Govern podrà utilitzar la policia per cobrir els serveis mínims
La Constitució reconeix el dret a vaga però també als serveis mínims i per tant el Govern està legitimat per utilitzar cossos especials en llocs vitals per a la ciutadania
Govern podrà utilitzar la policia per cobrir els serveis mínims
La negativa dels sindicats a negociar amb el Govern els serveis mínims de la possible vaga que es desenvoluparia a l’administració pública entre el 19 de febrer i el 19 de març ha derivat en un informe jurídic sobre els serveis mínims. La conclusió d’aquest estudi és que “quan els treballadors en vaga [funcionaris] no hagin previst uns serveis mínims suficients, o no els compleixin, estaria justificat i seria necessari que el Govern reemplacés els vaguistes per d’altre personal extern”. En aquest cas el personal de l’administració disponible es troba en els cossos de policies i d’agents penitenciaris, que han estat cobrant durant dècades una prima per no fer vaga i que tenen en les seves regulacions la prohibició de fer-ne. El diferent volum d’efectius dels dos cossos faria que sigui la policia el que pugui ser utilitzat si el Govern ho necessita per cobrir els serveis mínims de l’administració i evitar el potencial col·lapse.
En el treball es recorda que la primera obligació de Govern és negociar amb els treballadors públics que vulguin fer vaga per definir “de mutu acord” els serveis mínims. Però hi afegeix que “seria ingenu confiar exclusivament en la responsabilitat i la bona fe dels vaguistes per trobar una solució al problema. El Govern ha de tenir una solució de recanvi i aquesta, al nostre entendre, no pot ser altra que tenir un pla de contingència, en el qual s’identifiquin els llocs clau per a la garantia dels serveis i es relacioni el personal extern disponible al qual es pot acudir en cas de necessitat”. En el cas de la vaga a l’administració el personal disponible són els agents de policia.
Serveis mínims obligatoris
L’informe no només recomana que s’utilitzi aquesta via, sinó que obliga el Govern a fer-ho. El motiu es troba en el fet que l’article 19 de la Constitució reconeix amb la mateixa claredat el dret a la vaga com l’obligació de fer serveis mínims. Concretament l’article diu que “els treballadors i els empresaris tenen dret a la defensa dels seus interessos econòmics i socials. La llei regularà les condicions d’exercici d’aquest dret per garantir el funcionament dels serveis essencials de la comunitat”. Per tant, segons diverses fonts, l’executiu està obligat que es facin els serveis mínims si no vol incomplir la Constitució. Fins al punt que mentre el text constitucional no fa referència explícita al dret de vaga (parla de dret a la defensa dels drets econòmics), sí que la fa sobre els serveis mínims (serveis essencials de la comunitat). L’informe fixa que ha de ser l’Estat qui determini quins són aquests serveis bàsics i quina és la intensitat amb la qual s’han de cobrir per ser de mínims.
No es pot cobrar
Un informe jurídic diferent estableix que els dies de vaga no es poden remunerar als funcionaris. El text explica que una jornada de vaga a efectes legals “comporta una suspensió dels efectes de la relació laboral, ja que en condicions normals, és indiscutible que el vincle laboral té una base contractual, en la qual s’estableixen unes recíproques obligacions entre ocupador i treballador, segons les quals, el treballador posa a disposició de l’empresari la seva activitat en favor de l’empresa, a canvi de tot això, rep una compensació anomenada salari o sou, habitualment expressat en diners”. El dret de vaga permet a l’empleat fet aquesta suspensió temporal del contracte i per tant el seu incompliment laboral no pot ser castigat pel patró (en aquest cas l’administració) amb una sanció disciplinària o l’acomiadament. La suspensió temporal del contracte afecta tots els conceptes i per tant també la remuneració.
L’informe conclou que cobrar per fer vaga “ens conduiria a una situació d’enriquiment injust per part del treballador, ja que estaria rebent una remuneració per uns serveis no prestats”. Amb aquest argumentari, “la inexistència d’una normativa que reguli de forma detallada el dret de vaga, resultaria contrari a dret que l’ocupador tingués l’obligació de remunerar unes prestacions no realitzades”. L’estudi fixa que s’ha d’aplicar la reciprocitat patró-empleat i ni hi ha sancions ni es pot cobrar.