Estadística eleva fins a un miler els treballadors sense feina

Dos terços de la població aturada no estan inscrits al servei d’Ocupació. Així ho va confirmar ahir el director del departament d’Estadística, Enric Ripoll, durant la presentació de l’estudi El mercat de treball a Andorra, elaborat pel Centre de Recerca Sociològica (CRES). “Només captem una tercera part del que declaren les llars”, va dir Ripoll, sobre les persones que busquen feina. Segons el director d’Estadística, “l’atur registrat acostuma a ser substantivament inferior a l’atur estimat”, i va xifrar en un miler les persones desocupades al Principat acollint-se a les dades de l’Enquesta de força de treball, publicada el 28 juny passat i en què la taxa se situava en un 2,4% el 2017. “Enguany estem prop de mil persones”, va dir. Al juny hi havia 379 demandants de feina inscrits a Ocupació.

Els motius pels quals hi ha una part dels aturats que no estan registrats són la desconeixença del servei d’Ocupació, la falta de claredat a l’hora d’escollir un camí professional però també per desinterès amb les ofertes existents, va apuntar Ripoll. Tanmateix, va insistir que en molts casos s’utilitzen “altres vies alternatives”, com ara “enviar directament currículums o consultar les empreses per Internet”. Ripoll va explicar que aquest fenomen passa “a la resta de països”.

Quant al perfil, el director d’Estadística va detallar que al país hi ha “bàsicament” aturats de curta durada que sobretot es concentren en el segment més actiu, que va dels 25 als 54 anys. La majoria són andorrans ja que Ripoll també va explicar que amb altres nacionalitats quedar-se sense feina pot suposar la pèrdua del permís de residència i treball. “El drama és quan la situació es prolonga durant molt de temps”, va comentar. En aquest sentit, va subratllar que a Andorra un 75% dels aturats només fa un any que busca feina, mentre que el 25% restant fa més d’un any que cerca un lloc de treball.

Malgrat tot, Ripoll va posar l’accent en la recuperació de la taxa d’activitat, que va caure 5,8 punts entre el 2010 i el 2017. L’any passat es va situar en un 80,6%. En aquesta línia va justificar aquest decreixement per un “envelliment” de la població, una “menor” participació dels joves al mercat laboral o un augment dels permisos “en trams d’edat menys actius”, va manifestar. Amb tot, augura que el primer trimestre d’aquest any la població activa del Principat se situarà en “màxims històrics”.

Canvis al mercat laboral

Ripoll va fer aquestes declaracions en el marc de la presentació de l’estudi del CRES basat en les dades del servei d’Estadística. El director del CRES, Joan Micó, i la investigadora Pepa Batalla van explicar les línies mestres de la recerca, que se centra sobretot en els anys de la crisi econòmica. Uns anys en què s’observa un empitjorament de les condicions laborals i més precarietat tant a les feines més qualificades com a les menys qualificades. A tall d’exemple, els contractes temporals van passar d’un 7% a un 11,6% entre el 2010 i el 2015. Un dels altres indicadors, la bretxa salarial reflectia que un home cobrava 10,7 euros per hora de mitjana el 2015, mentre que una dona percebia un 14,6% menys.