política
UL exculpa Josep Pintat del col·lapse econòmic a Sant Julià
Duró afirma que la responsabilitat és de l’actual direcció i del descontrol de la despesa
UL exculpa Josep Pintat del col·lapse econòmic a Sant Julià
Unió Laurediana defensa l’actuació del conseller general del partit i president del grup parlamentari mixt, Josep Pintat, votant a favor de la llei de transferències i l’exculpa de tota responsabilitat en els problemes financers de la parròquia amb Naturlandia, tal com va denunciar Pere López. Rossend Duró, conseller d’UL al comú de Sant Julià, assegura que la culpa no és de qui va impulsar el parc, sinó de qui no l’ha sabut gestionar. “Evidentment que Naturlandia va costar uns cèntims que s’han de retornar, però el que s’hauria d’haver fet és una despesa acurada i un seguiment després de l’execució de l’obra que no hi va ser”, es va queixar Duró. El conseller de la minoria va denunciar que actualment “no s’està fent una gestió acurada i s’està seguint la mateixa dinàmica que el comú anterior”, és a dir, que “es fan les coses per impuls i no estudiades”.
Duró va defensar el projecte de Naturlandia en afirmar que “Pintat va fer una cosa que podia tindre i encara té el seu atractiu”, però va criticar que “el que no funciona és el consell d’administració i la direcció”. El manteniment del director actual, va dir, “és el problema”. Pel que fa a la llei de transferències, va justificar que Pintat cedís el seu vot per tirar-la endavant i va qüestionar que perjudiqui Sant Julià. “Ha votat amb sentit d’Estat”, va argumentar. Sobre els recursos que rebrà la parròquia va dir que “Sant Julià en surt perjudicada depèn de com es miri”. “No estic tan convençut que en surti perjudicada, surt si fa o no fa com estava”, va assegurar.
Pintat, “primer responsable”
Per contra, l’exconseller del PS a Sant Julià Rossend Areny va afirmar que Pintat és “el primer responsable de la situació actual”. “És l’ideòleg del projecte de Naturlandia i per tant té una responsabilitat que el seu càrrec actual li permet eludir”, va reblar, afegint que “encara estic esperant que doni la cara com a ideòleg del projecte”. Areny va afirmar que Pintat “tira pilotes fora” i va aprofitar per reclamar una llei de responsabilitat política que obligui a retre comptes. “Pots haver deixat els comptes fets una merda i ningú pot venir a dir-te res”, va expressar, concloent que “qui la fa no la paga”. L’exsocialdemòcrata va exigir “un mínim de responsabilitat” i va deplorar que Naturlandia, “lluny de ser el revulsiu de la parròquia, és la que l’acabarà enfonsant perquè aquests deutes els arrossegarem molts anys”.
Sobre les transferències
Pel que fa a les transferències, l’exconseller dels socialdemòcrates va dir que considera “una evidència” que Sant Julià de Lòria és de les parròquies del país que han sortit més perjudicades pel repartiment i en va culpar Pintat per haver-hi donat suport. En aquest sentit, Areny va denunciar que “posar els interessos de la parròquia en segon lloc diu molt poc d’ell com a polític”. En aquesta línia, va plantejar que “són estratègies polítiques que ell veu que a llarg termini li poden funcionar però que a curt termini sancionen la parròquia”, va indicar.
ROIG CREU QUE S'HA RECONDUÏT L'HERÈNCIA D'UL EN UN MOMENT DE MENYS CRISPACIÓ
El conseller de Cultura del comú de Sant Julià, Josep Roig, va destacar que la situació en què Laurèdia en Comú va accedir al comú va ser “herència d’UL”. “És evident que en el darrer mandat es va enfonsar financerament la la parròquia fins a situar-la al 200%”, va remarcar Roig. No obstant això, va constatar que “s’ha sabut reconduir la situació però és important saber d’on venim”, va insistir. Així mateix, el conseller de Cultura va confirmar que la situació que viu actualment la parròquia és menys “crispada” que en anys anteriors. “Puc dir que la crispació viscuda quan jo vaig ser conseller de l’oposició no es viu.” En aquest sentit, va admetre que “hi ha punts i idees contraposats”, però va afegir que “és bo per fer avançar projectes”.
D’altra banda, Roig va remarcar que, a títol personal, li agradaria una reedició de Laurèdia en Comú a les llistes parroquials per a les properes eleccions generals. Segons el conseller de Cultura, els punts que van fer convergir persones amb idees diferents a Sant Julià han marcat un precedent a l’hora d’esdevenir-se nous pactes com ara l’acord entre PS i Liberals. “Segurament han servit d’inspiració perquè altres parròquies i altres grups polítics hagin decidit explorar aquesta via de les aliances”, va argüir Roig, que va acudir a l’acte de celebració dels 35 anys de la Colla de Geganters Lauredians.
CRÍTIQUES ALS NOUS PROJECTES
Duró va ser molt crític contra el consolat de Josep Miquel Vila, a qui va demanar que “s’adapti a la situació que hi ha”, amb referència a les finances. “El que no es pot fer són invents o atraccions sense fonament o sense estudis profunds”, va manifestar pel que fa al ràfting. “El que fa el cònsol actual és gastar-se els diners sense tindre estudis aprofundits i sense estudiar la situació”, va adduir sobre el projecte al riu Valira, que va definir com “un capritx”.
També va tenir paraules negatives per als nous projectes que s’han posat sobre la taula, com ara el parc familiar al Valira. Duró va lamentar que el comú no n’informi i va rebutjar fer res vora del riu per manca d’espai.