Argentina situa BPA al centre dels suborns d'Odebrecht
La constructora tenia comptes de societats pantalla al banc que enviava els diners a d’altres societats pantalla dels polítics
Argentina situa BPA al centre dels suborns d'Odebrecht
El fiscal argentí Federico Delgado ha situat BPA com el centre a través del qual la constructora brasilera Odebrecht va realitzar su- borns a una dotzena de països sud-americans per rebre contractes multimilionaris en obres públiques. Segons Delgado, Odebrecht va establir un sistema de suborns. La constructora va crear un departament intern, anomenat d’Operacions Estructurades, que s’encarregava de dissenyar i executar els pagaments per a subornar polítics i funcionaris per obtenir els contractes. Odebrecht, segons el fiscal, transferia diners a diferents entitats financeres i cita Banca Privada d’Andorra (BPA) com a exemple. Odebrecht tenia comptes propis a BPA, on enviava els diners per als suborns. Posteriorment, des de BPA s’enviaven els diners internament a d’altres comptes del banc que estaven a nom de societats pantalla creades per la constructora amb l’objectiu d’amagar l’origen dels diners i dificultar la seva traçabilitat.
El fiscal argentí cita com a societats pantalla d’Odebrecht: Innovation Research Engineering and Development Ltd (Iread), Kleinfield Services Limited, Trident Inter Trading Ltd, Constructora Internacional del Sud SA., Baxley Asset Inc., Hadar Asset Inc., Select Engineering Consulting and Services, Magna International Corp i Southern Cross Aircraft LLC. Delgado apunta que aquestes societats a vegades estaven a nom de la pròpia empresa, mentre que algunes es camuflaven encara més amb un testaferro com a titular. El fiscal anomena aquests homes de palla doleiros o valijeros.
Piràmide d’executius
Delgado, en la seva investigació, defineix la piràmide d’executius d’Odebrecht que es van ocupar del pagament de suborns per Amèrica Llatina. Identifica Luiz Antonio Mameri, Marcio Faria i Flavio Bento Faria com a figures clau de l’engranatge per estructurar els pagaments indeguts. També Olivio Rodríguez Júnior, com un dels encarregats de la xarxa de societats offshore per canalitzar els suborns.
Odebrecht demanava als polítics que anaven a ser subornats que obrissin comptes a bancs com BPA i que adquirissin societats pantalla com les que creava BPA Serveis. El moviment final comportava que els diners passaven de les societats pantalla d’Odebrecht a les dels polítics i funcionaris corruptes. La recomanació perquè estiguessin amb comptes i societats en bancs com BPA (treballaven amb d’altres de paradisos fiscals) estava motivada perquè els traspassos de diners es podien fer entre comptes de societats pantalla que es trobaven dins de la mateixa entitat. Aquesta acció era clau per evitar el rastre que deixen les transferències interbancàries.
Delgado assegura que el departament de suborns d’Odebrecht també s’encarregava de buscar els facilitadors, que també rebien comissions. Aquesta figura, on hi havia altres polítics, funcionaris o empresaris, era la que permetia a la constructora poder contactar amb els càrrecs, que finalment eren els que decidien les concessions d’obra pública. Segons el fiscal, sense aquests facilitadors que intermediaven entre subornadors i subornats no hauria estat possible que Odebrecht arribés a les més altes estructures de l’Estat a múltiples països. Cal recordar que per exemple al Perú, hi ha quatre caps de govern sota sospita.
L’exemple de ‘El Corcho’
Delgado explica un exemple d’un dels suborns que van tenir lloc a l’Argentina, on s’acusa l’antic secretari d’Obres Públiques del govern argentí, José López. El fiscal reprodueix un missatge SMS rebut per López i que havia estat enviat per Jorge Corcho Rodríguez, que era l’intermediari entre Odebrecht i els empresaris kirchneristes implicats. “José [López], et desitjo el millor per a vós i els teus, més enllà de les anades i vingudes per tirar endavant les coses, sàpigues que t’aprecio i respecto el teu compromís amb la nostra Argentina! Un plaer treballar dia a dia amb vós. Abraçada, Corcho.”
El missatge de text entre dos dels principals protagonistes és només una part de la informació reunida per Delgado, que inclou registres de les reunions, comunicacions telefòniques, vols, actes administratius, pagaments i contactes personals que demostren l’esquema de suborns.
Delgado va identificar sis dates concretes entre 2012 i 2014 en què, mentre l’Estat signava grans beneficis per Odebrecht en els contractes per a la construcció de dues plantes potabilitzadores d’aigua, l’empresa uruguaiana Sabrimol rebia milions de dòlars i euros per transferències bancàries realitzades des de l’estructura offshore que havia muntat Odebrecht per pagar suborns. Sabrimol era una societat uruguaiana d’un home de palla de Corcho.
El fiscal també indica que el 15 de novembre del 2013, mentre el govern autoritzava una ampliació de 700 milions de dòlars en una infraestructura, Sabrimol va rebre 2,7 milions. El mateix dia hi va haver trobades entre José López i altres funcionaris del ministeri de Planificació amb els empresaris Carlos Wagner i Aldo Roggio (socis locals d’Odebrecht per a aquestes obres).