Compartir
Accedir
Subscriu-te Iniciar sessió
Buscar
DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA DIARI D'ANDORRA
educació

Els col·legis han registrat sis casos d'assetjament des de principi de curs

Educació preveu que el nombre d’episodis de ‘bullying’ se situï aquest any en els onze, com el 2016, però que vagi a l’alça els pròxims cursos
Les conductes agressives es poden produir ja en la infantesa i preadolescència.

Sis casos d'assetjament a les escoles aquest curs

Les conductes agressives es poden produir ja en la infantesa i preadolescència.

ARXIU
Actualitzada 12/03/2018 a les 13:35
L’assetjament escolar afecta alumnes de tots els sistemes escolars i des d’una edat ben avançada, els deu anys, tot i que la majoria de casos es concentren a la segona ensenyança. El ministeri d’Educació ha obert aquest curs un total de sis expedients per casos de bullying en centres educatius del país, segons va confirmar al Diari la directora del departament d’Inspecció i Qualitat Educativa del ministeri, Marie Pagès, que preveu acabar el període escolar amb uns onze casos, que són els que hi va haver el curs 2016-2017. “De moment no sembla que es detectin més casos que l’any passat. Estem mantenint la tendència”, va afirmar.
Dels sis casos d’aquest any, alguns encara estan en procés. Es tracta d’episodis sense violència física però amb conductes d’assetjament continuat en el temps que actuen contra l’infant que pateix l’agressió. Parlem, per exemple, del fet d’“estar aïllat del grup o petites agressions com poden ser agafar la motxilla”, apunta Pagès. “Això repetit en el temps pot comportar conseqüències greus per a la víctima: baixada del rendiment acadèmic, afectacions anímiques i absentisme”, i per tant el nen vol deixar d’anar al col·legi per evitar trobar-se amb aquells que li fan la vida impossible. “Pot arribar a un punt que pugui tenir una afectació important a nivell de salut mental”, assevera la responsable educativa.
Aquest tipus de fets es detecten ja en nens de la primera ense-nyança, dels 10 als 12 anys, però on hi ha els casos més greus és a la segona ensenyança, dels 12 als 16, en l’etapa preadolescent i adolescent. “L’assetjament es pot donar a qualsevol edat, el que passa que en els nens més petits encara no hi ha consciència de fer mal”, argumenta Pagès.

Ciberassetjament
Un fenomen que ha anat agafant cos els darrers anys és el ciberassetjament, és a dir, increpar, humiliar o vexar el company d’escola per les xarxes socials. Un tipus d’agressions que segons recalca Pagès mai van soles, sinó que sempre està acompanyat del bullying presencial, al col·legi. La responsable d’inspecció educativa del ministeri subratlla que “no tenim un cas exclusiu de ciberassetjament perquè sempre es combina, però sí que hi ha alguns casos que puntualment són per xarxes socials”.
Hi ha altres episodis, els més greus, en els quals intervé la policia. “No són els més freqüents”, diu Pagès, que indica que “si l’assetjament és greu i els fets són molt greus o hi ha un assetjament amb conductes sexuals es notifica a la policia”. De denúncies l’any passat n’hi va haver dos; aquest curs, de moment cap.

Cas del María Moliner
Va passar el novembre del 2016. Els pares d’una alumna de l’institut María Moliner de la Margineda van denunciar a la policia que la seva filla de 13 anys era víctima d’assetjament des de dos anys ençà i que fins i tot havia patit una agressió física. Els pares van criticar que el centre no va aplicar el protocol fins que la policia va intercedir. Marie Pagès, cap de l’àrea encarregada de gestionar aquests casos, deixa clar que “en tots els sistemes educatius el protocol s’està aplicant correctament”, però “de vegades les accions que has previst que es corregeixin en un mes han de ser reconduïdes una segona o una tercera vegada perquè el cas s’allarga”. “Però no perquè el centre ho notifiqui tard, sinó perquè les accions no donen els resultats esperats i has d’aplicar-ne més”, aclareix. I afegeix: “Això no funciona com un medicament. Hi ha situacions tan enquistades que de vegades cal modificar el pla”.
Pagès recalca que “quan es té la certesa que és assetjament els protocols van molt ràpid” i un episodi se soluciona amb uns dos o tres mesos “com a molt”. Però justament no sempre és tan fàcil de detectar. “De vegades els pares noten el malestar del nen però no són conscients que és un tema d’assetjament. Llavors s’atén l’alumne per una baixada anímica o per mals resultats acadèmics però no es té clar que és un assetjament”, exposa. “El que és fàcil de detectar és que li passa alguna cosa, el que és difícil és que ho puguis identificar com a tal”, assenyala. I com confirmar que realment es tracta de bullying? “El que és clau és crear un clima de confiança amb els nens i animar-los a parlar. Si no és directament amb els pares o el tutor que sigui amb un company de l’escola”, diu.
I aquí rau la sensibilització als entorns escolar i familiar per “mentalitzar els companys que a la que detectin una situació d’assetjament o un amic els hi expliqui que ho denunciïn”. “Són ells que tenen la clau perquè ho puguem detectar”, sentencia Pagès.

Augment d’episodis
Per això el pla de prevenció de la violència escolar de què disposa el ministeri, que data tot just de l’any passat, aplica tot un ventall d’actuacions destinades justament a conscienciar els joves perquè no tolerin el bullying i el denunciïn. Un pla que desenvolupa accions formatives i tallers des de sisè fins a segona ensenyança. També s’ha organitzat un certamen de curtmetratges que fan els propis estudiants sobre les agressions als col·legis i s’estan programant per al curs que ve taules rodones adreçades als pares i moderades per un psicòleg i un educador social.
Tot plegat fa augurar que el nombre de casos de bullying, avui situats en els onze per curs, augmentarà perquè més gent ho denunciarà. “La idea és que el pla de prevenció formi els alumnes en el rebuig d’aquestes actuacions i per tant faci aflorar més casos”, conclou Pagès.

UNA 'APP' PER DENUNCIAR CASOS
Donar l’avís és el que permet activar el protocol d’assetjament. Poden ser els mestres, els pares o els mateixos alumnes. L’escola andorrana d’Encamp està fent una prova pilot amb una aplicació de mòbil per tal que quan un alumne és testimoni o pateix actituds agressives pugui activar una primera intervenció. A partir d’aquí, i si el centre confirma que es tracta d’un episodi de bullying, avisa el ministeri, que és qui posa en marxa un pla d’intervenció amb accions previstes, tant amb els agressors com amb les víctimes que es van prorrogant cada mes fins que se soluciona el conflicte. Es fan tutories, entrevistes personals amb psicopedagogs i fins i tot dinàmiques de grup a l’aula.
Etiquetes
8
Diari d'Andorra Twitter

Opinions sobre @diariandorra

Envia el teu missatge
HELISA - Gestor de continguts
© Diari d’Andorra
(Premsa Andorrana) 2005-2016 - C/ Bonaventura Riberaygua, 39, 5è pis - Telèfon : +376 877 477