Les visites a l'especialista baixen un 3% el 2017

En ple procés per implantar el metge referent, les dades de la Caixa Andorrana de la Seguretat Social a propòsit de l’activitat sanitària del 2017 evidencien un lleuger retrocés de les visites a l’especialista, mentre que han crescut, també de manera moderada, les consultes als capçalera. Després d’haver arribat als 176.541 actes de consulta l’any 2016, la xifra d’activitat dels especialistes s’ha rebaixat fins a les 171.451 el 2017. Una quantitat, però, que continua per sobre de la registrada dos anys abans, el 2015, quan van sumar 167.374 actes. Quant als capçalera, que volen ser reforçats com a porta d’entrada al sistema sanitari, creixen en activitat per segon any consecutiu: dels 130.125 actes del 2015 han arribat als 133.399. Un augment d’un 1% per any. Les visites a domicili han tornat a créixer notablement: entre el 2016 i el 2017 ho han fet en un 25%, amb 2.656 actes. Els especialistes només n’han fet 51.

També s’han detectat més visites al dentista (un 6%, amb 18.115 actes) i al fisioterapeuta, que acumulen en dos anys un augment del 14%. Dels 286.807 actes del 2015 s’ha passat als 328.137 el 2017.

El ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, va assenyalar que s’estan acabant d’ultimar els aplicatius informàtics per tal d’implantar el metge referent i instar la població a fer ús del facultatiu de primària abans d’acudir directament a un especialista. “Faltaria, i és el que s’està implementant ara, que es pugui gaudir del tercer pagador, i això és una implementació informàtica que s’ha de fer”. També, va afegir, s’ha de crear una altra aplicació que distingeixi “les proves diagnòstiques quan es fan via metge referent o no referent”. El calendari de finalització d’aquesta tasca “està previst per a finals d’abril, no sé si es podrà arribar a complir”. El següent pas serà el llançament d’una campanya “perquè la gent prengui consciència de la importància de tenir un metge referent i se n’assigni un, el que ell triï voluntàriament”. Després el referent haurà d’acceptar o no, si és que ja ha superat la capacitat d’absorció de pacients.

Despesa sanitària

Amb tot, l’import sanitari reemborsat s’ha enfilat als 91,2 milions el 2017, superant en un 4,5% les dades del 2016. L’hospitalització és l’apartat que suposa un cost major (28,3 milions), seguit de la farmàcia (11,3 milions) i l’anàlisi (7,1 milions). La CASS insisteix que hi ha dos factors a tenir en compte a l’hora d’analitzar les xifres: l’envelliment de la població i el preu de determinats tractaments associats a patologies greus. Això explica que l’1% de la població beneficiària generi un 21,1% de la despesa. De fet, la despesa sanitària per càpita dels assalariats és de 983 euros però s’enfila als 2.197 euros entre els pensionats assalariats i als 3.608 euros en els pensionats. Tanmateix, la CASS assumeix, segons les xifres recollides, més d’un milió d’euros per a la cobertura total d’actes o tractaments de salut especialment costosos.

"INCENTIVAR MÉS QUE PENALITZAR" ÉS L'OBJECTIU DEL MINISTERI

Qui acudeixi al metge referent gaudirà del règim de tercer pagador, i per tant no serà necessari que aboni el preu total de la visita i que després la CASS li reemborsi el 75%: el pacient pagarà directament el 25% de la consulta. És l’incentiu que s’ha pensat per potenciar el paper del metge de capçalera i el que es vol tenir articulat abans d’iniciar el projecte i instar la gent que esculli el seu metge de capçalera referent. Una altra de les mesures plantejades per fer que els usuaris utilitzin aquest circuit és penalitzar amb un copagament major els qui vagin directament a l’especialista. Una qüestió, però, que encara no està tancada, segons es desprèn de les declaracions del ministre. Àlvarez va assenyalar que s’ha de modificar la Llei de la CASS i que l’objectiu és fer una implementació progressiva. Precisa que el que hi haurà en primera instància és aquest benefici del tercer pagador i “més endavant hi haurà alguna penalització quant al copagament, alguna diferència” per als qui obviïn el metge de capçalera. “De totes formes serà una cosa gradual, s’ha de veure com respon la gent, com s’adhereix al sistema, però el que sí que és veritat és que es vol incentivar més que penalitzar, que la gent entengui que és una bona forma”, va assenyalar el titular de Salut.