La corrupció dels veneçolans a Banca Privada “era flagrant”

El moment de l’obertura d’un compte és quan més controls hi ha per conèixer l’operativa de cada client, que queda reflectida en el document KYC (Know Your Client). Veneçolans com Nervis Villalobos o Luis Mariano Rodríguez ni tan sols signen la documentació de control, ho fa el seu gestor, Pablo Laplana. El banc sabia que eren càrrecs o excàrrecs públics i el control hauria d’haver estat encara més exigent que l’habitual.

Tots els ingressos dels comptes es justifiquen amb “contractes d’assessorament” tan sospitosos que “les factures dels assessoraments no inclouen ni cap menció a la matèria o obra concreta per la qual es presta el servei”. Només en casos puntuals s’aporta alguna documentació sobre la feina. El comitè de prevenció va acceptar operacions de “corrupció flagrant”, segons l’aute. Un dels casos relatat explica com el gestor dels veneçolans, Pablo Laplana, planteja al comitè de prevenció una operació d’intermediació per a la compra de torres elèctriques entre Electricidad de Caracas i un tercer, el valor seran 40 milions de dòlars. Els diners vindran dels Estats Units i 29 milions aniran a la societat Lomond, a través d’una societat interposada, i posteriorment 5,5 a Ribston i 7,4 a Lairholt. Com era BPa Serveis qui havia creat les societats, tothom a la sala sabia que Lomond era en realitat Nervis Villalobos, exviceministre d’Energia, i Ribston i Lairholt eren de Javier Alvarado, president d’Electricidad de Caracas i de Luis Carlos de León, director dels serveis jurídics d’Electricidad de Caracas. Malgrat que el comitè té tots els elements per veure que és evident la corrupció, l’operativa s’autoritza amb l’única menció que s’accelerin els tràmits per no haver de retrocedir l’operació. El comitè de prevenció estava formar per Joan Pau Miquel, Xavier Mayol, Josep Antoni Rivero, Josep Lluís Rivero, Josep Elfa, Joan Cejudo, Santiago de Rosselló, Pablo Laplana i Isabel Sarmiento. La batlle conclou que el comitè de prevenció estava controlat per Miquel, De Rosselló i Cejudo i que la resta poc tenien a dir perquè aquests eren els seus superiors. Es cita com a exemple que la mateixa persona que està a càrrec de BPA Serveis, Xavier Mayol o Cejudo i Rosselló, són les que estan als òrgans de control que ha de controlar el que ells mateixos fan.