El Constitucional suspèn l'expulsió per cinc anys d'una delinqüent reincident

El Tribunal Constitucional (TC) ha admès a tràmit el recurs d’empara d’una resident de nacionalitat portuguesa contra la decisió del Superior de donar validesa a la seva l’expulsió administrativa d’Andor­ra per un període de 5 anys, fet que comporta la suspensió. L’alt tribunal estudiarà ara si, com defensa la representació penal de la resident, la sentència del Superior ha vulnerat el dret de la seva clienta a obtenir una decisió fonamentada en dret infringint l’article 10 de la Constitució.

La dona va ser condemnada pel Superior després que el Govern recorregués contra la decisió de la Batllia de tombar una resolució governativa que dictava l’expulsió del Principat de la dona, nascuda a Portugal l’any 1991. El Constitucional haurà de decidir ara si els fonaments utilitzats pel Superior per justificar la sentència són o no ajustats a dret.

El Govern considerava que la mesura d’expulsió de la resident era totalment proporcionada, ja que la conducta de la interessada al país “ha estat reiteradament atemptatòria a l’ordre públic en general”. En la seva sentència, el Superior recorda que la jove ha estat controlada vàries vegades per la possessió de productes estupefaents (18 de juliol del 2011, i el 4 de febrer i 20 de febrer del 2014) i que ha estat detinguda i condemnada en vàries ocasions. Ho va ser el 26 de març del 2013 com a autora d’un delicte major de cessió de cànnabis a un menor d’edat i un any després va ser arrestada després de cedir 13,7 grams de marihuana a un menor. Va ser condemnada per un delicte major a tres anys i sis mesos de presó (9 mesos ferms) i per un delicte menor a un any i tres mesos de presó condicional.

La jove es va assabentar l’octubre del 2016 que hi havia una ordre administrativa que l’expulsava del Principat durant cinc anys en el moment d’ingressar a la presó de la Comella. Va ser en aquell moment quan va presentar recurs contra la decisió del Govern. El Superior considera que la noia no podia al·legar arrelament al Principat per evitar l’expulsió malgrat que hi viu des dels quatres anys, els seus pares, que estan separats, també hi resideixen i assegura que té una germana a Andorra. La resposta del Govern va ser que l’expulsada tenia 26 anys i podia desenvolupar una vida independent i que no li constava que hagués tingut mai cap tipus d’ocupació laboral, tot i que sí el fet que s’estava traient el graduat escolar.

Per tot plegat, la sentència del Superior que validava l’expulsió considerava provat que la seva permanència a Andorra era un risc per a la seguretat de les persones, per als béns i per a l’ordre públic, i que no es podia considerar desmesurada l’expulsió.