Els consellers demòcrates es plantegen abandonar la majoria

Els consellers demòcrates de la majoria comunal a Sant Julià s’estan plantejant escenificar el trencament amb Laurèdia en Comú, quan encara queda més d’un any i mig de mandat, perquè consideren que la situació és insostenible. La intenció, segons diverses fonts properes al cas, arriba per un conjunt de circumstàncies. La primera, i més greu, és l’enfadament perquè Josep Miquel Vila manté fora de la junta de govern tres consellers, dos dels quals (Meritxell Teruel i Paqui Barbero) són demòcrates. Aquesta situació, enquistada des del principi de legislatura, ha provocat que els tres consellers que estan a fora (l’altre és Pere Pràxedes) se sentin menystinguts i hagin de desenvolupar la seva feina seguint un esquema paradoxal. Com que tenen àrees de responsabilitat han d’engegar i gestionar projectes, però al mateix temps no poden defensar-los dins de la junta de Govern (l’òrgan on es prenen les decisions) i han de traslladar les seves actuacions a altres consellers perquè siguin ells qui les defensin. Ara, a més, es dona la circumstància que Teruel és també la presidenta del comitè parroquial demòcrata a Sant Julià, on el partit va decidir rellevar els anteriors responsables per la seva vinculació amb Vila.

El segon punt important és la possibilitat de desmarcar-se de Laurèdia en Comú en perspectiva a les negociacions que sobrevolen amb Unió Laurediana. DA ha descartat continuar en el pacte i donar suport a Vila perquè es torni a presentar. Els demòcrates han estat crítics amb la major part de decisions i actuacions que ha fet el cònsol major, però a més, no li perdonen que demanés un informe per impedir la reforma de les competències i transferències comunals. Creuen que va ser un acte de deslleialtat sense cap justificació perquè, com finalment ha succeït, Sant Julià no tenia res a guanyar amb el recurs. I els canvis introduïts arran de l’informe, que va donar peu als recursos de liberals i PS al TC, no han aportat cap benefici a la parròquia. En el balanç només s’ha generat la despesa que va costar que Miguel Ángel Aparicio fes els informes. Desmarcar-se de Laurèdia en Comú facilitaria les possibles negociacions amb UL, tant si és per fer una parroquial conjunta en les pròximes generals com si finalment l’acord és per una llista de consens per a les comunals. El fet que el cònsol major també estigui donant suport als demòcrates crítics amb el Govern, com Josep Duró, també ajuda que la voluntat de deixar clar que DA no té res a veure amb Laurèdia en Comú s’accentuï.

Gestió obscurantista

El tercer desacord és amb l’obscurantisme que rodeja tot el mandat. Hi ha consellers de la majoria que no tenen inconvenient a admetre en públic que no tenen cap informació respecte a múltiples projectes. En aquest sentit, segons les mateixes fonts properes a la majoria comunal, es lamenta que Vila ha mantingut la mateixa línia que Montserrat Gil i Manel Torrentallé. El model de secretisme que constantment es criticava a Unió Laurediana, com ara impedir que hi hagi accés públic als afers de Naturlandia, es manté amb el mandat de Vila.

Un nou front de distanciament és la forma com s’està gestionant. La corpoació mai és capaç d’aprovar els comptes dins dels terminis, fet que porta a una situació de precarietat permanent. Els moviments de préstecs i pagaments que corresponen a Naturlandia o al comú han acabat sent confusos i a hores d’ara, segons aquestes fonts, és impossible saber si els canvis estan funcionant o no. El fet que Vila defensés Joan Vidal quan la majoria dels consellers demanaven que hagués de respondre per maltractament als treballadors, també va incrementar l’allunyament.

PENDENTS DE LES ELECCIONS GENERALS

Els demòcrates lauredians estan pendents de com veu el partit en general un possible trencament de la majoria a Sant Julià. A efectes pràctics, i si no hi hagués adhesions inesperades, el comú mantindria el control, ja que encara disposaria de la majoria de consellers. L’únic problema és avaluar si l’impacte del trencament seria bo o dolent per als demòcrates. L’escenari, però, pot ser canviant depenent de la convocatòria d’eleccions. Si fossin al desembre (anunciades al setembre després de Meritxell) ja es negociaria un possible pacte a Sant Julià i això podria catalitzar el trencament.