La constructora brasilera OAS també pagava suborns a través de BPA

El testimoni judicial de l’antic comptable de la constructora brasilera OAS Roberto Trombeta ha permès establir que l’empresa va utilitzar BPA per al pagament de suborns en països de l’Amèrica Llatina a canvi de la concessió d’obres. El cas d’OAS s’afegeix al d’Odebrecht i mostra, segons les informacions publicades, com els gegants de la construcció brasilers van utilitzar l’entitat andor­rana per al pagament de sota mà a polítics, funcionaris i empresaris per aconseguir que fossin elegits per fer les grans infraestructures d’obres públiques per valors globals de milers de milions de dòlars.

El Servei de Rendes Internes (Agència Tributària) de l’Equador acaba d’avalar la delació de Roberto Trombeta respecte al fet que OAS, igual que Odebrecht, havia creat un departament exclusivament dedicat als suborns per aconseguir les licitacions. L’Agència Tributària ha constatat que no només es van enviar els diners a BPA des de la filial d’OAS Equador, sinó que les xifres són superiors fins i tot a les que ha fet públiques el delator. L’Equador ha posat damunt de la taula els suborns pagats pel complex de 1.100 hectàrees, que inclou una presa, conegut com a projecte Multipropósito Baba. El complex d’obres tenia com a objectiu frenar les inundacions. OAS va accedir a l’obra després que Odebrecht, el primer concessionari, l’abandonés. El govern equatorià va pagar pel projecte 542 milions de dòlars.

L’intermediari

La trama, en aquest cas, va comptar amb la col·laboració de la consultora madrilenya DSC Work­shop. Precisament aquest mateix despatx és sospitós d’haver estat el mitjancer en suborns realitzats per Odebrecht amb pagaments a través de BPA. L’auditoria tributària a OAS va revelar que la constructora havia enviat 9,15 milions de dòlars al compte de BPA de DSC Workshop en relació amb un contracte d’assessoria que la investigació apunta que seria simulat. La delació de l’excomptable de la constructora explicava que aquests diners s’enviaven al compte de l’empresa espanyola i posteriorment es repartien en els suborns. La investigació ha conclòs que els suborns revelats a la delació coincideixen en les dates amb els pagaments fets a la consultora espanyola. L’empresa espanyola assegura que va ser enganyada per OAS i que va fer “de pont sense saber qui hi havia darrere dels pagaments”.

En la declaració Trombeta també va explicar altres casos de suborns en què OAS va utilitzar BPA. Concretament la constructora brasilera hauria encarregat informes tècnics inexistents a la societat panamenya Kingsfield. Aquesta societat era en realitat propietat d’Odebrecht i va ser una de les que més va utilitzar aquesta altra constructora per fer els pagaments de suborns.

OAS, per aquests serveis que mai es realitzarien, va entregar 15 milions de dòlars. Es van enviar a BPA, on finalment en quedarien set, mentre que els altres vuit es van traslladar a Suïssa. Suposadament els diners cap a Suïssa van anar a parar a un compte d’Alberto Youssef, principal responsable de blanqueig en el cas Petrobras. Els delators del cas Odebrecht ja havien explicat que BPA estava en el centre de les operacions de suborns a polítics i funcionaris llatinoamericans per aconseguir contractes multimilionaris. Els suborns es pagaven de compte a compte de BPA utilitzant societats pantalla que sovint havien estat creades per BPA Serveis. Odebrecht ja va reconèixer el sistema estructurat de su­-borns i col·labora amb la justícia per aclarir tots els casos. La constructora va pagar 2.800 milions d’euros com a multa per lliurar-se dels càrrecs.

LA CONSTRUCTORA CAMARGO CORREA I ELS COMPTES BPA

Les principals constructores brasileres van utilitzar BPA per articular el sistema de suborns per aconseguir concessions. La tercera més important del Brasil, Camargo Correa, va moure 100 milions de dòlars a BPA entre el 2008 i el 2012. La batlle Maria Àngels Moreno investiga aquest suposat esquema, on s’utilitzaven comptes vinculats a directius i a la pròpia empresa. El gestor de BPA Andrés Sanguinetti Barros, com en el cas d’Odebrecht, hauria estat l’enllaç. Camargo Correa va intentar crear un departament de suborns com el que tenia Odebrecht.