Andorra desafia el món

Tres alumnes de l’escola andorrana, dos d’Encamp i un de Santa Coloma, de 16 anys, viatgen demà fins a Ciutat de Mèxic per participar en el First Global Challenge, un concurs internacional de robòtica en el qual 190 equips, representant 176 països, competiran per demostrar que els seus robots són els millors a l’hora de realitzar les tasques definides per l’organització. La competició, que es farà entre el dia 15 i el 18, consisteix a dotar de diferents classes d’energia un poble imaginari. Entre tant talent juvenil, apassionat per la tecnologia i aquest camp amb tant de futur, com és la robòtica, el Pol Castillo, l’Eloi Correia i el Jorge Romero tenen molt clar quin és el seu objectiu. “Volem quedar entre els 30 primers i ajustant molt, podríem entrar entre els 10 millors”, es mostra confiat el Pol, mentre els seus companys assenteixen amb el cap. Darrere, el Mario Giménez, la persona que els acompanyarà i que els fa de mentor, fa ganyotes de preocupació però reconeix que els nois “estan molt motivats i tenen moltes ganes de fer-ho bé. Jo soc qui ahir va començar a parlar de classificacions perquè crec que ho poden fer molt bé però no els volia posar massa pressió, així que ara que ja estem tan a prop de marxar em sento més segur de les nostres possibilitats”.

La competició no serà senzilla, “per l’alt nivell que hi haurà”, diu l’Eloi, mentre el Jorge explica exactament quines seran les proves a desenvolupar. “Bàsicament es tracta de portar caixes i dotar d’energia un poble. La primera serà la nuclear, on tindrem vuit espais per col·locar-les, després la de combustió, on només n’hi ha dos situats a diferents altures i la de dalt és la que més punts donarà. Després haurem de transportar les plaques solars fins a una base i, finalment, la turbina eòlica que en activar-la, girant un molí dona electricitat”. Com reconeixen els joves, no serà gens fàcil però fa un mes que treballen en la construcció del seu robot, a qui han batejat amb un nom secret, “però que és important per a nosaltres, ja que fa referència a una persona que no pot estar aquí”, diu l’Eloi.

Més enllà de les proves, el grup ha hagut de sobreposar-se a una sèrie d’inconvenients que l’organització ha provocat com, per exemple, “que a nosaltres ens van avisar fa escassament un mes i en canvi a la resta d’equips ho va fer fa cinc mesos”, comenta el Pol. Això i que a la web oficial de l’esdeveniment hi ha un mapa del món on es pot clicar per veure els equips participants, però al peu de pàgina hi ha una nota on avisa que alguns, començant per Andorra, no es poden aplicar. “No ens coneixen encara però aviat ho faran perquè els fotrem una pallissa”, exclama el Pol amb la complicitat dels seus companys.

En total estaran vuit dies fora de casa, fins al 20. Cinc de la pròpia competició i dos més per trajecte. Tindran un dia de descans i vàries hores lliures que ja saben en què invertiran. “Volem conèixer la ciutat, relacionar-nos amb els membres dels altres equips i gaudir d’una experiència inoblidable”, explica el Jorge. L’Eloi apunta que “molts companys ja ens han dit que teníem molta sort i que potser ells també s’hi apunten amb vista a l’any vinent”.

El Fòrum de la Joventut es va posar en contacte amb ells, “en part perquè ja ens coneixien de la Lego League”. Una bona carta de presentació per a un futur relacionat amb aquest camp, encara que no està clar del tot. “Jo he fet tallers de tecnologia i m’agradaria seguir fent-ne. Els altres? Ja ho veurem”, riu l’Eloi.