El lladre dels caixers va usar targetes clonades

El lladre feia l’operació de treure diners i l’anul·lava una vegada havia accedit a la cinta transportadora per agafar els bitllets

El lladre dels caixers va usar targetes clonades

detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Etiquetes:

El lladre que la matinada de dissabte va robar en 14 caixers automàtics de tres entitats bancàries del país va utilitzar targetes de crèdit clonades. És la conclusió a la qual ha arribat la policia després de visionar les imatges que van gravar les càmeres de seguretat instal·lades als caixers i la manera com va actuar l’autor dels robatoris. Les operacions per sostreure els bitllets segueixen el mateix patró, segons ha pogut saber el Diari, al llarg de tot el recor­regut delictiu, que es va iniciar a Santa Coloma i va acabar al Pas de la Casa, després d’actuar a Andorra la Vella, Escaldes i Encamp. De la mateixa manera que l’autor dels furts és la mateixa persona i pren força la possibilitat que actués en solitari, encara que la policia no descarta que pogués tenir un còmplice que li facilités els desplaçaments per tot el país. La manera d’actuar, el tipus de caixers concrets en els quals va retirar els diners i el moment escollit revela que el lladre era un professional i la sospita és que podria tractar-se d’un membre d’una banda de delinqüents dels països de l’Est, segons fonts properes a la investigació.

Operació “normal”

El procediment emprat per l’autor dels furts per robar s’iniciava amb l’operació usual per retirar diners d’un caixer automàtic, a continuació marcava el pin cor­responent i la quantitat màxima de diners de què podia disposar. Una xifra que pot arribar a 600 euros en funció de l’entitat però que algunes tenen limitat a 300. Un cop el procés estava en marxa accedia a la cinta transportadora que facilita els diners a través de la ranura del caixer i l’estirava fins que es feia amb els bitllets. Abans, però, i en l’últim moment, procedia a anul·lar l’operació ja que en cas de no haver-ho fet la targeta hauria quedat bloquejada, impedint qualsevol altra operació al llarg de tota la nit. En aquest moment encara es desconeix quantes targetes clonades va fer servir en espera de saber la informació que queda registrada en els caixers cada cop que es fa una operació; el banc emissor, el número de la targeta així com les altres dades inherents de la tarja.

La quantitat que va sostreure també és una incògnita perquè, a banda de les diferents alternatives de cada entitat pel que fa al màxim a retirar, hi va haver caixers on es va frustrar l’operació. En qualsevol cas, la hipòtesi amb què es treballa és que la xifra seria inferior als deu mil euros, segons ha pogut saber el Diari. De les tres entitats afectades, una va patir l’atac en onze caixers, una altra en dos i finalment l’última, en un. Tots estaven situats a l’exterior de les oficines.

Encaputxat

Les imatges de les càmeres que van captar els caixers no són concloents per poder identificar l’única persona que la matinada de dissabte passat va manipular els aparells per endur-se els diners, ja que anava encaputxada i actuava amb el cap cop, tal com es pot comprovar a la fotografia publicada del moment en què actuava en un dels caixers. Els treballs per descobrir-ne la identitat es dirigeixen cap a les gravacions de les càmeres d’establiments propers on es van cometre els furts, ja que és possible que captessin imatges abans de preparar-se per manipular algun caixer. Un element que alhora ha de permetre descobrir si va actuar en solitari o tenir còmplices. Del que no hi ha cap mena de dubte, segons les mateixes fonts, és que després de travessar el país de sud a nord en la cursa delictiva va abandonar Andorra per la frontera del Pas de la Casa la mateixa nit després de cometre l’últim robatori. Paral·lelament, la policia ha demanat la col·laboració de les policies veïnes per intentar capturar-lo o tenir la fitxa per si volgués tornar a actuar a Andorra.

Els paràmetres del modus operandi són clars, però segons fonts dels afectats no es pot descartar que hagués pogut retirar diners d’altres caixers sense manipular-los fins deixar-los inservibles com en els casos denunciats. Una incògnita que només es resoldrà si arriba un càrrec a final de mes.

tracking