Tres vegades més de treballadors per compte propi que l'any 2006

El nombre de treballadors per compte propi es va començar a disparar amb l’arribada de la crisi, però no es va aturar quan la recessió va acabar. El volum d’autònoms es troba prop dels 6.500 quan l’any 2006 eren poc més de 2.300. La transformació del model laboral es constata en el fet que el 2006 els treballadors per compte propi eren una minoria respecte dels assalariats, en una proporció de gairebé un a vint. L’increment dels autònoms provoca que actualment la proporció sigui d’un per a cada sis o set (depenent de si es temporada alta, amb major nombre d’assalariats). La comparativa mostra que si se sumen els dos col·lectius la xifra d’afiliats actius a la CASS es troba en els nivells del boom econòmic. La gran diferència és que en aquell moment el pes dels empleats per compte propi era molt més petit.

Les explicacions que fins ara s’havien estat donant de l’escalada en el nombre d’autònoms passaven per l’efecte de pèrdua de llocs de treball assalariats amb la crisi i pel pas dels administradors de societats a la condició de treballadors per compte propi. Aquests dos motius podien explicar l’increment fins al 2015, però en els darrers tres anys la xifra ha continuat pujant sense que cap dels dos efectes coneguts sigui aplicable.

L’efecte habitatge

Un dels elements nous que justificarien en part l’augment d’autònoms en els últims dos anys fa referència a l’important increment dels adscrits al sector immobiliari. La recuperació del sector de l’habitatge ha comportat que el sector immobiliari hagi revifat de forma important. Els agents treballen habitualment com a autònoms. En els últims dos anys s’han registrat fins a 700 noves altes en el sector immobiliari.

L’antic portaveu de l’Associació de Comptables, Miquel Calsina, va indicar que la percepció de l’autònom ha canviat des de la crisi. Els assalariats que es van passar al treball per compte propi davant de la pèrdua de llocs de treball s’han mantingut majoritàriament. Calsina indica que hi ha moltes petites empreses en funcionament i que precisament per la diversitat que existeix actualment entre els treballadors per compte propi era adient el canvi en el sistema de cotització a la Seguretat Social.

Calsina indica que en principi el nou model de pagament es considera positiu perquè crea moltes franges diferents que s’ajustaran millor als beneficis que obtingui cadascú. Segons Calsina, “amb el nou model hi haurà gent que pagarà menys i també gent que cotitzarà més”. El comptable hi va afegir que “existeix un nucli de gent que ja volia poder cotitzar més”, amb la intenció de poder tenir més punts per a la pensió. El autònoms encara no tenen clar quan podrà entrar en vigor el nou sistema. Dependrà de la velocitat amb què s’implementin els canvis legislatius.

FORNIELES LAMENTA QUE LES CONDICIONS LABORALS EMPITJOREN

El president del Sindicat Andor­rà de Treballadors (SAT), Guillem Fornieles, va criticar durament les condicions laborals que tenen els treballadors avui en dia i les va definir com a “esclavistes”, ja que malgrat que ha pujat el nombre de treballadors al país, “ho ha fet en condicions miserables. Això no és treball sinó que és esclavisme”, va afirmar amb contundència. Pel president del SAT, les condicions dels treballadors han empitjorat molt en els últims anys, especialment pel que fa al sou, però també en altres avantatges que ja no es tenen. “Els sous avui en dia són molt menors que els que es pagaven fa uns anys i en molts treballs ja no es computen les hores extra i tampoc s’ofereixen pagues extraordinàries. Tot això s’ha anat perdent i, en aquest sentit, les condicions són pitjors avui, encara que mai han estat excepcionals”, va manifestar. Per Fornieles, “els patrons són els que sempre han imposat el tracte sobre l’obrer i per això no es pot dir que en aquest país hàgim tingut mai drets laborals”. Respecte a les dades d’ocupació que va publicar Estadística dijous passat, i que remarquen que el nombre de treballadors ja supera el que hi havia el 2010, el sindicalista va afirmar que estan fetes “per al lluïment de Govern i que no mostren la realitat laboral del país, ja que aquí trobo a faltar l’increment d’autònoms, la pèrdua dels llocs de treball a la construcció o, fins i tot, les persones que tenen més d’una feina”. En aquest sentit, va demanar que la CASS obrís a les associacions i als sindicats les seves dades per poder “extreure aquelles que siguin més reals”. Una de les coses que més van sorprendre el president del SAT va ser que l’atur registrat només fos del 2,3%, ja que recorda com el sector de la construcció havia perdut 4.000 llocs de treball. “Com que aquesta gent va marxar als seus països d’origen, no va ingressar a l’atur. Aquí s’han perdut llocs de feina que no s’han recuperat i els que ho han fet a estat a canvi de viure pitjor.”