La UE proposa que el preu del tabac sigui el d'Espanya en 30 anys

La Unió Europea ha proposat a Andorra que el tabac quedaria trenta anys fora de l’acord d’associació com a mesura excepcional per disminuir el pes que té actualment sobre l’economia, però que quan s’acabi el període transitori el Principat situarà el preu del paquet al mateix nivell que el d’Espanya. En realitat la proposta no ho especifica així, però és la conseqüència que se’n desprèn. Concretament, Brussel·les ha tramès que trenta anys després d’entrar en vigor l’acord d’associació, Andorra s’ha de comprometre que el preu del tabac sigui, com a mínim, equivalent al del país veí que el tingui més baix, sempre que aquest país continuï formant part de la Unió Europea. Aquest redactat, a menys que en les pròximes tres dècades la Unió aconsegueixi harmonitzar els preus del tabac a tots els estats membres, comportaria que Andorra hauria d’igualar els seus preus amb els del país veí que els tingui més reduïts, i tot fa pensar que continuarà sent Espanya.

Brussel·les, en realitat, s’ha limitat a agafar com a seva la proposta francesa sobre com hauria de ser l’acord en l’àmbit del tabac amb Andorra. La Unió Europea, segons fonts properes al cas, va demanar l’opinió dels estats membres respecte a com s’haurien de plantejar els diferents temes de la negociació amb Andor­­ra en els quals algun dels 28 estigués implicat. França, preocupada pel contraban, va proposar que després dels 30 anys el preu fos el mateix que el de l’Estat veí més baix, i la UE va decidir que era un bon posicionament de sortida.

Confusió governamental

L’executiu hauria tramès, segons fonts parlamentàries, la idea que la petició de Brussel·les era situar el preu del tabac d’Andorra en 30 anys a la mateixa alçada que el país de la Unió Europea que el tingués més baix. Les mateixes fonts van indicar que l’executiu andorrà no ho va acabar d’explicar bé perquè no es tractava del preu de tabac més barat del país de la UE, sinó del país veí i que formi part de la UE. Aquest seria el motiu que va provocar la visita a París per part de Toni Martí per intentar fer entendre a l’executiu francès que la proposta faria dificílment acceptable l’acord per a la població en cas de referèndum, segons van indicar fonts properes al cas, ja que igualar els preus amb els d’Espanya es percebrà com a la mort del sector. Altres fonts consultades van comentar que possiblement la posició inicial de Brussel·les sigui tan dura per buscar que Andorra faci concessions i que la UE és conscient que un acord en aquests termes és difícilment signable.

La raó fonamental darrere d’aquesta proposta és el temor de França que el contraban des d’Andorra (i des d’Espanya, però aquí no pot fer res) es dispari. Cal recordar que un paquet de tabac se situa com a mitjana a Espanya en els 4,3 euros (punt intermedi entre el tabac barat i les marques tradicionals) mentre que a França és de 7 euros. A Andorra és de 3 euros. El diferencial entre els dos estats veïns és de més d’un seixanta per cent, i un paquet de tabac a França val gairebé dues vegades i mitja el que costa a Andorra. A més París està a punt (al març) de situar el preu del tabac en 8 euros i el pla que s’està duent a terme ha situat el final del trajecte en un preu de 10 euros per paquet com a mesura dissuasòria per al consum. Aquest serà el cost per al paquet el 2020. No es preveu que Espanya segueixi una línia similar, i en dos anys és molt possible que a banda i banda de la frontera la diferència sigui més del doble, però amb Andorra encara és molt pitjor. En uns dies el diferencial ja s’acostarà al triple, i si no hi ha un canvi de preus a Andorra el diferencial encara es dispararà més. Cal remarcar que encara que la mitjana sigui de 3 euros per paquet a les botigues del Principat (venut per cartrons) hi ha marques barates a 1,9 euros el paquet. En pocs dies per a aquestes marques la diferència de preu serà de 4 a 1 respecte a França.

ELS TABAQUERS ESPERENLA RESPOSTA A LA SOL·LICITUD D'UN 35% MENYS

Els fabricants de tabac van traslladar al Govern una proposta per establir un diferencial fix d’un 35% respecte al preu de venda amb Espanya. El model d’aquest projecte seria similar al que s’aplica des de fa anys amb la benzina. De forma oficial, els preus a Andorra no es poden anar ajustant als d’Espanya, però de forma extraoficial els carburants a Andorra es van adaptant per mantenir un marge d’entre el 15 i el 20%. S’evita així una arribada massiva de cotxes espanyols al país només per omplir el dipòsit i crear un problema a les benzineres de les comarques properes. Els tabaquers estan en espera, segons fonts properes al col·lectiu, d’una resposta per part de l’executiu. El sector veuria bé que Govern fes seva la proposta en les negociacions amb Brussel·les perquè creuen que així es garanteix el futur al mateix temps que es limita el contraban.

L’objectiu dels tabaquers és frenar el contraban de tabac i els problemes derivats amb els països veïns, perquè el tràfic il·lícit és el motiu pel qual París i Brussel·les fixen posicionaments molt durs. La proposta dels fabricants no només inclou un preu fix, sinó també que els comerciants hauran de tenir un guany mínim per paquet o cartró d’entre el 10 i el 15% del preu que hagin pagat al majorista. Finalment l’objectiu és que el client tingui un preu mínim per evitar que sigui tan rendible el tràfic il·lícit.

El diferencial del 35% (o llistat de preus públics que s’aniria actualitzant segons evolucioni a Espanya) hauria de ser controlat pel Govern entenent que aquest seria el preu mínim. Per tant el minorista, que també haurà de tenir un guany mínim per evitar així esquivar les limitacions fent promocions, podrà, si ho vol, vendre’l més car.