La Batllia anul·la el concurs pel qual van entrar vint professors

Una recent sentència de la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia ha anul·lat el concurs que el Govern va fer l’any 2016 per consolidar una vintena de places de professors eventuals. La sala ha donat la raó a un mestre d’anglès que va impugnar la resolució del comitè tècnic de selecció per a la provisió de places del cos especial d’ensenyament, que el va declarar no apte en la prova professional escrita. Primer va interposar una demanda contra el Govern a la Batllia i la justícia va dictar que les resolucions “eren ajustades a dret i als fins que legitimen l’activitat administrativa”. El recurs d’apel·lació presentat davant del Superior sí que li ha donat la raó. En la sentència els magistrats consideren que les resolucions del comitè tècnic del 2 de juny del 2016 i del Govern del 31 d’agost del mateix any declarant-lo no apte “no són ajustades a dret”, i ordenen “la retroacció del procediment administratiu al moment anterior a l’elaboració i pràctica de la prova professional a fi que es realitzi en la forma legalment prevista”.

El concurs afectat és el que el Govern va convocar el 2016. De les 20 places d’eventuals a consolidar una es va cobrir amb una persona que es va presentar al concurs intern: un empleat públic que volia moure’s de lloc de treball. Sis places més es van ocupar amb eventuals amb nacionalitat andorrana. La resta, tretze, es van cobrir amb no andorrans.

El professor va al·legar en el recurs que s’havien incomplert els requisits legals i reglamentaris relatius a l’organització del procés selectiu, ja que havien intervingut en la redacció i correcció de les proves persones alienes al comitè tècnic de selecció, que, a més, no tenien una especialització que justifiqués la participació. També que la prova professional deixa un marge de discrecionalitat als correctors incompatible amb la Llei de la Funció Pública.

Sentència del superior

La sentència del Superior recorda que el comitè tècnic de selecció ha d’estar integrat, com a mínim, per dos membres del departament corresponent, designats pel director, i que ocupin una plaça d’un lloc de treball de nivell de classificació superior al de la plaça vacant o de nova creació a cobrir, per garantir l’avaluació tècnica dels requeriments exigits d’aquesta naturalesa, i per dos representants de la secretaria d’Estat de la Funció Pública que actuen, un, com a president i, l’altre, com a secretari del comitè tècnic.

Els magistrats afegeixen que el comitè és l’òrgan encarregat de l’organització de les proves, de la seva execució i avaluació, així com de formular la proposta dels candidats que han obtingut les millors qualificacions. I que resulta evident que “l’actuació del comitè és una peça fonamental de tot procediment d’accés i de promoció interna, i constitueix una garantia de l’aplicació dels principis de mèrit i capacitat”.

En el cas impugnat, els magistrats consideren acreditat que tant l’elaboració de la prova professional com la seva avaluació van ser realitzades per persones alienes al comitè tècnic de selecció, i que només en aquesta dar­rera fase va intervenir un dels seus membres. A més, diuen, no es va formalitzar la seva designació i, de fet, tampoc consta que disposessin d’una especialització professional diferent de la dels membres d’aquell comitè, que justifiqués la seva participació.

El Superior considera que atès que es tracta d’una intervenció substantiva, que determina el resultat del procés selectiu, s’ha de concloure que “l’absència d’una designació dels experts o assessors en la forma legalment exigida comporta la invalidesa de les resolucions impugnades”. I és per això que sentencia que “procedeix retrotraure el procediment administratiu al moment anterior a l’elaboració i pràctica de la prova professional, a fi que es realitzi en la forma legalment prevista, amb la intervenció, si es considera necessari, dels assessors corresponents, designats en deguda forma”.

Arribar fins al Constitucional

La decisió del Superior va sorprendre ahir amb el pas canviat el Govern, fonts del qual van assegurar que desconeixien la resolució. Les mateixes fonts van explicar que posaran a disposició dels serveis jurídics la resolució i que un cop analitzada decidiran si presenten un incident de nul·litat d’actuacions davant del Superior. Es tracta del pas previ i obligatori a portar la sentència al Tribunal Constitucional.

Les mateixes fonts van indicar que l’anul·lació del concurs respon a un defecte de forma i que no afecta el fons del mateix, ja que el professor no ha estat ni més ni menys valorat per la composició del comitè tècnic de selecció. Les fonts consultades van insistir que un cop analitzat el text el Govern decidirà si “acata” la sentència o presenta l’incident de nul·litat, i van reiterar que l’anul·lació del procés “és desproporcionat” en tractar-se d’un vici de forma. Les mateixes fonts van assegurar que, ara per ara, desconeixen si la sentència obliga realment a tornar a fer tota la prova.

RECURS PERDUT PEL PASSAPORT

El professor d’anglès va fer un segon recurs perquè no se li va permetre presentar-se a l’edicte com a andorrà. Va aconseguir la nacionalitat l’endemà de la prova i entenia que si les bases de la convocatòria permetien presentar la documentació acreditativa del nivell lingüístic requerit després de l’examen, també ho podia fer amb la del passaport. El Govern, primer, la Batllia, després, i el Superior, ara, consideren que aquesta regla no es pot ampliar al requisit de la nacionalitat i avalen la declaració de no apte del mestre.