x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Tribunals

Els Cierco recusen la batlle Azahara Cascales pel cas de la 'caixa B' de BPA

Higini i Ramon Cierco han instat la Batllia que canviï la jutgessa que instrueix l’afer Landstreet en què estan encausats i s’investiguen els pagaments sota mà de BPA
Higini Cierco en un dels dies de les vistes del 'cas BPA'.

Els Cierco recusen la batlle del cas de la 'caixa B' de BPA

Higini Cierco en un dels dies de les vistes del 'cas BPA'.

Una oficina tancada de Banco Madrid.

Els Cierco recusen la batlle del cas de la 'caixa B' de BPA

Una oficina tancada de Banco Madrid.

ARXIU
Actualitzada 28/11/2018 a les 12:36
Higini i Ramon Cierco han presentat a la Batllia un escrit per recusar la batlle Azahara Cascales com a responsable de la investigació del cas Lansdstret. La recusació, segons fonts properes al cas, es basa en què Casacles va ser secretària d’estat d’interior durant el primer mandat del gabinet Martí. La presidenta de la Batllia va substituir Xavier Espot i l’actual candidat demòcrata va passar a ser ministre de l’Interior. Un cop va deixar el càrrec, Cascales va tornar a la Batllia i va ser l’elegida per ocupar el lloc de Canòlic Mingorance en la instrucció de la vintena de causes relacionades amb BPA. Mingorance havia passat a ser magistrada del tribunal superior. La Batllia ha emès un aute on comunica la recusació impulsada pels Cierco i especifica que “mentre se substanciï la recusació, el batlle recusat s’ha d’abstenir d’entendre la causa, essent el qui el substitueixi en la instrucció el batlle següent en el torn”. En aquest cas només hi ha una sola altra batlle en la secció especialitzada i per tant passa a ser Maria Àngels Moreno qui s’encarregui de la instrucció de Landstreet, mentre no es resolgui la petició dels Cierco.
En aquesta causa s’investiga com era el funcionament de l’anomenada caixa B de BPA, amb la qual es feien pagaments sota mà, sense declarar ni a la CASS ni a altra gent externa. Aquests sobres no es registraven a la comptabilitat de Banca Privada ja que s’abonaven a través del compte corrent d’una societat panamenya, anomenada Landstreet. L’accionsita majoritari de Landstreet era l’ex-conseller delegat Joan Pau Miquel i com a titulars minoritaris hi havia dos gestors d’un fons d’inversió.
Higini i Ramon Cierco estan encausats en aquesta investigació. Higini Cierco és un dels signataris de l’acord pel qual es crea i es passen a destinar diners a la societat panamenya. Al mateix temps, el propi Cierco va cobrar més de 600.000 euros de Landstreet. Les declaracions que s’han pres mostraven que el funcionament de la societat panamenya era com tenir un banc dins d’un altre banc on només uns quants, especialment els beneficiaris, coneixien que s’estaven fent abonaments en negre.

Querella a Higini Cierco
És en el marc d’aquesta causa on la Caixa Andorrana de la Seguretat Social es va querellar contra Higini Cierco en considerar-lo com a un dels responsables del sistema pel qual es pagava a empleats sota mà sense declarar-ho a la Seguretat Social. Joan Pau Miquel quan ja era a la presó va enviar uns xecs per fer front a les cotitzacions no abonades. El total es trobava al voltant dels cinc-cents mil euros. Posteriorment però, Miquel va presentar una demanda per recuperar aquests diners i que fos BPA qui abonés les cotitzacions no realitzades. La justícia, però, ha establert recentment que no se li han de retornar perquè el banc no coneixia Landstreet.
 

'NO' A LA INDEMNITZACIÓ PER ALS EMPLEATS DE BANCO MADRID
La intervenció de Banco Madrid per part del Banc d’Espanya “va estar justificada i s’adeua a la legalitat” segons la sentència de la sala contenciosa-administrativa de l’Audiència Nacional espa­nyola. El dictamen desestima el recurs de 131 empleats de la filial de Banca Privada d’Andorra (BPA) que havien reclamat al Banc d’Espanya “per danys i perjudicis”.
Els treballadors esgrimien que la intervenció de l’entitat va provocar el pànic entre els clients, derivant en una retirada massiva i instantània de la pràctica totalitat de fons del banc. En la reclamació s’instava que devien ser compensats perquè la intervenció havia estat “negligent” i havia provocat als empleats un perjudici econòmic, moral i reputacional.
La teoria dels treballadors és que Banco Madrid hauria d’haver estat “segregat” de la matriu de BPA amb l’aplicació d’una bateria de mesures legals. En la petició es recordava que el banc quan va ser intervingut, es trobava “en una situació de liquiditat molt per damunt de la mitjana espanyola”.
La sentència de la sala contenciosa-administrativa de l’Audiència Nacional espa­nyola estableix que perquè hi pugui haver una responsabilitat patrimonial del Banc d’Espanya cal que hagi “actuat de forma arbitrària, injustificada o contrària a l’ordenament”. L’Audiència Nacional estableix que aquest no és el cas i que la resolució judicial va ser “asèptica, per la limitació del seus efectes, i es pot considerar neutral per als interessos de l’entitat”. Es critica que els empleats no haguessin recorregut les decisions prèvies.
Etiquetes
  • #2 Republica de Andorranistan !!!
    (28/11/18 10:59)

    Pesaos no, Andorra esta tant podrida com l España del PP.

    Respondre
  • #1 Raul
    (28/11/18 08:27)

    Capitol 59.439 de friends.............que pesaos......

    Respondre
2
El més...
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts