Creix el nombre de dones ateses per violència masclista

Quant a la totalitat de casos tractats, aquí s’hi inclouen els nous, els de prevalença i els reoberts, fins a l’octubre s’eleven a 219, quan en tot l’any passat n’hi va haver 155. “La detecció de casos fa dos anys que augmenta i és per les accions que hem fet per donar a conèixer el servei que se’ns deriven més dones”, va explicar la cap d’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, en la presentació ahir de les dades en un acte en què va estar acompanyada pel ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot.

El ministre va explicar que respecte de l’any passat s’ha incrementat en un 3% el nombre de denúncies presentades davant la policia per maltractaments en l’àmbit domèstic i que han crescut en 5,5% el nombre de persones detingudes. En canvi, s’ha reduït un 25% el d’intervencions policíaques. “Gran part del creixement en el nombre de casos no obeeix a un augment de la criminalitat sinó al fet que el servei es coneix molt més”, va dir. Espot va afegir que “hem de seguir en aquesta línia per acabar amb la violència de gènere, però encara que només hi hagués un sol cas, aquest cas ja justificaria seguir fent el que fem i molt més”.

Perfil de la dona maltractada

Segons les dades fetes públiques pel ministeri d’Afers Socials, el perfil d’una víctima de violència de gènere a Andorra seria el d’una dona de nacionalitat portuguesa, espanyola o andorrana, d’entre 28 i 39 anys, separada, amb fills d’entre 4 i 18 anys i activa laboralment. Tot i que un percentatge important de dones maltractades no pertanyen a cap de les tres nacionalitats i en aquest apartat s’hi poden troba víctimes franceses i de països de l’Amèrica Llatina, Europa de l’Est i Àfrica. “Aquesta no és una qüestió de nacionalitat, la violència de gènere afecta dones de tots els països del món”, va matisar Porras, que va destacar que des de l’inici de l’any el servei no ha atès cap dona menor de 18 anys.

Quant al tipus de maltractament patit per les víctimes, totes les dones tractades ho han estat per agressions psicològiques. De les 268 víctimes, 168 havien patit maltractments físics, 156 socials, 138 econòmics i 116 ambientals. De les dones tractades 60 van dir que havien patit maltractament sexual. “Es troba a la cua perquè a les pròpies dones els hi és molt difícil detectar si han patit maltractament sexual per part de la seva parella”, va lamentar la cap d’àrea de Polítiques d’Igualtat.

Cal destacar que només 97 de les 268 dones ateses pel servei han presentat denúncia davant la policia. “Les dones que no fan aquest pas”, va dir Espot, “és perquè pensen que el fet de denunciar no acaba de donar resposta al seu neguit o per por a fer-ho”.

Respecte al canal d’entrada al servei, 124 dones ho van fer per pròpia iniciativa. La resta va venir derivades per la policia, per l’hospital, per l’àrea d’Atenció a les Persones i les Famílies o per altres conductes com advocats, metges de capçalera, psicòlegs o tècnics d’afers socials.

Una altra xifra a destacar és que 187 de les dones ateses ha trencat la relació amb el seu maltractador i 59 encara el tenen com a parella. N’hi ha 22 de qui no se sap si han trencat o no amb la parella. “Moltes dones abandonen el procés de recuperació després de ser tractades al servei i no sabem com han acabat”, va explicar Porras.

De gener a octubre han estat 14 les famílies que algun moment han utilitzat algun dels tres pisos que el servei posa a disposició de les dones maltractades i els seus fills. Uns pisos que poden acollir dues famílies alhora i que han estat ocupats els deu mesos. El servei també ha atorgat prestacions econòmiques per un valor de 137.418 euros a 71 famílies.

Tractament al maltractador

Actualment hi ha sis homes que estan seguint l’anomenat programa d’atenció a les relacions no violentes que està dirigit als maltractadors que volen canviar el seu rol de violència. El ministre va destacar que ho fan de manera voluntària, però va assenyalar que el Codi Penal permet a batlles i magistrats imposar aquest tipus de tractament com a mesura qualificada en les penes de presó condicional o que participar-hi sigui un benefici penitenciari. “Estem treballant perquè batlles i magistrats facin ús d’aquest programa i perquè la Fiscalia ho demani”, va indicar Espot.