Els estudis previs mostren que un aeroport amb vols transoceànics és “possible”

La Cambra de Comerç sosté que construir un aeroport capaç d’acollir vols transoceànics és factible tot i l’orografia del país. El president de l’ens, Miquel Armengol, va avançar que les anàlisis fetes fins a dia d’avui demostren que “pel que hem estat mirant, és bastant possible” fer una infraestructura aeroportuària al Principat que permeti volar fora de la Unió Europea. Una altra cosa, va aclarir, seran els tipus d’avions que hi podran operar, i és justament aquest aspecte el que s’haurà d’analitzar en els estudis que es faran durant aquest any. Tot i així, va assegurar que el que es vol és habilitar un aeroport que permeti anar fins a altres continents.

“Busquem volar fora de la Unió Europea, de l’espai Schengen, sortir fora d’Europa”, va insistir. Tot i defensar plenament les capacitats d’Andorra per acollir un aeroport internacional, va asse-nyalar que en tot cas les limitacions que s’hauran d’estudiar afectaran els aparells, que no podran ser gaire grossos. “S’hauran de mirar les característiques i la llargada del model d’avió, que potser només podrà portar cent persones”, va explicar, afegint que també serà important la llargada de la pista i que no hi hagi obstacles –muntanyes– perquè els aparells puguin realitzar les maniobres d’enlairament i d’aterratge.

Pista a alta muntanya

En aquest sentit, l’empresa que s’ocuparà d’avaluar les capacitats per acollir un aeroport analitzarà uns terrenys situats entre Soldeu i Grau Roig, concretament una zona plana que estigui lliure d’obstacles i que pugui permetre l’enlairament i aterratge d’aparells. Uns terrenys que complirien amb el requisit dels 1,9 quilòmetres de llargada que fan falta perquè puguin aterrar les naus de transport aeri europeu de passatgers.

L’empresa en qüestió és la francesa Navblue, filial d’Airbus i especialitzada en aeroports de muntanya. Segons va explicar Armengol, aquesta companyia examinarà el procediment d’aproximació d’aterratge i enlairament i els radis d’acció que tindrien les aeronaus d’Airbus A319, A320NEO i A321NEO-LR, amb capacitat per a més d’un centenar de persones. L’estudi tècnic haurà de determinar quina llargada hauria de tenir la pista i quin tipus d’avions hi podrien operar.

Els enginyers de Navblue tenen experiència en la implantació d’aeroports de muntanya, com ara l’Aeroport Internacional Alejandro Velasco Astete, a Cusco (Perú), amb unes instal·lacions situades a més de 3.000 metres d’altitud i que concentren el major flux aeri del sud del país, a més de ser la porta d’entrada a la ciutat de Cusco i lloc de pas per arribar al Machu-Picchu.

Estudis obsolets

Pel que fa als estudis que ja s’havien realitzat i que descartaven l’opció de construir un aeroport, Armengol va assenyalar que “els tipus d’avions han canviat molt” i per tant “el que abans era tècnicament impossible avui es pot fer”. Els informes de finals de vuitanta i principi dels noranta concloïen que no hi havia prou ter­reny per fer la pista d’aterratge mínima i que per tant, per ser viable, una part de l’aeroport s’havia d’assentar sí o sí en territori espanyol i ser doncs una infraestructura biestatal. En aquest sentit, Armengol va posar de manifest que aquests estudis són de fa més de tres dècades i des de llavors les condicions tècniques dels aparells s’han perfeccionat. “Van ser estudis molt superficials, i en canvi nosaltres el que farem serà anar a mesurar a pams”, va indicar el president de la Cambra. Així mateix, va posar de manifest que l’empresa que està realitzant l’estudi tindrà en compte tots aquests condicionants. El calendari amb el qual treballa la Cambra preveu que la fase d’estudi conclogui a final d’aquest any o principis del 2019.