El TC recorda que no fa 'guàrdies' i rebutja el recurs de Janitskin

El Tribunal Constitucional no ha admès a tràmit el recurs d’empara que havia presentat la defensa de l’activista d’ultradreta finlandès Ilja Janitskin contra l’extradició al seu país. Aquest recurs va estar envoltat de polèmica perquè la defensa de Janitskin va presentar una mesura cautelar al TC perquè s’aturés el procés fins que no es resolgués el recurs d’empara. Tot va succeir de forma precipitada després que el Tribunal Superior decidís que s’havia d’extradir l’activista, canviant així la decisió inicial del Tribunal de Corts, que ho havia aturat per mancances en la documentació. L’extradició estava prevista per a l’endemà, divendres 13 d’abril, de la decisió del Superior. Ilja Janitskin va ser portat de la Comella a la frontera del riu Runer passades les deu del matí per ser entregat a les autoritats finlandeses. La justícia del seu país d’origen el reclamava per presumptes delictes de discriminació i incitació a l’odi, calúmnies, amenaces i violació de secrets en l’àmbit laboral i contra la propietat in­tel·lectual.

L’entrega, però, es va veure bloquejada perquè també passades les deu del matí Alfons Clavera va presentar un recurs d’empara contra l’extradició, al mateix temps que instava la mesura cautelar, perquè un cop entregat el recurs ja no tenia sentit. En cas de guanyar no tindria cap efecte perquè Finlàndia no retornaria Janitskin a Andorra. Els membres del TC, però, no eren a Andorra i per tant no van poder decidir sobre la mesura cautelar. Després de múltiples trucades, gestions i moments de tensió, Janitskin va ser entregat passades les dotze del migdia.

Decisió doble del TC

El Tribunal Constitucional ha resolt tant el recurs d’empara, no acceptant-lo a tràmit, com la justificació respecte perquè no es va poder decidir sobre la mesura cautelar. Respecte a la inadmissió es limita a argumentar que la decisió d’extradir-lo per part del Tribunal Superior no ha recollit en el raonament cap element que es pugui considerar poc fonamentat, il·lògic, incoherent o arbitrari. Per tant, valida la decisió i rebutja l’argumentari de la defensa de Janitskin, que considerava que l’activista s’havia trobat en indefensió vist que va ser el mateix Tribunal Superior qui va corregir les mancances que portava d’origen la documentació per justificar l’extradició.

Respecte per què no es va respondre en el moment a la petició de mesura cautelar, el Constitucional indica que ni la Constitució ni la llei de creació del tribunal preveuen la figura d’un magistrat de guàrdia que pugui actuar de forma immediata quan hi ha un cas d’extrema urgència. Al mateix temps, assenyalen que cap de les dues lleis donen poders al president ni a cap altre dels magistrats per poder decidir unilateralment sobre un cas ni que sigui una mesura cautelar d’urgència. Per tant, tampoc hi pot haver un magistrat de guàrdia perquè caldrien els vots de tres membres del tribunal perquè la decisió fos vàlida. L’únic procés que preveu certa celeritat, segons el tribunal, en casos d’urgència preveu una avís previ de tres dies. Amb aquest escenari consideren que era materialment impossible resoldre sobre la petició de la mesura cautelar feta a les deu del matí del mateix dia que havia de tenir lloc l’extradició.

La porta d’Estrasburg

Janitskin ja es troba en una presó finlandesa però el cas a Andorra encara no ha finalitzat. Alfons Clavera està estudiant la possibilitat de presentar un recurs al Tribunal dels Drets de l’Home d’Estrasburg davant de la situació d’indefensió amb què es va trobar el seu client. El motiu passa perquè sense una decisió immediata sobre l’aturada cautelar de l’extradició el recurs d’empara resultava inútil, ja que en cas d’haver estat favorable la decisió era inaplicable.

LÍNIES

Ricard Poy, periodista

EL GIPA A HÈLSINKI

El TC ha obert la porta a la seva reforma explicant que no poden prendre’s decisions urgents. Significa que mai podrà prendre una mesura cautelar per aturar una acció que després serà irreversible. Què hauria passat si després que el TC no trobés magistrats per decidir sobre si s’aturava o no cautelarment l’extradició de Janitskin el mateix tribunal li hagués donat la raó? Hauríem enviat el GIPA a Hèlsinki a segrestar-lo com antigament feia el Mossad?