Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
reportatge

Cinca sempre torna

El ministre de Finances s’ha reincorporat a la cursa d’aspirants a encapçalar la llista dels demòcrates a les properes eleccions després de superar una campanya de desprestigi. Davant tindrà Vicenç Mateu i Gilbert Saboya, sempre que Xavier Espot declini ser l’escollit.
Jordi Cinca, Vicenç Mateu i Gilbert Saboya.

Jordi Cinca torna a la cursa per ser el cap de llista demòcrata

Jordi Cinca, Vicenç Mateu i Gilbert Saboya.

Actualitzada 19/03/2018 a les 19:35
El substitut de Toni Martí com a primer de la llista de DA per a les properes eleccions generals és a les mans de Xavier Espot. Si el ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior decideix acceptar la proposta que fa mesos que té sobre la taula serà el candidat a cap de Govern. Sense discussió. És el preferit per la cúpula del partit, pel mateix Martí i el que genera més consens a les files dels demòcrates. Per tots aquests factors se’l pressiona i força perquè faci ja el pas endavant tot i que encara falta un any per a les eleccions. Ara bé, en el cas que declini l’oferiment les alternatives són tres: qui fins fa poques setmanes tothom inclòs ell mateix donava per descartat, Jordi Cinca; el síndic, Vicenç Mateu, i el ministre Gilbert Saboya.
El titular de Finances ha fet arribar al grup de DA per via d’un dels seus consellers més propers que està disposat a liderar el projecte i disputar la victòria a Pere López i Jordi Gallardo (SDP no ha designat candidat). Fins i tot ha fet evident que té el vistiplau de la família alhora que ha iniciat reunions amb destacats membres del partit. Jordi Cinca havia estat sempre a les travesses per succeir Martí fins que esclata l’afer Orfund amb la querella interposada per Joan Samarra contra ell pels presumptes delictes d’administració deslleial, apropiació indeguda i blanqueig de capitals. La confabulació anava més enllà; el pretenia vincular amb el tràfic d’armes de l’ex-president liberià Charles Taylor i amb els diamants de sang. L’aparició en els papers de Panamà i el fet d’estar durant mesos sota sospita arran d’una campanya orquestrada contra ell a l’escalf del cas BPA semblaven apartar-lo definitivament de la cursa per succeir Martí.
La contundent sentència del Superior, que no tan sols va rebutjar la querella (tribunals espanyols i andorrans ja ho havien fet cinc cops), sinó que la va definir de sense sentit i ni amb un sol indici sòlid per sustentar-la, va suposar un gir de 180 graus en la situació personal i política de Cinca.

El rival a batre
L’actitud del ministre de Finances i la manera d’afrontar el dia a dia al Govern en els darrers mesos li han fet guanyar adeptes dins del partit, segons fonts de DA. El comitè par­roquial d’Andorra la Vella li és monolíticament lleial i ha anat teixint suports amb els comitès d’altres par­ròquies, fet que el converteix en el rival a batre. Amb el permís d’Espot.
Cinca treballa per convertir-se en aspirant i té parròquia. Mateu i Saboya, ni una cosa ni l’altra. Com ells mateixos han reconegut, no han fet res per esdevenir candidats, fet que no vol dir que no vulguin arribar a cap de Govern. El síndic és l’únic que ho ha dit obertament, però no és cap secret, dins i fora del partit, que entra en els plans de Saboya liderar el projecte. Sap, però, que fer-ho evident abans d’hora pot suposar perdre totes les opcions. A inici de l’actual legislatura va intentar ser nomenat successor, fet que no va agradar gens a Martí, que no solament no el va instituir com a hereu, sinó que li va perdre la confiança. La relació de Martí amb Mateu no és equiparable, però com el ministre lauredià tampoc té el seu suport; una variable clau si es tenen les més altes aspiracions polítiques a DA.
Ni Cinca, ni Mateu, ni Saboya generen unanimitat dins el partit, segons les mateixes fonts, però hi ha dos elements més que jugarien a favor del titular de Finances. El primer és la capacitat que té de moure’s en els diferents organismes del partit, amb una contrastada habilitat per guanyar adeptes a la seva causa. Ni de lluny arriba als nivells de Martí, però no té cap problema a traslladar l’activitat política al carrer i mantenir un contacte directe amb els ciutadans, fet que esdevé el segon element al seu favor. Un aspecte que ni Mateu ni Saboya han explotat, més per falta de voluntat que per capacitats. És una qüestió de caràcter que s’expressa amb diferents particularitats en cada cas.

Pactes electorals
El trencament del grup parlamentari liberal i el pas dels consellers de Sant Julià i la Massana al grup mixt ha obert un nou angle a l’hora de valorar els pros i contres dels futuribles a liderar el cartell electoral. Les possibilitats d’assolir alguns tipus de pactes per part de DA es limiten a Unió Laurediana (UL) i Ciutadans Compromesos (CC). Liberals, socialdemòcrates i SDP ja han declarat que faran tot el possible per treure DA del Govern, fins i tot estan oberts a pactar entre si a les llistes parroquials per sobre de les diferències ideològiques. Explotar la Llei electoral al límit, ho anomenen.
Qualsevol alternativa que no sigui Xavier Espot amplifica les possibilitats que els partits hegemònics al Consell de Sant Julià i la Massana presentin candidatura a les properes eleccions. Ja sigui junts o per separat; una alternativa que ni ells coneixen. El partit, segons les fonts, no descarta que amb Cinca, Mateu o Saboya es pogués tancar algun tipus d’acord electoral amb UL i CC, però es reconeix que seria més complicat. Per exemple a Sant Julià, a banda de llimar els desencontres, una llista liderada pel lauredià Gilbert Saboya obligaria a superar els conflictes derivats dels personalismes.
Les connotacions de l’elecció del candidat de DA van més enllà de les possibilitats de victòria a les eleccions. La marxa de Toni Martí de la primera línia política serà la prova definitiva per comprovar si DA és un partit estructurat i el seu grau de cohesió interna. O si només es una amalgama heterogènia de sensibilitats al voltant d’una persona sense la qual no té recorregut. Amb Xavier Espot la viabilitat del partit sembla assegurada, segons fonts properes a la formació, pel consens unànime que desperta. Amb Cinca, Mateu i Saboya no és tan evident pel grau d’acceptació desigual que provoquen en els diversos comitès parroquials. Una situació adversa que es podria accentuar en el cas que s’acabin enfrontant a la cursa per a la successió. I tampoc tenen el suport de Martí, que només preveu una possibilitat: Xavier Espot.

LES POSSIBILITATS DE CONXITA MARSOL
La cònsol d’Andorra la Vella és l’aspirant que els demòcrates tenen a la recambra si cap dels tres futuribles aconseguís el consens necessari. Les possibilitats de Conxita Marsol són escasses i mai ha mostrat cap interès per succeir Martí. En primer lloc i com sempre passa perquè Xavier Espot decideixi rebutjar l’oferta de liderar el projecte tal com li demanen de forma insistent. A partir d’aquest moment Cinca, Mateu i Saboya haurien de buscar suports entre els dirigents del partit i als comitès parroquials per tirar endavant les respectives candidatures. L’alternativa Marsol va en funció del nivell de confrontació en el procés de primàries. Com més “fratricida” més augmentarien les seves possibilitats. Davant les dificultats dels tres per assolir la unanimitat i el perill de fragmentació del partit caldria un nou aspirant que recosís DA. I aquí és on apareixeria la cònsol.
Etiquetes
Veure’n més
32
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477