Fins que s'espatlli

A poc a poc s’anava omplint l’esplanada de Grau Roig per presenciar un any més el Crash Car, una activitat organitzada per la comissió de festes d’Encamp. Els cotxes, vells però també tunejats, van començar a arribar pels volts de les quatre. No poden portar vidres, ni llums. No estan matriculats. Molts concursants de la prova aprofitaven instants abans per arrencar els vidres, tot un espectacle previ. Hi havia emoció i adrenalina, sobretot entre aquelles persones que hi participaven per primera vegada, com el Bruno. “He vingut a passar-m’ho bé, tiraré per on vulgui”, comentava tot entusiasmat. I com ell hi havia una cinquantena d’automòbils de joves encampadans però també de persones aficionades a aquestes competicions que venien de lluny.

La majoria de cotxes, tot i estar força rebregats, presentaven un canvi d’imatge amb pintures i elements decoratius abans de ser atrotinats. És el cas del model del Pau i l’Àlex, que es plantaven a la cita disfressat de Mad Max, segons van explicar. El Bruno havia maquillat el seu amb una bandera dels Estats Units. Últims preparatiu i endavant! La primera ronda estava formada pels cotxes més petits. Xocs, anades i vingudes, punxades de rodes, fins que s’espatllin. La majoria d’espectadors miraven bocabadats l’espectacle de motor. “Si pogués aconseguir un cotxe...”, deia en condicional un noi a peu de l’esplanada. Primeres baixes, pèrdua de líquids, fum dels motors i olor de cremat, enmig de cridòria i eufòria per part dels assistents. La segona ronda estava protagonitzada pels cotxes més grans, i una última havia de determinar quins eren els guanyadors; el cotxe que aguantava més envestides sense espatllar-se i el més ben decorat. Bombers van vetllar per la seguretat amb alguna intervenció menor.