Els crèdits bancaris cauen més d'un 20% en cinc anys

La banca andorrana continua amb la tendència a reduir la cartera creditícia (els préstecs en vigor) i la caiguda acumulada des del 2012 és superior al 22%. Fa sis anys es va iniciar aquest procés amb el qual l’accés al crèdit bancari és molt més complicat, i s’ha passat d’un global de préstecs de 7.692 milions d’euros al tancament del 2012 a 5.995 l’any passat. Els motius són diversos, segons les fonts bancàries i polítiques consultades, i tenen tant un origen intern com extern. Les arrels de la reducció del crèdit s’han de buscar en la desconfiança derivada de la crisi i de l’increment de la morositat. Per impedir situacions de risc, les entitats bancàries van iniciar una política molt restrictiva, especialment amb els préstecs a l’habitatge. També van començar a aplicar, segons les fonts consultades, una política d’interessos i comissions molt més alts. Del boom del totxo provenen bona part dels crèdits amb morositat i de problemàtic cobrament i els mecanismes per protegir-se dels impagaments va situar la concessió de préstecs en un escenari molt complicat.

La baixada progressiva del capital prestat es deu fonamentalment al venciment dels crèdits concedits sense que les noves operacions siguin equivalents. A aquest factor se n’hi ha acabat sumant un de nou. La nova normativa bancària, i la que arriba com Basilea 3, té unes exigències de capital i de provisions per a les entitats bancàries molt importants. Per poder complir amb els requisits, segons les fonts consultades, cal apostar per una major reducció de la cartera creditícia. Un dels motius fonamentals es troba en el fet que les noves regulacions comporten que els crèdits on hi hagi un indici de problemes de cobrament s’han d’aprovisionar. Aquesta política significa que les entitats han començat una política de destinar grans quantitats de capital per respondre dels casos amb risc de morositat.

Preocupació

La combinació de factors ha culminat en un descens de la quantitat de capital que mantenen com a crèdits particulars i empreses. La dada no ha passat desapercebuda ni per als polítics ni per al món empresarial. Hi ha coincidència a assenyalar la preocupació per la situació, i sobretot per la tendència. Les fonts consultades van comentar que era “normal” que l’esclat de la crisi derivés en una contenció important dels préstecs i en un augment significatiu de les garanties necessàries per obtenir-lo. Però el teòric final de la crisi, en comptes de portar un nou increment del capital prestat simplement ha estat una continuació de la línia descendent.

Les fonts consultades esperen que la situació sigui conjuntural i que tan sols s’allargui fins que s’acabin aplicant i consolidant els nous criteris de provisions econòmiques que es demanen a les entitats financeres. La part més afectada ha estat la corresponent al sector immobiliari, assenyalen les fonts, perquè és on l’aturada al crèdit ha estat més important. Aquest factor havia estat relativament poc transcendent fins a l’any passat, segons gent propera a la construcció, perquè el moviment de venda de pisos era reduït i bàsicament centrat en nous residents passius que disposaven de capital per adquirir immobles. La situació, però, ha canviat perquè la combinació de dos nous factors (tipus d’interès molt baixos i lloguers molt cars) hauria d’estar revifant el mercat. Però no és així. La falta de préstec bancari està portant que només els que disposen dels diners per comprar acabin tancant operacions. I aquest grup és una minoria. Perquè el sector entri en una dinàmica positiva cal que l’accés al crèdit torni a les classes mitjanes perquè puguin comprar, i de moment, no està passant.

QUEIXA PEL CRÈDIT PER A PISOS PROPIS

Diferents representants del sector immobiliari van manifestar la disconformitat amb la política que estarien seguint alguns bancs de jugar amb la concessió o no d’un crèdit segons l’habitatge que es pretengui comprar. La versió dels membres del sector indica que les entitats intenten que els potencials compradors s’acabin quedant pisos de les carteres que els bancs encara conserven per execucions d’impagaments. Aquesta pràctica estaria, suposadament, perjudicant algunes immobiliàries, que tot i tancar les operacions es troben amb la denegació del crèdit.