Miquel no recuperarà el mig milió de la cotització de la 'caixa B'

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’empara que havia instat l’ex-conseller delegat i director general de Banca Privada, Joan Pau Miquel, que pretenia que se li retornessin els 554.000 euros que va pagar per compensar la CASS per les cotitzacions no realitzades per la caixa B de l’entitat. Landstreet era la societat panamenya que utilitzava BPA per fer els pagaments de contraprestacions de sota mà a treballadors i gent externa. Com que era una caixa B funcionava en negre i per tant no cotitzava a la Seguretat Social. Quan Banca Privada va ser intervinguda es va descobrir el muntatge que havien fet els seus directius i Joan Pau Miquel era el propietari majoritari de Lansdstreet. Mentre era a la presó va fer personalment el pagament de 554.000 euros a la CASS per les cotitzacions no realitzades. Posteriorment va presentar una demanda judicial perquè fos BPA qui assumís aquesta xifra i se li tornessin els diners.

En primera instància la Batllia va donar la raó a Miquel entenent que eren retribucions fetes pel banc i per tant era BPA qui n’havia d’assumir la cotització. El Tribual Superior va capgirar la sentència i va fixar que els diners no s’havien de retornar. Cal recordar que Miquel, mentre era a la presó, va enviar una carta a la CASS dient que la falta de cotització havia estat un “descuit” i que li trametia dos xecs per fer-hi front. La sala va considerar que com que els pagaments es feien de forma paral·lela, a esquenes de l’entitat i del departament de recursos humans i a través d’una societat panamenya, es pot concloure que no es pot saber a què corresponien. No es podia concloure segons el Tribunal Superior que BPA s’hagués vist beneficiada “per la regularització efectuada pel recurrent vuit anys més tard d’allò que només ell sabia que calia fer [i que no es va fer per “descuit”]”. A efectes pràctics el Tribunal Superior entenia que BPA no havia d’assumir uns pagaments d’un sistema que no estava previst al departament de comptabilitat i que havia estat creat i dirigit per Joan Pau Miquel. A més, en la comptabilitat de la societat panamenya tampoc no hi havia cap indici pel qual es pogués deduir “cap tipus de retribució als seus empleats”.

El recurs d’empara al Constitucional es basava en el fet que Miquel considera que no es van practicar diverses proves que veia com a importants. Aquestes havien estat inadmeses en primera instància i el recurrent no va instar que es fessin en segona. El Constitucional recorda que no és una tercera instància judicial i no es pot considerar que se li hagi vulnerat el dret a la defensa per les proves no demanades.