El TC fa tornar als Cierco els 38.000 arxius comissats en el registre

El Tribunal Constitucional ha estimat el recurs d’empara presentat pels germans Cierco per la vulneració del dret a la intimitat comès quan la Batllia va agafar 38.000 documents en el registre dels seus domicilis particulars i el despatx professional. El Tribunal Constitucional emet un dictamen diferent als altres cinc tribunals anteriors que van validar l’escorcoll i ordena que es tornin als antics propietaris de BPA tots els arxius.

L’argument principal del TC es basa en el fet que l’aprehensió de documents va ser excessiva i que s’havia d’haver limitat a aquells que tenien relació directa amb el presumpte delicte que el motivava. Cal recordar que la batlle va ordenar l’entrada als domicilis i despatxos dels Cierco després que Higini Cierco entregués a la fiscalia anticorrupció espanyola una sèrie de documents per incriminar la família Pujol. La documentació que Cierco va donar feia referència a una altra entitat financera andorrana. D’entrada, aquesta acció li comportava l’acusació d’un delicte de revelació de secrets i la batlle buscava en el registre indicis o proves per saber com ho havia obtingut Cierco aquests documents contra els Pujol quan no tenien cap relació amb BPA, sinó amb una altra entitat. L’arxiu més conegut de tots el que Higini Cierco va entregar al fiscal anticorrupció espanyol i pel qual es va conèixer el cas és el de la mare superiora. En aquest text Marta Ferrusola fa una broma i s’autodenomina “mare superiora de la congregació” perquè li facin un traspàs de “dos missals” (milions de pessetes) a un compte del seu fill Jordi.

Registre ben fet, però genèric

El TC indica que els registres es van realitzar correctament, però s’hauria d’haver acotat més perquè en estar fets de forma genèrica va suposar “segrestos indiferenciats de materials informàtics i de documents, incloses prop de 38.000 correspondències electròniques, entre les quals les comunicacions entre els recurrents i els seus advocats, però igualment altres documents segrestats als domicilis particulars dels recurrents que no tenien res a veure amb el delicte de secret bancari, el qual motivava la perquisició ordenada per la batlle instructora”.

La sentència també indica que la batlle en el moment d’ordenar el registre ja tenia la informació del suposat delicte (revelació de secrets) “i també la informació sobre el coneixement d’un fet de notorietat pública a Andorra [com així ho recorden els advocats dels recurrents] relatiu a la implicació dels recurrents en una altra causa [la denominada causa BPA]”.

El TC també dona la raó al recurs d’empara que havien presentat els advocats dels Cierco (Aurora i Enric Casadevall Pallé, Josep Casadevall Medrano i Maribel Lafoz) en considerar que el registre havia vulnerat el dret a la defensa. El motiu fonamental és que “dels documents confiscats alguns podien afectar la relació entre advocat i client perquè podien incloure les estratègies de defensa”.

DUBTES SOBRE LA SENTÈNCIA

L’argumentació de la sentència que ordena el retorn dels documents genera dubtes, segons diferents advocats consultats. El primer es troba en el fet que fixar que es faci la determinació dels correus exclusius del cas concret en el lloc on es fa el registre obligaria a passar setmanes ocupant el domicili i el despatx concernits. A més caldria obrir-los un a un i, segons aquestes fonts, deixa un camí incert respecte a la viabilitat de futurs registres per qualsevol cas que instrueixi la Batllia. L’altre punt conflictiu faria referència

que el Tribunal Constitucional esmenta el cas BPA com una font

de conflicte en la confiscació dels documents quan ni Higini ni Ramon Cierco estan imputats en aquest cas.

'BETINGO' ARRIBA DE L'URUGUAI PEL 'CAS BPA'

Betingo Sanguinetti, exgestor de BPA a Sud-amèrica i germanastre de l’ex-president uruguaià Julio María Sanguinetti, ha arribat a Andorra acompanyat de dos membres de la Interpol, segons va publicar la premsa espanyola, per a declarar en el marc del cas BPA. Betingo és un dels testimonis clau en la investigació del cas Odebrecht, on presumptament la constructora brasilera, a través de comptes a BPA i societats creades per BPA Serveis, va subornar polítics i funcionaris d’una desena de països d’Amèrica Llatina per obtenir concessions d’obres públiques multimilionàries. No ha transcendit si finalment Betingo ja ha declarat o ho haurà de fer. La batlle Canòlic Mingorance haurà de decidir després de la declaració si el deixa o no en llibertat. Betingo va acceptar la petició d’extradició a l’Uruguai que va fer la

Batllia.