El bloqueig del 'cas BPA' obre la porta a reformar la justícia

L’allau de procediments emprats per l’advocat Josep Anton Silvestre des que va començar el judici del cas BPA, ha deixat al descobert les carències del sistema jurídic nacional. Les accions sistemàtiques contra la composició del tribunal han demostrat que no hi ha capacitat d’absorbir els cops repetits. El cas BPA es troba actualment col·lapsat, amb una esllavissada de procediments diversos que han de ser resolts abans que es pugui reprendre el judici. La vista oral va començar al gener, es va aturar nou mesos pel recurs fins al Tribunal Constitucional per intentar que el Govern i els petits accionistes i els inversionistes no poguessin formar part de la causa. El retorn estava previst per al setembre, però Silvestre va començar l’allau d’accions: quatre recusacions als magistrats i un procediment urgent i preferent per vulneració de drets. Tot va ser rebutjat i es va fixar el reinici per a l’octubre. Però abans de la represa, l’advocat va presentar quatre demandes civils contra els magistrats (Josep Maria Pijuan, Enric Anglada i Concepció Barón) i quatre recusacions més.

La segona acció de Silvestre va despertar importants crítiques per part de diferents advocats perquè consideren que està aprofitant els forats del sistema per bloquejar el judici. Quan el Superior va tombar la primera recusació, un dels arguments clau va ser que no hi havia una demanda contra els magistrats. El lletrat va agafar aquest punt per presentar immediatament quatre demandes civils (una per client) i quatre recusacions més. Al mateix temps existia la voluntat de portar al Tribunal Constitucional el recurs de la primera recusació. Just després de presentar les vuit accions, Silvestre va tornar a presentar dues recusacions més, aquest cop contra el president del Tribunal, Josep Maria Pijuan, per un incident que va tenir lloc a la seu de la Batllia. En aquest cas les va fer en nom propi i del gestor processat Pablo Laplana.

L’allau d’accions legals pa­ral-le­les al judici ha provocat que la vista oral quedi ajornada sine die i ha obert la porta al debat sobre els canvis que necessita l’ordenament jurídic andorrà per evitar que, segons els advocats consultats, algú amb recursos il·limitats pugui bloquejar l’acció de la justícia indefinidament. El volum d’accions de Silvestre ha posat al descobert dos greus mancances del sistema jurídic, segons els advocats consultats. D’una banda el nombre limitat de magistrats del Tribunal de Corts s’ha mostrat com una via a atacar per als qui vulguin impedir un judici. En aquests moments dels cinc magistrats, tres estan recusats i per tant podrien quedar fora, i els altres dos van intervenir en la instrucció del cas i en la resolució dels innombrables recursos que ja es van presentar en la instrucció. Per tant, Corts es podria quedar sense cap magistrat per fer el judici, més enllà de fer venir algun dels que estan jubilats, però sense poder ser tres. Aquest problema ha fet que es plantegi que els magistrats del Superior també puguin estar a Corts i afegir nous membres que puguin fer de substituts per evitar possibles maniobres que busquin que el tribunal no es pugui constituir per falta d’efectius.

El segon foc d’atenció s’ha fixat en la creació de mecanismes que ajudin a impedir abusos processals per part dels advocats que vulguin impedir la celebració d’un judici. El nombre de recusacions és infinit, se’n pot fer una cada dia. En aquest cas ja se n’han fet deu en tongades diferents i no hi ha res que impedeixi que es vagin succeint. Amb les demandes civils passa el mateix i la citació s’ha de fer obligatòriament, encara que després es desestimin. El sistema permet que encara que un advocat sàpiga que cap acció té base pugui anar presentant procediments que vagin col·lapsant el sistema. En la majoria d’ordenaments jurídics de països democràtics existeix una eina per multar els advocats que utilitzen l’abús processal per impedir, dilatar o bloquejar l’acció de la justícia. Aquest és un dels altres temes que s’ha començat a tractar per la indefensió en la qual queden batlles i magistrats quan un lletrat encadena procediments constantment que van bloquejant la celebració d’una vista o la instrucció d’un cas.