REFORMA LABORAL

La patronal demana endurir les condicions per convocar vaga

La CEA reclama que la convocatòria d’una aturada només pugui tirar endavant amb la meitat més un dels vots i no per majoria simple

La patronal demana endurir les condicions per convocar vagaFernando Galindo

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

La patronal demana un enduriment general de les condicions per convocar una vaga. Les esmenes de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) a les lleis laborals proposen que hi hagi més requisits per poder aprovar una aturada en una empresa i aposta també per retirar facilitats als sindicats, a més de demanar que es retardi fins a un any l’entrada en vigor de les tres lleis que conformen la reforma laboral. En concret, reclama que la convocatòria de vaga només pugui tirar endavant si és amb la meitat més un dels vots dels representants dels treballadors.

El text original de la proposició de llei qualificada de mesures de conflicte col·lectiu impulsada pel grup parlamentari de DA, que regula per primera vegada el dret a vaga, estableix que es podrà aprovar una aturada per majoria simple dels representants presents. La CEA, però, vol més garanties i suggereix que la proposta sigui aprovada per la meitat més un dels vots. Si no, argumenta, si hi hagués abstencions “amb una minsa majoria simple de no més del 20% o 25% del total dels representants es podria convocar una vaga, fet del tot inconvenient”, sosté.

Més quòrum

A banda, proposa també aixecar el mínim de representació que es requereix per ratificar una aturada. Concretament, demana que passi del 50% d’assistents mínims exigits als dos terços. “Per prendre una decisió d’aquesta importància i transcendència cal que el quòrum d’assistència sigui suficientment qualificat”, justifica. En el cas que la vaga sigui plantejada pels treballadors, la proposició de llei estipula que s’hauria d’aprovar en assemblea, mitjançant una votació secreta, per majoria simple dels assalariats.

La patronal, en aquest punt, vol que només puguin votar aquells assalariats que tinguin la consideració d’electors, és a dir, aquells que reuneixin les condicions per a elegir i ser elegits en les votacions a delegats d’empresa o comitès d’empresa. I defensa aquest requisit atès que es debat l’exercici d’“un dret tan important per la seva transcendència”.

En l’apartat sindical, l’empresariat planteja retallar facilitats als col·lectius. Això es deu al fet que la proposició de llei qualificada d’acció sindical i patronal, que té per objectiu fomentar l’exercici de l’activitat sindical a les empreses, posa les bases per assolir l’aplicació dels drets de representació i de negociació col·lectiva. En aquest sentit, es regula la creació i el funcionament de les organitzacions sindicals així com el dret d’afiliació i els requisits de constitució dels sindicats. Així, es preveu la constitució de seccions sindicals, escollint delegats que participin en la negociació col·lectiva i en el dret de vaga.

Per potenciar l’organització col·lectiva, el text legal preveu la possibilitat d’obtenir subvencions públiques per desplegar activitats. La quantitat serà proporcional al nombre de delegats o membres del comitè d’empresa que l’integrin i no poden excedir el límit del 50% del que hagin recaptat en concepte de les quotes dels afiliats durant l’exercici anterior. I és precisament aquest aspecte el que no ha agradat a la patronal, que ha presentat una esmena que directament suprimeix les subvencions al·legant que “les organitzacions sindicals, com així també les organitzacions empresarials, han de ser autofinançades amb les quotes dels seus afiliats”.

Així mateix, proposa que s’elimini l’apartat que permet als afiliats a una organització sindical celebrar reunions i distribuir informació sindical a l’empresa, rebre informació sindical, acordar amb el patró la forma de recaptació de les quotes i constituir seccions sindicals que agrupin el conjunt d’afiliats. A banda, proposa apujar de 50 a 100 el nombre d’assalariats que haurà de tenir una perquè la secció sindical pugui disposar d’un local al lloc de treball. I el mateix, apujar el llistó de treballadors que haurà de tenir una companyia per poder escollir dos, tres o quatre delegats sindicals. El text situa el mínim en els 50, 100 i 250 respectivament, però la CEA planteja que siguin 100, 250 i 500.

LES VUIT PRIMERES HORES EXTRA, UN 30% MÉS CARES

Pel que fa a la reforma del codi de relacions laborals, la CEA vol esmenar l’article referent al preu de les hores extra, que el text unifica al 35% del preu de l’hora normal. Segons la proposició de llei original, el preu, que ara es va incrementant de manera gradual fins a arribar a un 75% més de l’hora normal, s’homologa per a totes les hores, de manera que es pagarà un 35% més cara del preu normal independentment de quantes se’n facin. Doncs bé, la patronal proposa recuperar l’escala i que les vuit primeres hores extra setmanals es paguin un 30% més cares i la resta un 40%. Una proposta que –addueix– “busca trobar l’equilibri entre sectors que paguen actualment més hores al 25% i els altres sectors que paguen el 50% o 75%”. Per altra banda, la CEA presenta esmenes a l’apartat que preveu la creació d’un contracte per seguir treballant un cop fets els 65 anys. El contracte, segons la proposició de llei, contempla que el treballador pugui percebre la pensió de jubilació sempre que el salari pactat sigui inferior a 1,5 vegades el salari mínim vigent i només fins a assolir aquest llindar. En canvi, l’empresariat defensa que es pot cobrar sou i pensió si el primer és inferior a tres vegades el salari mínim per no excloure “especialistes, tècnics, assalariats qualificats, comandaments i directius i en molts casos assalariats de base que complementen el salari fix amb primes o comissions”.

tracking