El Comitè de bioètica insta a l'ús públic dels bancs privats de sang

El Comitè Nacional de Bioètica (CNBA) és partidari que el model de gestió d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang a Andorra doni cobertura als bancs privats de cèl·lules i teixits per a trasplantaments i als de cordons umbilicals per a l’ús terapèutic de les mostres biològiques sempre que s’asseguri de manera “inequívoca” la seva funció pública i solidària amb el màxim aprofitament per a tercers. Ho indica en un document titulat Consideracions sobre alguns aspectes relacionats amb el model de gestió d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang a Andorra elaborat per aquest ens consultiu independent en matèria d’ètica i bioètica que té com a missió assessorar en l’àmbit de les seves competències el Govern, la comunitat científica i la resta de la societat.

El CNBA adverteix en el document dels “conflictes bioètics” que poden sorgir de l’existència d’establiments de teixits privats, ja que “un dels principis bàsics per a l’obtenció d’òrgans, cèl·lules, teixits i sang és l’absència d’ànim de lucre”. Indica que aquest conflicte desapareixeria si el preu que satisfà l’usuari al centre s’ajusta estretament amb el cost real del servei que aquest proveeix, però admet que aquesta limitació “pot suposar un desinterès per part d’aquests establiments, ja que un dels seus objectius és el benefici econòmic”.

També alerta de l’existència d’un conflicte bioètic pel fet que els bancs privats de teixits prevegin un ús terapèutic exclusiu per a la persona interessada i els seus familiars. “És difícilment justificable dins l’àmbit de la salut pública l’emmagatzematge de la sang de cordó umbilical per a ús autòleg en detriment d’un ús que beneficiï la comunitat”, adverteix el CNBA, que sentencia que “la donació amb finalitat terapèutica per al propi donant vulnera el principi de justícia i de solidaritat equitativa davant la malaltia”.

Sense evidència científica

El mateix Comitè recorda que l’evidència científica no avala en absolut el sentit de la conservació per a ús autòleg, ja que són molt pocs els casos d’aprofitament terapèutic per al propi subjecte titular de la mostra. Sí que asse-nyala el fet que tenir repositoris públics de mostres el més amplis possible garanteix que davant la necessitat d’una mostra compatible sigui molt més segur poder-la trobar que no pas amb l’autoconservació per a ús personal.

És per això que suggereix que el model de gestió andorrà “prevegi que el dipòsit en un banc privat de la mostra personal per a ús propi no exclogui el possible ús per a tercers si així fos requerit”. Ho diu després de criticar amb duresa els bancs privats que fomenten l’autoconservació perquè “sovint fan publicitat falsa venent-ho com una assegurança de salut per resoldre qualsevol possible malaltia, quan no és cert”. Segons el Comitè, “sovint es fa una manipulació de la informació èticament reprovable”.

Model de donació d’òrgans

El CNBA considera que Andorra hauria d’adoptar el model de “donació presumpta” d’òrgans, és a dir, que no s’hagi d’exigir un consentiment explícit de la persona en vida per procedir a l’extracció. Recorda que des de l’anàlisi ètica que considera que el cos humà, un cop diagnosticada la mort, esdevé un “bé comú” que pot beneficiar tercers, hi ha el deure moral de fer-ho. És per això que es presumeix que si la persona “no ha explicitat” la seva negativa, hi dona el seu consentiment per un criteri de “solidaritat social”. Insta l’hospital a dotar-se de protocols i d’equips multidisciplinaris amb formació específica en comunicació i entrevista clínica centrada en el diagnòstic de mort i expectatives de potencial donació per tractar amb els familiars del finat per tal que accedeixin a l’ús dels òrgans de la persona morta. Tot i que admeten que la llei hauria de permetre l’extracció dels òrgans sense consentiment familiar, matisa que en cas de negativa “es desestima el donant”.

El Comitè Nacional de Bioètica també assenyala que s’ha de permetre la donació d’òrgans, cèl·lules, teixits de donant viu i sang per part de les persones amb discapacitat intel·lectual no incapacitades legalment, ja que la seva exclusió “suposa per se una forma de discriminació”. L’únic requisit hauria de ser que el possible donant tingués “la competència cognitiva i intel·lectual per entendre i comprendre de què estem parlant, igual que en tota intervenció en l’àmbit de la seva salut”.

Quant a la investigació amb òrgans, cèl·lules, teixits i sang, el Comitè creu que s’hauria de legislar, per una banda, l’ús terapèutic d’aquest material “sensible”, i per l’altra el seu ús per a la recerca. “Quan un marc legal fa referència a lleis que toquen temes sensibles que plantegen problemes ètics, és bo que aquests s’analitzin quan són elaborades i s’incorporin criteris per a dirimir aquests problemes ètics”, diuen.