Un dia a Setúria marcat per l'acord amb la UE

La jornada de la benedicció del bestiar a Setúria, a la Massana, va estar marcada per l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE). El cap de Govern, Toni Martí, va anticipar que al llarg del dia d’avui espera poder avançar “bones notícies” pel que fa a l’acord. Martí es reunirà amb els representants de la delegació del servei europeu d’Acció Exterior que han negociat l’acord. La delegació l’encapçala el diplomàtic austríac Thomas Mayr-Harting. “Ve la delegació per acabar de concloure l’acord i vull pensar que es concretaran les bones notícies.” Segons el dirigent, si es tanca aquest pacte “s’haurà aconseguit una transitòria que mai ningú esperava”. Martí va apuntar que el mèrit d’arribar a un acord no és només de Govern, sinó de tots els sectors que amb la seva implicació hauran aconseguit millorar l’acord dels anys noranta, “es modernitzarà i per tant hi haurà més perspectives que duri en el temps”.

El futur del sector primari

El cap de Govern va reconèixer que avui en dia les explotacions agrícoles es mantenen gràcies al tabac, un fet que s’ha expressat a la taula de negociació de l’acord d’associació, “per això veig amb bons ulls aquesta transitòria de 30 anys”, va expressar el mandatari. En aquest sentit, Martí va afegir que això no vol dir que no s’estigui treballant amb alternatives perquè hi ha una “complicitat evident” entre l’agrupació de pagesos i l’executiu. El dirigent també va fer referència als canvis en els hàbits de consum, en què hi ha certa tendència a potenciar els productes de proximitat. Per aquest motiu, segons Martí, una de les assignatures pendents del futur pròxim d’Andorra serà la transformació i la diversificació pel que fa a ingressos de les explotacions agrícoles i ramaderes. De fet, amb aquest acord els pagesos podran accedir a certificats de producció ecològica i altres certificacions en l’àmbit europeu. Finalment, Martí va recordar que ahir va assistir per darrera vegada a la benedicció del bestiar com a cap de Govern però que “segurament tornaré a venir molts cops més com a ciutadà perquè aquest és un símbol del Principat”.

Un dels pagesos que van ser presents a l’acte de benedicció del bestiar a Setúria, Lluís Mas, va lamentar que la pagesia “s’està perdent a poc a poc”. Segons Mas, cada vegada és més complicat per als propietaris de ramats trobar pastors tot i les ajudes econòmiques de l’executiu. “La pagesia és molt dura i el jovent prefereix tenir una feina de vuit hores i un horari fix en una oficina.” L’home, que també és propietari d’una explotació de tabac, va reconèixer que han de recórrer a pastors de fora del Principat per poder cobrir les necessitats de la feina.

REPORTATGE A pasturar!

Un centenar de persones, entre les quals tots els ramaders de la Massana, es va concentrar ahir al serrat de l’Esmeligat, a la vall de Setúria, sota un sol imponent per presenciar, un any més, la benedicció del bestiar. L’acte commemora l’arribada de l’estiu i el moment en què els animals deixen enrere els estables per pasturar per la muntanya. La Massana compta amb set unitats pastorals: Setúria, Pla de l’Estany, les Fonts, Percanela, Pal, Comapedrosa i Comallemple. Des de l’inici de l’època estival fins al 18 d’octubre la vaquera encarregada de controlar els ramats a Setúria és Rosa Vidal, que un any més també va ser present a la benedicció. El conseller de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat de la Massana, Sergi Gueimonde, va destacar que el comú ha realitzat inversions de millora en les unitats pastorals per evitar la concentració de bestiar a les unitats de Setúria i del Pla de l’Estany. “Recuperarem el camí empedrat d’Aigüesjuntes fins a la borda de l’Aymà perquè el bestiar pugui arribar a la unitat del Comapedrosa”, va manifestar. Segons el conseller, a les muntanyes de la Massana enguany pasturaran uns 300 caps de bestiar boví i equí. A més, 1.100 ovelles freqüentaran les zones més altes i boscoses, fet que ajudarà a netejar i a millorar l’estat del sotabosc. L’acte va finalitzar amb un dinar de germanor que va comptar amb les autoritats comunals i nacionals. Durant aquest, els comensals van recordar la llegenda de l’Esmeligat, que posa nom al ser­rat i que diu que hi va haver una lluita entre un home de Tor i un altre de Pal, que es disputaven els ter­renys, i finalment el de Pal va esmeligar l’altre oponent.