Cal fer canvis al Consell?

Quin és l’estat del sistema parlamentari actual al Principat? Aquesta és la pregunta que es desprèn de diferents intervencions de la 31a Diada Andorrana a la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), a Prada (Conflent). La vintena d’intervencions que van tenir lloc ahir per debatre sobre el parlamentarisme van derivar en el col·loqui sobre les possibilitats de dur a terme futures reformes sense oblidar les arrels del sistema.

El doctor en dret i advocat, Pere Figuereda, va obrir la veda per mirar la possibilitat d’ampliar el nombre de representants al Consell General, atès que la Constitució preveu tenir-ne un màxim de 42. En un treball comparatiu amb altres microestats com San Marino, Mònaco i Liechtenstein, Figuereda va apuntar que a Andorra és on la ràtio de diputat per habitants és més elevada. Al Principat, s’escull un conseller general per cada 2.671 habitants, mentre que a San Marino és d’un per cada 556; a Mònaco, per cada 1.555 electors i a Liechtenstein, per cada 1.524 habitants. L’objectiu de Figuereda és analitzar si seria convenient “reforçar” el nombre de parlamentaris, malgrat que pugui ser “impopular”, perquè el Consell reforci el seu rol de supervisor del poder executiu, ja que considera que aquest últim és “preponderant” davant dels poders legislatius i judicials a Europa.

El membre del comitè executiu del PS, Pere Baró, va incidir en la reforma de la llei electoral per aconseguir un Consell “realment representatiu”. Baró creu que això no succeeix ara, ja que el sistema afavoreix la força que guanya en les territorials, sense la necessitat d’obtenir el 50% dels vots. A més, va qüestionar l’efectivitat de la separació dels candidats nacionals dels parroquials, ja que, excepte a les votacions qualificades, “en la gran majoria de decisions els consellers de les circumscripcions parroquials es transformen en consellers generals i no voten per la parròquia, sinó en clau nacional”. El membre del PS advoca per un consell amb diputats nacionals i que des de les parròquies es pugui nomenar un responsable per tenir “línia directa” entre el consell i cada administració parroquial. Alhora, reclama “reobrir el debat” per reduir de 20 a 10 anys el període per obtenir la nacionalitat andorrana. Si bé considera que l’actual sistema parlamentari va ser un “encert” als anys 90 del segle passat, opina que “cal ser conscients que les societats avancen” i “s’ha d’actualitzar aquest parlamentarisme”.

PERSPECTIVA HISTÒRICA

El debat també va servir perquè l’exsubsíndic general, Josep Marsal, donés una perspectiva històrica del parlamentarisme andorrà i dels intents que hi va haver per donar una participació parcial al poble cinc segles abans de la consolidació de la monarquia parlamentària a Anglaterra i sis segles abans de la República Francesa. L’historiador Pere Cavero va fer èmfasi a la Nova Reforma del 1966, que va convertir el Consell General en un “esbós” o “preparlament” que va fer palès dues concepcions “antagòniques” a Andorra: la conservadora i la progressista. Això va comportar que els coprínceps dibuixessin una “nova estructura” de l’administració andorrana formada pels delegats permanents, el Copríncep francès, el bisbe i els Tribunals Superiors de la mitra i de Perpinyà. Un altre historiador, Domènec Bascompte, també va parlar dels “intents” que hi ha hagut d’incorporar Andorra a Espanya o a França, i l’enginyer Alan Ward va parlar sobre com incorporar l’ús de les noves tecnologies en els processos electorals. Els debats d’ahir també van comptar amb representants de totes les sensibilitats polítiques, com el president del PS, Pere López, i el conseller de DA Carles Jordana, i les ponències del president de L’A, Jordi Gallardo; el d’SDP Víctor Naudi, i la consellera independent, Sílvia Bonet.