Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
disputa per una custòdia

Denegat el retorn a Espanya d'una nena

El Superior tomba el recurs que sol·licitava el trasllat de la menor a l’Estat veí amb la mare basant-se en una sentència que li va atorgar la custòdia
La menor, de nacionalitat andorrana, va arribar amb el seu progenitor al Principat l'any 2015.

El TS denega el retorn d'una nena reclamada per Espanya

La menor, de nacionalitat andorrana, va arribar amb el seu progenitor al Principat l'any 2015.

ARXIU
Actualitzada 20/04/2018 a les 13:59
La justícia andorrana ha desestimat el recurs que sol·licitava el retorn d’una menor a Espanya amb la mare basant-se en una sentència d’un tribunal gallec que li atorgava la custòdia. És el cas d’Ana Vanessa Liñares Barreiros, de nacionalitat espanyola i resident a la Corunya, que el juliol del 2015 va denunciar que la seva exparella, de nacionalitat andorrana, es va emportar la filla que tenen en comú al Principat sense avisar, incomplint el règim de visites i sense tenir la corresponent autorització. Liñares va iniciar els processos judicials per tenir la custòdia de la filla, que actualment té deu anys, i el jutjat de primera instància de la Corunya va dictaminar a favor seu el 20 d’octubre del 2017, amb una sentència que li atorga la guarda i custòdia de la menor. El desembre del 2017, amb la sentència de custòdia favorable, la justícia espanyola va demanar el retorn de la menor als tribunals andorrans per desplaçament il·lícit per part del progenitor i en compliment de la sentència del tribunal espanyol. La justícia andorrana va fallar a favor del progenitor tot argumentant en la sentència que “la menor fa més de dos anys que resideix al país i s’ha integrat totalment en el seu nou entorn”.

El recurs
Sota aquesta resolució es va presentar un recurs, argumentant que les manifestacions recollides a l’aute no s’ajusten a la realitat dels fets perquè “només s’han tingut en compte les manifestacions del progenitor”, i assegurant que el pare es va emportar la filla sense el consentiment i coneixement de la mare enmig d’un procediment de modificació de mesures que es va allargar gairebé quatre anys, del 2013 al 2017, i que va concloure amb la concessió de la custòdia de la menor a la mare i la suspensió del règim de visites al progenitor. Entre els arguments presentats, la defensa al·lega que el pare va obstaculitzar el procés judicial perquè no va comunicar el trasllat de la menor i va amagar el seu parador, motiu pel qual es va tardar dos anys a localitzar-los, afegeix que és “inconcebible” que el batlle explori una menor sense la presència d’un equip psicosocial i destaca que comporta un “major risc” per a la nena conviure amb un progenitor que incompleix reiteradament les resolucions judicials, “influeix negativament en la menor i impedeix a la mare comunicar-se i veure” la nena. Finalment, descarta que les declaracions d’una menor de deu anys “siguin suficients per presumir de la seva maduresa”.
Per la seva banda, en la desestimació del recurs, el Tribunal Superior argumenta que en el moment del desplaçament de la menor la mare no ostentava la custòdia de la criatura, ja que li va ser concedida l’octubre del 2017, i acredita que la menor fa més d’un any que s’ha desplaçat al Principat i s’ha integrat en l’entorn. En l’exploració amb la filla, la batlle va concloure que la menor tenia “maduresa i determinació”, i va expressar que el retorn a Espanya de la nena “la podria col·locar en una situació intolerable”. A més a més, la sentència es basa en el conveni de la Haia, tot argumentant que els tribunals han de prendre en consideració l’opinió de la menor contrària al retorn si aquesta té una “edat i maduresa” que ho justifiquin.

La mare, sense opcions
L’advocada de la mare, Marta Álvarez Pardiñas, va assegurar en declaracions al Diari que ha quedat “destrossada després de rebre la notícia”. La representant legal va manifestar que la progenitora “fa més de tres anys” que no veu la nena i hi va afegir que “amb aquesta sentència no tornarà a veure més la seva filla, tot i que en té la custòdia”. L’advocada va assegurar que no dona “crèdit” a la desestimació del recurs basant-se en l’opinió de la menor: “Tenim informes que demostren que l’opinió de la nena està manipulada.” Segons Pardiñas, la defensa ja no té més opcions, “el jutjat de la Corunya assegura que no té competències i que no pot fer res més”. L’advocada va declarar que molts casos d’aquestes característiques que impliquen custòdies de menors entre dos països acaben “en sac foradat” per la manca de recursos, i critica la lentitud de la justícia espanyola ja que “ni tan sols havia rebut la notificació de la desestimació del recurs”, i hi va afegir que la seva clienta “ja no té ni mitjans ni recursos econòmics”.

ELS FETS
L’any 2007 la parella té una filla en comú que neix a Andorra. Posteriorment es traslladen a Galícia i més endavant se separen. El pare en té la custòdia.

Entre el 2013 i el 2017 es du a terme un procés judicial per determinar la custòdia de la menor.

El juliol del 2015 el progenitor s’emporta la nena de Galícia a Andorra.

L’octubre del 2017 el jutjat atorga la custòdia a la mare i declara el pare en rebel·lia processal.

El desembre del 2017 la mare sol·licita a Andorra la restitució de la menor a Espanya i la justícia andorrana li ho denega. Tot i això, presenta un recurs.

El març del 2018 la justícia andorrana desestima el recurs al·legant que la nena s’ha integrat a Andorra i el retorn la podria posar en una “situació intolerable”.
Etiquetes
  • #3 AE3
    (20/04/18 21:30)

    ¿Qué dicen los informes psicológicos de ambos progenitores? Ahí está la clave. Sin sus antecedentes de referencia no podemos llegar a una conclusión fundamentada.

    Respondre
  • #2 Felicitats Justicia
    (20/04/18 19:48)

    Aquesta Nena no vol saber res de la Mare, prefeteix ella viure a Andorra amb el Pare, qui es la justicia per no escolta a una nena que no es sent identificada amb galicia o la seva Mare. No veu a la filla perque no vol,  si agafa un bus la pot veure, felicitats a la Justicia, el Pare pot fer la feina d una mare igual o fins i tot millor.

    Respondre
  • #1 karlitos
    (20/04/18 14:40)

    Estic amb TS en defensar els andorrans i els que s´edentifican amb el valores d´Andorra, son un Paìs son un poble amb la nostra cultura i ningu ho pot negar i si ho fan pitjor per ells , perque nossaltres no cambiarem....Son aixi de sencills, nobles i els collons be pujats.....sense tindre por a ningu.

    Respondre
3
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477