Pla per crear un nou sector econòmic de criptomonedes

La proposició de llei d’actius virtuals, que el Consell General ha admès a tràmit, té un propòsit clar, aconseguir que amb la regulació Andorra esdevingui un pol d’atracció i s’impulsi un sector econòmic a l’entorn de la tecnologia blockchain i les criptomonedes. El conseller d’Independents de la Massana, Carles Naudi, recordava ahir que al juliol ja va fer esment de la qüestió en una sessió del Consell i emmarcant-la en la necessitat de “revulsius econòmics per al país”.

Naudi va indicar que s’ha parlat amb la comissió que la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) va impulsar sobre aquest tema i que finalment s’ha consensuat un text legislatiu que signen consellers d’UL i independents de la Massana però també els demòcrates, el parlamentari d’SDP, Víctor Naudi, i la independent Sílvia Bonet. La proposició de llei té caràcter d’urgència amb l’objectiu que es pugui aprovar en l’actual legislatura i evitar així que “aquest tren marxi”.

Naudi reflexionava sobre el fet que l’oposició s’ha queixat sobre la quantitat de textos a tràmit a les portes de l’acabament de la legislatura i que paradoxalment “ara n’afegim un altre”. Però ho justificava pel fet que “aquest tema està passant ara i si no ens hi sumem de seguida acabarà de passar i el tren marxarà” i que els inversors optaran per territoris com Malta o Gibraltar on ja estan apostant per aquest nou àmbit de negoci. En el mateix sentit s’expressava la consellera d’UL, Carine Montaner, “a Malta s’estan posant les piles, el ferro s’ha de treballar quan està calent i, si no, perdrem aquesta oportunitat”.

Precisament la proposició de llei es basa en la regulació de Malta. El conseller massanenc va manifestar que el Govern diu que “hem de mirar cap a la UE, doncs Malta és un país de la UE”. L’illa s’ha convertit en pionera aprovant tres textos legislatius que regulen les criptomonedes i la tec­nologia blockchain, un marc regulatori qualificat de “còmode” per permetre el creixement de la nova indústria. Carles Naudi va assenyalar que el PIB de Malta està creixent notablement i que, per tant, “alguna cosa estaran fent bé”. A més, va indicar que ha quedat demostrat que el sol fet que hi hagi regulació ja pot atreure inversors perquè “els hi dones seguretat jurídica”.

Ara el Govern té de termini fins al 4 de gener al migdia per emetre el seu criteri.