Reportatge
Donants solidaris
Més de 300 persones van sotmetre’s a l’extracció de sang durant la quarta marató organitzada per la Creu Roja Andorrana i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya que es va celebrar ahir. A l’edició de l’any passat es van aconseguir un total de 430 extraccions.
La Carmen dona sang tres cops l’any. Una de les ocasions va ser ahir, durant la quarta marató de sang organitzada per la Creu Roja Andorrana i pel Banc de Sang i Teixits de Catalunya. “Intento venir sempre”, explicava la Carmen, que considera que aquesta és una acció “necessària”. La punxada i les agulles imponents no l’espanten. “Ja hi estic acostumada i segueixo les instruccions que em diuen les infermeres”, va afirmar. Després d’haver fet la donació, es recupera amb un entrepà i bevent líquid i encara que li hagin tret una bossa assegura que se sobreposa bé. “Algun cop a l’hivern potser pots notar-ho més perquè et baixen les defenses, però he vingut vàries vegades i no he tingut cap problema”, va assegurar.
Com ella, nombrosos ciutadans van desfilar ahir al local habilitat a la sala àgora del comú de la capital des de les 10 del matí fins a les 10 de la nit per fer les seves contribucions. Enguany s’han aconseguit més de 300 donacions (xifra provisional de les set de la tarda en espera d’obtenir la definitiva), mentre que l’any passat van ser 430. El director de la Creu Roja, Joan Llansó, es mostrava confiat durant el tret de sortida de la marató i confiava a arribar a la xifra de mig miler de donants. Tant ell com el ministre de Salut, Carles Àlvarez, van destacar l’estreta col·laboració amb la Creu Roja i el Banc de Sang i Teixits de Catalunya. “Avui el que toca és animar la gent perquè vingui a fer la marató”, expressava Álvarez, que va col·laborar fent una donació. A l’espai també hi va assistir la cònsol major de la capital, Conxita Marsol.
El voluntari de la Creu Roja Lluís Dejuan va destacar que la donació és una activitat “altruista” en la qual “no hi ha color ni raça”, i va subratllar la preservació de l’anonimat. “Pots rebre sang del teu pitjor enemic i ningú ho sabrà”, va apuntar Lluís Dejuan. La Sara, que és coordinadora d’infermeria, explicava que el fet d’organitzar la marató de sang en un local gran facilita més les intervencions que no pas quan es fan amb bus. “Aquí tenim més espai”, deia. Al Principat, s’hi desplacen tres cops l’any.