El TS defensa l'absolució a l'acusat d'abusar d'una dona discapacitada

La fiscalia portarà al Tribunal Constitucional (TC) l’absolució d’un acusat d’abusar sexualment d’una dona amb una discapacitat intel·lectual, sentència que va provocar el rebuig d’associacions de dones i col·lectius de persones amb minusvalidesa. L’acusació pública va interposar prèviament un incident de nul·litat d’actuacions al Tribunal Superior, l’òrgan que va decidir-ne l’absolució, que aquest ha rebutjat. El tràmit és el pas previ per acudir al TC al·legant una vulneració de drets. L’acusació pública considera que la sentència de la segona instància, que va revocar la pena del Tribunal de Corts a quatre anys de presó, dos dels quals ferms, vulnera el dret fonamental a la jurisdicció que recull la Constitució i la considera arbitrària. El Superior es referma en la seva decisió, argumentant que hi ha un “dubte raonable” respecte que l’acusat, a qui atribueix “capacitat de comprensió limitades”, entengués que la víctima s’oposava a les relacions sexuals i també que sabés de la seva discapacitat.

La fiscalia addueix que la sala penal del Tribunal Superior va valorar una prova, la declaració de la víctima, que no va practicar arribant a conclusions oposades a Corts, que sí que la va escoltar. Tanmateix, els acusa d’arribar a una resolució incongruent perquè recull primer que la víctima es va oposar a mantenir relacions sexuals per després dir que hi ha dubtes respecte a aquesta oposició, i argumenta que l’acusat té “poques facultats” però que no s’ha practicat cap examen de tipus mèdic que ho determini.

El Superior rebutja les explicacions de l’acusació pública i al·lega que el que planteja és el coneixement que l’acusat havia pogut tenir en el moment dels fets, tant de la discapacitat de la víctima com de la seva absència de consentiment. Lamenta, com la fiscalia, que en vuit anys d’instrucció l’home no hagi estat sotmès a cap examen psicològic per constatar quines són les seves facultats, però li retreu a l’acusació que el podia haver sol·licitat i no ho va fer. Insisteix que la seva decisió es basa en les capacitats de l’home, però també en “l’ambigüitat” de la situació descrita, perquè la perjudicada hauria explicat que després d’oposar-se a les relacions es va estirar al costat de l’acusat i es va treure les malles i que no hi va haver violència física en l’acte sexual.