment preocupat per dos aspectes “que sembla que s’enquistin”, com són el preu del lloguer i l’augment de les pensions. En aquest sentit va recollir el guant llançat per Martí i es va mostrar obert a parlar-ne amb l’executiu i els sindicats. “Si ho abordem de forma global, perfecte. Entenc que el Govern ha de fer de mediador entre ells i nosaltres perquè aquesta taula no es converteixi en dos monòlegs, sinó que tots ens escoltem i hi participem.” El president de la patronal va recordar, però, que ells no estan representats a la mesa de l’habitatge i que al consell d’administració de la CASS “només tenim un representant”. Finalment, va indicar que “si les mesures es treballen amb consens es poden arribar a fer realitat”.