x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
DIARI TV MUSIK
l'aturada del 'cas bpa'

Silvestre insta l'empara del Col·legi

El lletrat vol el suport de la institució pel conflicte amb Pijuan
Josep Anton Silvestre, abans d'entrar a la vista del 'cas BPA' que es va suspendre per la primera tanda de recusacions als magistrats.

L'advocat Silvestre insta l'empara del Col·legi

Josep Anton Silvestre, abans d'entrar a la vista del 'cas BPA' que es va suspendre per la primera tanda de recusacions als magistrats.

Actualitzada 17/10/2018 a les 13:12
Josep Anton Silvestre ha demanat l’empara al Col·legi d’Advocats per la suposada enemistat que assegura que té envers ell el magistrat Josep Maria Pijuan i que l’ha portat a presentar deu recusacions als magistrats del cas BPA (en tres tandes), quatre demandes civils (contra Pijuan, Enric Anglada i Concepció Baron) i un procediment urgent de vulneració i de drets, a banda de l’anunci respecte que la primera fase de recusacions ja entra en el circuit de recursos cap al Tribunal Constitucional. Silvestre ha adjuntat les recusacions presentades en l’escrit d’empara, i finalment cap altre dels advocats o dels clients, segons fonts properes al cas, s’ha afegit a la petició. En un principi s’havia especulat que la demanda fos secundada per diferents clients processats del cas BPA o els seus lletrats, però no ha estat així.
El Col·legi d’Advocats es troba amb un problema perquè mai s’havia demanat una empara d’aquestes característiques i no hi ha cap normativa que dicti com actuar. L’empara està prevista per ser demanada in situ. És a dir, si a un advocat li fan un registre a casa o al despatx, o un batlle està vulnerant en un judici el dret a la defensa. Llavors es crida un representant del Col·legi perquè estigui present. La situació ha portat la junta del Col·legi a plantejar-se si cal demanar un aclariment a Silvestre respecte a com considera que s’ha d’exercir l’empara. Una part de la junta, a més, vol remarcar que com a col·legiat se l’ha de protegir, però que també cal remarcar que no es donarà suport a praxis que puguin anar contra els fonaments i l’esperit de l’exercici del dret. El més probable, segons les mateixes fonts, és que la junta s’esperi a veure quina és la petició concreta que vol fer Silvestre, i posteriorment decidir.


Batlles i magistrats

L’enfadament de batlles i magistrats va in crescendo per com s’està desenvolupant el cas BPA, perquè creuen que s’ha posat de manifest la falta d’eines per impedir el bloqueig d’un judici. L’allau de recusacions, demandes civils i procediments diversos està derivant, segons fonts properes a la Batllia, en el convenciment que cal una modificació ràpida de la legislació. Batlles i magistrats creuen, segons les mateixes fonts, que és imprescindible que s’incorpori el delicte de desacatament per evitar que es pugui acusar impunement la justícia d’estar corrupta sense que els magistrats puguin actuar. Al mateix temps, volen que també s’agregui el delicte d’obstrucció a la justícia que pugui ser aplicat a un advocat que inunda la Batllia de procediments amb l’objectiu evident de bloquejar la celebració d’un judici.
Els jutges estarien d’acord que s’ha d’especificar clarament quins són els casos per evitar discrecionalitats. Però consideren imprescindible que existeixi per evitar situacions flagrants on tot­hom sap que s’està impedint amb un abús processal la celebració d’un judici, però ningú pot fer res per desencallar la situació, ja que no es disposa de figura sancionable. Serien favorables, segons les fonts consultades, que es contemplin sancions econòmiques, però també que hi hagi sancions que puguin arribar a nivell penal quan la situació sigui evident. Batlles i magistrats, segons aquestes fonts, es pregunten què pot passar en un tema com BPA, on al final hi haurà prop de vint causes, si s’arriben a presentar centenars de recusacions i demandes civils contra els magistrats, tenint en compte que només començar i en menys d’un mes ja s’han presentat una quinzena d’accions contra els magistrats.

El col·lectiu jurídic vol que s’eviti l’amenaça permanent de les recusacions, demandes i querelles que puguin fer els lletrats per aconseguir influir en els tribunals. El col·lectiu reclama que s’apliquin els mateixos mecanismes que als països veïns, on un advocat i els clients poden ser multats i sancionats si processalment volen bloquejar un judici.
 

CRÍTIQUES PER UNA DE LES RECUSACIONS
Batlles i magistrats estan sent molt crítics amb la segona tanda de recusacions que va presentar Josep Anton Silvestre. La primera, de quatre recusacions a Pijuan, Anglada i Barón, va ser rebutjada de forma contundent, i un dels punts que s’incloïa és que per recusar el magistrat ha de tenir una demanda presentada pel recusador. Silvestre va agafar aquest punt, va presentar quatre demandes contra els magistrats i va entrar una nova recusació contra ells. Els jutges hi veuen una intencionalitat flagrant de boicotejar el curs del judici i consideren que això s’ha de poder aturar d’alguna forma.
Etiquetes
  • #3 veni vidi vici
    (18/10/18 00:23)

    El 10 de març de 2015, com a mínim, almenys havia tingut l'origen d'aquesta acció, el fet que Andorra no actués amb una determinada manera suficient de detectar les violacions de la solució del blanqueig de capitals i d'atendre-la a Estats Units. Atès que la resposta a una notificació per escrit (l'anomenat "no paper") de les autoritats nord-americanes era clar que una violació general d'Andorra era l'origen de la 'notificació' contra BPA. Un correu electrònic que ara s'ha aprovat per un diplomàtic a una persona responsable de FinCEN, subratlla que la resposta andorrana a la preocupació dels Estats Units que es va denunciar a l'agost de 2014 no és prou resistent el diumenge, 1 de juliol de 2018 12.30 hores 249 0 17

    Respondre
  • #2 Joan Carles Romera
    (17/10/18 22:02)

    Mai por, sempre endavant!

    Respondre
  • #1 400.000€
    (17/10/18 09:15)

    A mi lo que m'agradaria saber és qui son els advocats dels 400.000€ que es va dir en aquest mitjà que van cobrar i que no es van declarar.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2024 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts