L'oposició denuncia la ineficàcia del Tribunal de Comptes

L’oposició en bloc va denunciar ahir els incompliments a les recomanacions que any rere any recull el Tribunal de Comptes en els informes d’anàlisi dels comptes de les entitats públiques i parapúbliques. Els consellers de l’oposició van criticar que les irregularitats es repeteixin i que no es faci res per revertir la situació, i en aquest sentit van reclamar que es modifiqui la Llei de finances públiques perquè les entitats auditades puguin complir amb les exigències comptables i que s’impulsin mesures perquè les disfuncions no es reprodueixin cada any.

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va admetre alguns incompliments, com el retard del Govern a l’hora de presentar al·legacions o que no s’hagin impulsat modificacions legislatives perquè hi havia altres prioritats, però va reivindicar que “la millora és constant” perquè “des del 2015 hem reduït un 50% el nombre d’observacions i recomanacions”.

Un dels parlamentaris més bel·ligerants va ser el socialdemòcrata Pere López, que va denunciar que “hi ha irregularitats greus que hi són sempre i hi seran sempre mentre no hi hagi conseqüències”, i també que hi ha “fets inacceptables”, com ara que l’Areb i l’Inaf presentin tard els comptes o no els presentin. “Cada any es constaten irregularitats, les modificacions no arriben i el Govern fa cas omís” de la proposta de resolució que va aprovar el Consell General el 2016 per dotar el Tribunal de Comptes de més competències.

Canvi legal

Per això López va anunciar la seva intenció de presentar una proposta de modificació de la llei del tribunal la pròxima legislatura per sancionar els ens que cometin irregularitats. També el conseller Carles Naudi, en nom d’UL i dels independents de la Massana, va lamentar que “res canvia i res s’arregla”. Naudi va demanar que s’adeqüi la llei perquè les entitats més petites la puguin complir. “Hi ha una mica de prepotència perquè es van recomanant coses i ningú fa res. Ni el Govern presenta les al·legacions dins de termini”, va afirmar, afegint que “hi ha la sensació que se senten molt còmodes i passen de tot”.

El conseller liberal Jordi Gallardo va expressar la “preocupació” per la reiteració dels incompliments i va dir que “cal un esforç”, també dels partits, per complir la llei perquè “entitats públiques i privades han de ser exemplars”. També el conseller d’SDP, Víctor Naudi, i la independent Sílvia Bonet van insistir en la necessitat d’impulsar canvis legals per evitar saltar-se les recomanacions.

DA també va defensar les modificacions legals i Cinca va adduir que no s’ha fet perquè s’han prioritzat altres projectes, tot i que va compartir que és necessari fer aquest canvi i el de la Llei de finances perquè els requeriments siguin assumibles també per a les entitats petites. El ple va aprovar per assentiment les liquidacions de comptes del 2016 dels diferents organismes –menys de l’Inaf i l’Agència de qualitat educativa– i també l’informe del Tribunal de Comptes sobre les transferències fetes als comuns.

CDI amb Xipre

Així mateix, es va ratificar el Conveni entre Andorra i Xipre per evitar la doble imposició. En la seva exposició, Cinca va posar de manifest l’atractiu que suposa l’ampliació de la xarxa de països amb els quals hi ha conveni per tal d’atraure inversió estrangera i afavorir l’activitat d’empreses andorranes a fora, i va avançar que el Govern està negociant acords amb quatre països més.

CRÍTIQUES AL GOVERN PER LES LÍNIES DE BUS

El parlament va aprovar ahir el projecte de llei d’impuls de la transició energètica enmig de crítiques pel concurs de les línies de bus. Liberals i SDP van acusar l’executiu de no apostar realment pel foment del transport públic. La consellera Judith Pallarés va dir que “el Govern ha demostrat una veritable incompetència”, i va afegir que “el transport públic és una opció que sembla no contemplar del tot”. La ministra Sílvia Calvó va negar la major i va dir que espera que aquesta tardor es liciti el concurs. Per altra banda, el PS va celebrar que la llei obligui els edificis destinats al lloguer a disposar d’una etiqueta energètica, fet que va criticar el conseller d’UL Josep Majoral, que va apostar per “incentivar i no penalitzar” els propietaris.

DIPÒSITS BANCARIS ASSEGURATS FINS ALS 100.000 EUROS

Els dipòsits bancaris estaran garantits fins als 100.000 euros i no fins als 20.000 tal com pretenia inicialment el projecte de llei reguladora del Fons Andorrà de Garantia de Dipòsits. El ple va ratificar ahir el text, que finalment manté el règim de garantia de cobertura actualment vigent després que es modifiqués durant el tràmit parlamentari. Cinca va celebrar l’aprovació d’aquesta llei i la del Sistema de garantia d’inversions, textos que s’homologuen als estàndards internacionals i que va dir que “no debilitaran les entitats, sinó que les farà més competents i donarà més garanties als clients”. “Acabaran sent més fortes i tindrem una plaça financera més consolidada”, va afirmar.