El TS condemna BPA a pagar 50.000 euros a un client per les preferents

La Sala Civil del Tribunal Superior (TS) ha condemnat BPA a pagar més de 50.000 euros a un client per un cas relacionat amb les accions preferents. D’aquesta manera, els magistrats ratifiquen la sentència del Tribunal de Batlles del mes d’abril passat, en què declaraven nul el contracte de compra i ordenaven el pagament d’aquesta quantitat a la persona afectada per haver adquirit participacions preferents. A més, li exigien el pagament dels interessos corresponents. El TS ha imposat ara a l’entitat bancària, que va recórrer la sentència, el pagament de les despeses processals mentre la causa ha estat en aquesta instància.

En les seves conclusions, el TS afirma que BPA “no hauria d’haver ofert” aquesta operació de “risc elevat” al client perquè no era “ni idònia ni adequada” al seu perfil. A més, remarca que el demandant no tenia coneixements financers suficients i que el banc no va aportar una informació prou “clara, transparent i imparcial adaptada al perfil del client”. “[L’entitat] havia d’assegurar-se que el producte era idoni i convenient per al client i que aquest acceptava el risc elevat de la seva inversió. No ho va fer així”, assenyala l’escrit dels magistrats.

D’altra banda, el TS també explica que BPA ho hauria hagut de fer constar per escrit en cas que hagués assessorat l’inversor. Per justificar la sentència, els magistrats s’emparen amb sentències anteriors, que estipulen que les entitats financeres han d’informar de manera correcta els clients, encara que no estigui previst explícitament en el contracte. Justifiquen que aquesta pràctica sí que està prevista per la Llei del règim jurídic de les entitats bancàries i règim administratiu, que transposava una directiva de la Unió Europea. Aquest text estipula que les entitats bancàries estan obligades a actuar amb transparència amb els clients i assegurar-los una “correcta informació” amb l’objectiu que puguin prendre les decisions “amb coneixement de causa”.

Malgrat que BPA va aportar un document de compromís d’una pàgina, els magistrats consideren que hi ha una part d’informació que “és absolutament formal, fictícia, mancada de cap fonament i clarament abusiva” i, per tant, conclouen que es tracta d’un contracte que no aporta prou seguretat jurídica per tal que es pugui “pressuposar” que el client coneixia tots els riscos de les operacions. A més, en les sentències es posa en dubte la manera amb la qual es van fer els tests d’idoneïtat i d’adequació per saber si el client estava prou preparat per afrontar aquestes operacions, ja que sense tenir cap professió vinculada al sector financer, es va concloure que tenia “coneixements i experiència inversora mitjans”.

Desde l'òptica "actual"

El tribunal també va avaluar que els confictes amb productes financers s’han d’abordar des d’una “òptica més actual”, a causa de la “no igualtat real” entre les parts contractants, com podrien ser el sector bancari o les grans corporacions, i consumidors i altres empreses.