“Ens adonem que era important”

Les vuit persones que van exercir de síndic general van debatre ahir sobre la funció de la Constitució, que enguany compleix 25 anys, en un acte que es va celebrar al Consell General. De fet, va ser el tret de sortida al conjunt d’actes que s’han programat per celebrar l’aprovació de la Carta Magna.

A l’acte hi van participar Estanislau Sangrà, Francesc Cerqueda, Josep Maria Beal, Albert Gelabert, Jordi Farràs, Josep Dallerès, Francesc Areny i Joan Gabriel Estany. A la taula rodona que va moderar la periodista Gemma Rial, els exsíndics –l’actual, Vicenç Mateu, no hi va prendre part– es van centrar a avaluar el bon funcionament que ha tingut la Constitució, tot i els dubtes que hi havia a l’inici.

“Al principi hi havia molta gent que no la volia. Jo penso que avui dia ens és útil i que el país la necessitava, però no hem d’oblidar que una quarta part de la població va votar que no”, va explicar l’ex-síndic general Josep Maria Beal, que va recordar que “l’evolució de les coses fa que ara ens adonem que allò era important”. Francesc Areny va destacar que “la Constitució ha donat estabilitat política”. “Ha complert els objectius que ens vam fixar”, va afirmar. D’altra banda, Joan Gabriel va destacar que tot i les reticències que hi havia, “no es va fer cap campanya des de cap comú en contra de la Constitució”. En el seu torn, Albert Gelabert va recordar les diferències de tarannà que hi havia entre el Copríncep francès de l’època, François Mitter­rand, i de l’episcopal, Joan Martí, en els temes socials. “La situació no va ser sempre fàcil”, va dir Gelabert, que hi va afegir que “tots sabíem el tarannà ultraliberal de Mitterrand i el posicionament de l’Església”. Amb tot, va reconèixer que “hi havia la voluntat de tirar endavant” i que “es van trobar les solucions”. Gabriel va recordar els moments complicats que es van viure amb Nicolas Sarkozy, que va arribar a amenaçar d’abdicar en cas que no es prenguessin mesures d’intercanvi d’informació fiscal. I també va donar joc l’equilibri de les relacions amb els comuns i les transferències. “No crec que es fes per ganes. Em sembla que es va fer en part per la necessitat per poder governar”, va dir Gabriel.