El Consell General aprova per unanimitat la llei del Tribunal d'Arbitratge

El Consell General ha aprovat per assentiment el projecte de Llei del Tribunal d'Arbitratge amb el convenciment, per part de tots els grus parlamentaris, que aquest nou organisme servirà per consolidar una via de resolució de conflictes alternativa a la judicial. El ministre d'Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, ha posat en relleu el fet que aquest tribunal neix amb la vocació de resoldre no només els conflictes nacionals sinó també internacionals i, per tant, servirà per "posicionar i prestigiar el país".

Des de Liberals d'Andorra Judith Pallarés ha manifestat el desig que aquesta via serveixi per deslliurar la justícia de "càrregues innecessàries", mentre que la consellera independent Sílvia Bonet ha remarcat el fet que aquesta llei "tanca el cercle" per completar aquesta via de resolució. El conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, ha valorat, de la seva banda, que es feia "necessari" que hi hagués una via alternativa per a la resolució de conflictes i el president del grup parlamentari mixt i conseller d'Unió Laurediana i consellers independents de la Massana, Josep Pintat, ha emfatitzat que ells creuen "fermament" en l'arbitratge. Gerard Alís, del Partit Socialdemòcrata, també ha celebrat que es creï aquesta institució arbitral i, a l'últim, el conseller de Demòcrates per Andorra Carles Jordana ha subratllat que "l'arbitratge té un fort arrelament al país" i que, tant aquesta via com la mediació, han de ser eines "àgils" per a la resolució de conflictes.

D'una altra banda, el Consell General també ha aprovatel projecte de llei de modificació de la Llei de l'Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), que dona les competències a l'ens per regular el sector assegurador i reassegurador. El ministre de Finances, Jordi Cinca, ha defensat que aquest canvi en la llei era necessari per adaptar l'INAF, que passa a denominar-se Autoritat Financera Andorrana (AFA), a les normes internacionals i ha remarcat que aquest text serveix també per fixar les taxes que hauran de satisfer les entitats asseguradores, entre les quals una d'anual en funció al volum de negoci i altres pels serveis prestats. També s'actualitzen les taxes del sector financer. Tal com ha expressat Cinca, amb aquesta llei s'obre "una nova etapa en la supervisió".

Des dels diferents grups parlamentaris, s'ha posat en relleu la necessitat que l'INAF es vagi adaptant a les noves exigències del sector. Malgrat això, des de Liberals d'Andorra s'han abstingut ja que tal com ha manifestat el seu president, Jordi Gallardo, la tramitació no ha servit per millorar certs aspectes. La consellera independent Sílvia Bonet hi ha votat a favor defensant l'adaptació de l'organisme supervisor al nou marc i les noves exigències. El conseller de Socialdemocràcia i Progrés, Víctor Naudi, ha destacat que les taxes de les reassegurances siguin "excessives". De la seva banda, el conseller del Partit Socialdemòcrata Gerard Alís també ha destacat l'adaptació de l'INAF a noves competències, mentre que el president del grup parlamentari mixt i conseller d'Unió Laurediana i consellers independents de la Massana, Josep Pintat, ha destacat que el seu grup donarà suport a tots aquells aspectes que vagin en la direcció d'evitar situacions com la que es va viure amb BPA. A l'últim, el conseller de Demòcrates per Andorra Marc Ballestà ha remarcat el fet que el text fixi les competències, potestats i instruments per poder exercir el control del sector de les assegurances i les reassegurances.

Liberals d'Andorra havia presentat tres reserves d'esmena al projecte de llei de modificació de la Llei de l'Institut Nacional Andorrà de Finances, que han estat rebutjades. D'una banda, des d'L'A es volia deixar clar en els objectius que a l'hora d'autoritzar l'obertura de noves asseguradores hi ha d'haver transparència, ja que creien que del contrari es deixava la porta oberta a la "discrecionalitat i l'arbitrarietat". Des de Demòcrates per Andorra Marc Ballestà i també Cinca han destacat que l'article que volia reformar liberals fa referència als objectius i no a les funcions i han incidit que la llei ja recull com s'han d'exercir les competències i que d'aquesta manera ja es vetlla perquè no hi hagi discrecionalitat, perquè l'obertura queda fixada per uns criteris clars.

D'altra banda, des de Liberals d'Andorra no es veu de bon ull el fet que l'INAF pugui fer inspeccions o obtenir informació sense haver-ho de justificar de manera implícita. Ballestà i Cinca han manifestat que el que no volien era que a canvi d'introduir la justificació es traiés del redactat el deure de secret que queda fixat en aquest article. De fet, s'han mostrat oberts a què quedés fixat que s'hagués de justificar però no a canvi que s'aixequés el secret, la qual cosa no comparteixen.

A l'últim, des de Liberals també defensaven que el mandat del director general de l'INAF es limités a sis anys; des de demòcrates han manifestat que podria ser "contraproduent" aquesta limitació pel grau d'experiència i especialitat que cal per a aquest càrrec i la dificultat de trobar perfils d'aquestes característiques i han destacat que sí que estaven disposats a limitar-ho a dos mandats. Cinca ha incidit en què no és cert que sigui un mandat indefinit, ja que cada sis anys se sotmet a renovació "en base a la satisfacció per la feina feta" i ha destacat que l'esmena dels liberals "abocava" a haver de buscar cada sis anys un nou candidat. El debat d'aquest darrer punt ha derivat cap al fet que aquest càrrec estigui ocupat per andorrans, un aspecte que L'A ha defensat dient que hi ha "gent molt preparada al país" i que per complir amb la Constitució haurien de ser andorrans els que ocupin aquests càrrecs. Cinca ha remarcat que sempre s'intenta que sigui així però que no sempre és possible.