La unitat de radioteràpia realitzarà 10 sessions al dia

La unitat de radioteràpia que vol posar en servei el Govern en una parcel·la de la seva propietat, que està a cavall d’Andorra la Vella (avinguda Doctor Mitjavila) i Escaldes-Engordany (avinguda Fiter i Rossell) molt a prop de l’hospital de Meritxell i que ara mateix és una zona d’aparcament, estarà pensada per poder atendre una mitjana de deu malalts oncològics diaris. Ho indica el plec de bases del concurs per a la redacció del projecte i direcció de les obres de construcció de la unitat de radioteràpia al qual ha tingut accés el Diari.

En l’apartat dedicat als espais complementaris amb els quals haurà de comptar la unitat s’especifica que la mateixa haurà de disposar d’una recepció, una sala d’espera i banys. Per dimensionar aquests espais, cal considerar que pel nombre de pacients previst “la mitjana de sessions diàries serà d’unes deu, cadascuna de les quals tindrà una durada mitjana de 15 minuts, requerint una mica més de temps els inicis de tractament”. El plec de bases també indica que els tractaments de radioteràpia es podran concentrar en unes tres hores cada dia.

La instal·lació de la unitat de radioteràpia comprèn com a espai més significatiu la sala de tractament. Un espai conegut com a búnquer de l’accelerador que allotjarà l’equip de tractament i que s’haurà de proveir d’un blindatge estructural per tal que els nivells de radiació als espais adjacents siguin compatibles amb la classificació dels mateixos, pels treballadors exposats i pel públic.

L’espai disposarà d’un laberint per impedir que la radiació directa arribi a la porta, que tot i així tindrà un mecanisme d’obertura i tancament motoritzat (pel seu pes). El laberint ha de tenir un mínim de dos metres d’amplada per permetre l’entrada de l’equip i també el pas còmode dels pacients enllitats.

Un espai mínim de 150 m2

En conjunt, l’espai necessari seria d’uns 150 metres quadrats, essent les dimensions mínimes de l’interior de la sala de 7 x 7 metres i l’altura mínima de 4 metres, incloent-hi tots els elements auxiliars per sobre del fals sostre. L’escrit recomana als licitadors ex- cavar l’espai per la base de l’accelerador i deixar un pas per a cablejat per a l’equipament de control de qualitat.

El plec de bases també indica que els blindatges haurien de ser de formigó, baritat si els espais són limitats en el cas de les parets i de plom i polibor en el cas de la porta. Els gruixos exactes dependran de les dimensions de la sala, de la càrrega de treball, de les tècniques de tractament, de l’ús dels espais adjacents i de les característiques de l’accelerador.

A la imatge amb la qual s’il·lustra aquesta notícia i que també està inclosa en el plec de bases es mostra un exemple tipus de màquines similars a les que caldria instal·lar. L’escrit destaca que tot i que es mostren dues sales, “només una seria necessària” a la unitat que es vol obrir al país.

Altres elements importants amb els quals haurà de comptar la sala són l’enclavament de seguretat per aturar la radiació en cas d’emergència, llums indicadors, intèrfon, circuit tancat de televisió, làsers per al centratge del pacient, climatització i refrigeració per aigua.

El plec de bases adverteix que si es volen construir espais de treball sobre l’accelerador, el blindatge del sostre serà més exigent i caldrà disposar d’un espai per allotjar les plantes refredadora i de clima. En cas contrari, es podrà alleugerir el búnquer limitant l’accés al sostre.

El control de l’accelerador haurà de permetre treballar dos operadors a la vegada i allotjar les múltiples pantalles en un espai, de mínim 2,5 metres d’amplada.