El TS tomba el concurs per a la concessió de les línies de bus

La sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha tombat el concurs per a la concessió de les línies nacionals de transport de viatgers contra el qual havia recorregut la Cooperativa Interurbana, que no estava d’acord amb les bases. El Superior dona la raó a la companyia perquè estima que diferents requisits que s’havien inclòs en el concurs no permetien presentar una oferta amb garanties a qualsevol dels potencials licitants. El concurs, que feia tres lots segons rutes i va ser convocat l’1 de juny del 2016, va resultar desert, però les irregularitats detectades hauran de ser contemplades en la nova licitació que Govern està preparant actualment per a la concessió de les línies d’autobús nacionals.

El primer dels punts que el Tribunal considera no ajustats a dret fa referència a l’obligació de coexistència dels adjudicataris actuals de les línies de bus amb els que sortissin del nou concurs. El concurs no establia durant quant de temps havien de donar el servei conjuntament i la sentència recull que “impedeix formular una oferta amb ple coneixement de causa”. Aquesta indefinició afectava que “tots els licitadors puguin conèixer amb exactitud el seu abast i puguin concórrer en igualtat de condicions”. Conclou que “la indeterminació sobre aquest punt afecta el conjunt dels licitadors i incideix negativament en el principi de lliure concurrència”.

Indefinició en les tarifes

El segon punt irregular fa referència a la indeterminació de les tarifes com “un dels elements essencials del contracte, ja que constitueixen la remuneració del concessionari i els licitadors han de conèixer amb la suficient precisió aquesta dada de la qual depèn el seu pla de viabilitat econòmico-financer”. El concurs fixava que les “tarifes serien fixades pel Govern i publicades al BOPA” per afirmar a continuació que “les tarifes actuals són les tarifes vigents publicades al BOPA”. La primera indefinició del redactat arriba perquè les tarifes actuals no són uniformes com a mínim pel que fa als serveis de targeta Blava i la Magna. “En conseqüència és evident que els licitadors no poden conèixer quines seran les tarifes inicials aplicables quan el plec es remet a les vigents a la data de la convocatòria, però aquestes resulten divergents respecte de cadascun dels operadors actuals”. Quan es va demanar a l’administració que aclarís el concepte la resposta va ser, “hauràs d’agafar el preu que per sentit comú et sembli millor”, que per al Tribunal és el millor exemple d’una “afirmació que posa en relleu la indefinició del plec de bases sobre aquesta qüestió”.

El darrer punt que es considera irregular obligava a constituir una societat anònima per part de les concessionàries de les tres línies. La plataforma havia de gestionar les línies i l’organització dels trajectes del bus escolar per desplaçar els usuaris del bus lliure. En cas que les empreses no s’haguessin posat d’acord es creava una empresa pública on les empreses també estaven obligades a participar.

El Tribunal observa que les funcions que s’atorgaven a la plataforma “excedeixen de la mera gestió del servei, que correspon als concessionaris”. Potestats com ara el sistema d’integració tarifària corresponen a l’administració “i no als contractistes”. La plataforma també estava posant en qüestió “les competències comunals en la mesura que es preveu la integració tarifària dels serveis parroquials”.

La sentència reflecteix que s’intentava donar a empreses privades competències “en matèria de transport” que “corresponen al Govern i són exercides pel ministeri competent”. A més entén el Tribunal que només el Consell General pot crear societats amb participació accionarial de l’administració general al costat de privats.