x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
Seguretat social

Queixes per les pensions i les baixes

Persones que han treballat també en altres països denuncien el retard en el pagament de la jubilació per part de la CASS
L'interior de les dependències de la CASS, al carrer Joan Maragall de la capital.

Pensions i baixes són les queixes que més rep la CASS

L'interior de les dependències de la CASS, al carrer Joan Maragall de la capital.

Actualitzada 23/08/2018 a les 12:06
El retard en el cobrament de les pensions per part d’un determinat col·lectiu i qüestions relacionades amb les baixes són els dos eixos sobre els quals es basa l’últim informe de Josep Maria Goicoechea com a mediador de la parapública. Després de més de dos anys en el càrrec, dona pas a l’advocada Carme Moles, que assumirà la figura del defensor de l’assegurat en substitució del que fins ara es coneixia com a mediador, fet que no afectarà les seves funcions, que seran les mateixes. El dossier relatiu a l’any passat que ahir va presentar davant el consell d’administració de l’ens, reflecteix més d’una vuitantena de queixes, entre les quals també tenen protagonisme les relatives a l’aplicació que es fa des de la CASS de la normativa en vigor.
El mediador destaca en l’informe que hi hauria d’haver un contacte més directe entre els metges de la CASS, responsables de controlar les baixes, i els metges de capçalera, i que s’hauria de tenir més en compte el criteri d’aquest darrer a l’hora de donar o no l’alta. Des de la parapública es destaca que l’any passat es van fer 10.000 controls i es va aixecar la baixa a uns 1.000 pacients, amb la qual cosa es van confirmar el 90% de les decisions dels metges titulars. El volum de queixes per aquesta qüestió no va arribar al 30% del total. Fonts de la parapública van voler destacar la paradoxa que suposa que se’ls critiqui perquè donen masses baixes i alhora perquè en deroguen. El segon gran grup de reclamacions és el dels jubilats que han treballat a diferents països i poden trigar fins a vuit mesos a rebre el primer pagament íntegre de la pensió.

Pagament per avançat
El retard a fer efectiva la retribució als residents a Andorra que anteriorment havien treballat en altres països es deu estrictament al fet que els tràmits són molt feixucs. Les demores no són atribuïbles a la parapública, que ha incorporat més efectius per agilitzar els protocols. El pagament complet de la pensió va a càrrec de la CASS, que després, i en virtut dels convenis establerts, rep dels altres estats implicats el reemborsament de la part de la nòmina que els pertoca pagar a ells. És aquí on sorgeixen els entrebancs greus. Per fer el càlcul de la pensió que correspon a cada jubilat es necessita saber amb exactitud el que van cotitzar en els altres països on van treballar i quina és la quantitat que han de rebre. La tramitació dels documents corresponents i la verificació posterior són uns tràmits que es poden allargar fins a vuit mesos per cobrar la primera pensió completa. La part del que es va cotitzar a Andorra es pot fer efectiva amb més celeritat. De la mateixa manera, però en un volum molt menor, i aquí sí que la màxima responsable és la CASS, succeeix quan la situació és a la inversa i és la Seguretat Social Andorrana qui ha de facilitar la documentació.
El darrer aspecte destacat de l’informe fa referència a l’aplicació de la Llei de la CASS i a les reformes que estan programades. Goicoechea considera que els principis d’igualtat i solidaritat podrien quedar en entredit, perquè per sobre del control indispensable de la despesa ha de prevaldre sempre la protecció del cotitzant. Algunes de les queixes que ha rebut plantegen el dubte sobre si la normativa s’adapta a les necessitats de la gent. Un extrem que des de la CASS es considera que és tot el contrari, ja que quan s’interpreten determinats aspectes de la llei és per afavorir els afectats.
Les conclusions del dossier destaquen que la parapública funciona bé però que ha d’aspirar a l’excel·lència, i sobretot que la millora en els processos ha comportat una disminució del 20% de les demandes al mediador des que es va crear, el maig del 2016. Afegeix que cal informar més i millor l’usuari que està preocupat per les finances de la Seguretat Social. La CASS ha agraït la feina que ha dut a terme Goicoechea.

MÉS
Nomenament
L’advocada Carme Moles és la defensora de l’assegurat
Les mateixes funcions que el mediador però amb el nom canviat. Des d’ara l’advocada en exercici Carme Moles és la defensora de l’assegurat de la CASS en substitució de Josep Maria Goicoechea, que en va ser el primer titular.

Comptes
Proposta de pressupost per a l’exercici vinent
El consell d’administració de la parapública va aprovar ahir el pressupost per a l’exercici 2019 que es farà arribar al Govern perquè es pugui tramitar al Consell. També es va convocar un concurs per a un nou cap d’àrea de personal.

Decret
Canvis en el reemborsament del 100% de les tarifes
L’informe sobre el decret d’aprovació del reglament que determina el dret a rebre el reemborsament del 100% de les tarifes de la CASS, que modifica alguns requisits anteriors, va rebre el vistiplau del Consell i es trametrà al Govern.
 
Etiquetes
  • #3 mireia
    (25/08/18 09:53)

    Jo vaig estar casi un any arreglant papers per cobrar la jubilació de França i meu vaig fer jo sola, pero va costar de la CASS vaig cobrar just als 45 dies després de jubilar-me un cop declarat el darrer salari. Hem sembla un tems correcte.

    Referent a les baixes tots els andorrans sabem que hi ha agut un abus durant molts anys, i és molt normal que es controlin.
    Hi havie persones que no tenien vacances i agafàvem baixa per fer vacances. El problema és que a vegades paguen justos per pecadors, i s´ha d´ánar molt en compte.

    Respondre
  • #2 Hill
    (23/08/18 09:39)

    Penso que el senyor Rascagneres, de moment i espero no equivocar-me, estar fent molt bona feina a la Cass. Com a miním, la sensació és que inverteix hores pel bé de tots. Per cert, sóc anti-DA i no el conec, només és una opinió. Per últim, què tal si les neteges bucals i "empastes" ens ho paguessim nosaltres, excepte menors i gent gran - podria ser un gran estalvi.

    Respondre
  • #1 john
    (23/08/18 08:13)

    A la CASS si que fa temps que s'hauria de fotre má, a la fi aquests si que estan treballant per els cotitzans, el problema que ningú controla els que dirigeixen el cotarro.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2019 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477

Col·laboradors:

HELISA - Gestor de continguts