El debat sobre drets humans critica Espanya pels presos polítics

L’Institut de Drets Humans d’Andorra i l’associació catalana Drets van organitzar ahir, al centre cultural la Llacuna, les jornades Els drets humans a Europa, en perill, per denunciar les problemàtiques que existeixen en diversos països del continent però, especialment, molt focalitzades a Espanya i la situació dels polítics catalans que es troben a la presó o bé en llibertat vigilada a Bèlgica, Escòcia o Alemanya. La primera conferència va ser a càrrec de la catedràtica en Dret Constitucional Mercè Barceló, que va començar acusant el sistema judicial espanyol perquè “ha perdut la imparcialitat exigida”, i això provoca que “hi hagi persones tancades per delictes inexistents, com ara el de rebel·lió, el de sedició o el de malversació”. Segons va apuntar, des de l’1 d’octubre “es vulneren els drets d’expressió, de reunió, es persegueix la gent per mostrar la seva ideologia, s’impedeix que unes persones amb els seus drets polítics intactes puguin ser elegibles i fins i tot, amb l’article 155, es va dissoldre, de forma inconstitucional, el Parlament de Catalunya”.

La catedràtica no considera que les accions dels polítics catalans “hagin vulnerat els drets dels no independentistes”, i afirma que en tot cas l’Estat “tenia mecanismes per actuar contra la declaració d’independència, que no va ser tal, com ara recórrer al Tribunal Constitucional”. Barceló va finalitzar tot afirmant que Espa­nya hauria pogut lluitar en l’àmbit judicial contra el govern de Puigdemont, “però el que no pot fer és inventar-se una violència que no ha existit”.

Cuevillas i Van Den Eyden

A la conferència central van participar els advocats de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, el d’Oriol Junqueras, Andreu van den Eyden, així com l’exjutge del Tribunal Europeu dels Drets Humans Josep Casadevall. Cuevillas va començar la seva exposició dient que “Europa està al·lucinant amb el que passa a Espanya. Els van impactar molt les imatges de l’1 d’octubre, però encara més que sortís el ministre d’Afers Exteriors dient que eren mentida”. En aquest sentit, es va mostrar “confiat” perquè “estic segur que ben aviat rebrem bones notícies de Bèlgica i d’Escòcia”, però no ho era tant amb el cas alemany. Per la seva part, Van den Eyden va acusar el sistema judicial espanyol d’haver “canviat les seves competències per poder fer les acusacions que fan”. Van den Eyden va recordar com “els mateixos tribunals que avui jutgen els casos de rebel·lió i sedició, fa tres anys redactaven resolucions dient que no eren competència seva”. També va criticar que les persones imputades “declarin davant la policia i no davant del jutge, d’aquesta manera els advocats no hi podem ser presents”. Finalment, Josep Casadevall va fer un repàs al Tribunal Europeu de Drets Humans, una institució “que no té més pes perquè els mateixos estats no ho van voler”. Malgrat que les resolucions no siguin d’obligat compliment pels estats, va seguir animant a “denunciar en aquesta instància, només així avançarem fins que guanyi el pes necessari”.

El cas andorrà

La presidenta de l’entitat, Elisa Muxella, va inaugurar les xerrades amb un discurs en què va afirmar que en el cas andorrà l’alteració dels drets humans es va produir “en el cas de BPA, i en les ingerències de la policia espa­nyola en els nostres afers”. Muxella no es va pronunciar per la situació de Joan Besolí, ja que “desconec el cas, però a ell no se’l jutja per ser independentista”, va afegir. El vicepresident de l’entitat, Alfons Clavera, va recordar que l’afer bancari “parteix del presumpte xantatge d’andorrans en la causa de l’operació Catalu­nya”, va manifestar.

GILI DIU QUE AL PS "LI COSTA FER ARRIBAR" EL MISSATGE

La consellera general del PS Rosa Gili va participar en la segona conferència, centrada en el periodisme i les relacions amb el poder, en què va explicar que al PS “ens costa fer arribar el nostre missatge perquè no tenim mitjans afins”. Gili va dir que els mitjans andorrans “tenen els accionistes que tenen i alguns en tenen més que d’altres per fer titulars o notícies”, i va recordar que “no és el mateix sortir a primera pàgina que en un breu arraconat de la 10”.