Els funcionaris faran aturades puntuals entre el 19 de febrer i el 19 de març

La vaga de funcionaris tindrà lloc del 19 de febrer al 19 de març. Els sindicats de l’administració general van registrar el preavís de la convocatòria de vaga a Govern ahir al migdia i ara falta per decidir la periodicitat de les aturades, que seran puntuals i se’n podran fer una, dues o tres a la setmana. El portaveu de la plataforma sindical, Gabriel Ubach, va explicar que la vaga és indefinida i que es podria allargar més enllà del 19 de març si així es decidís. Pel que fa a les aturades, Ubach va avançar que “ho decidirem sobre la marxa”, i va deixar clar que “avisant amb 24 hores d’antelació estem legitimats per engegar qualsevol acció”.

Tot i que els sindicats de cada col·lectiu decidiran amb els seus afiliats quines protestes duen a terme, Ubach va assegurar que la idea és que les mobilitzacions es duguin a terme els mateixos dies a tots els sectors de l’administració. “Estem actuant tots conjuntament perquè anem tots a l’una. No acceptem la Llei de la Funció Pública que la senyora Descarrega ens ha volgut imposar”, va manifestar. La vaga començarà el 19 de febrer, després de la setmana de vacances escolars per Carnestoltes.

Pel que fa als serveis mínims, Ubach considera ara que és responsabilitat de Govern fixar-los. “Nosaltres no tenim la potestat de regular-los. Això és un assumpte de Govern, no dels sindicats. Si vol que ens cridi i en parlem”, va manifestar. Sobre la reclamació que la vaga sigui remunerada, Ubach va remarcar que “estem legitimats” per demanar-ho perquè “no hi ha cap document que ens digui que se’ns poden treure els dies o que això pot comportar una suspensió del contracte”. Tot i així, va assegurar que encara que se’ls descomptin els dies de vaga del sou en faran igualment, tot i que va instar el Govern a traslladar-los “tota la documentació que tingui a mà” i que estableixi que no han de cobrar els dies que no treballin. Ara bé, “que cobrem o no cobrem no variarà en res”, va sentenciar.

El portaveu sindical va destacar que només acceptaran reunir-se amb Govern si retira la Llei de la Funció Pública i també les lleis laborals que afecten els treballadors del sector privat. “Estem disposats a seure amb tots els grups parlamentaris per parlar d’aquestes lleis, però amb un full en blanc, no per parlar de reglaments”, va dir. D’aquesta manera, va criticar que l’executiu “no ha acceptat unes negociacions legítimes” i va instar-lo a impulsar de nou els projectes des del “consens” i “sense les imposicions de l’aquí mano jo”.

Saboya apel·la al “sentit comú”

El ministre d’Economia, Gilbert Saboya, es va posicionar ahir en contra que els vaguistes cobrin. “No sé si es necessiten regulacions o no, però el sentit comú em fa pensar que una vaga no pot ser remunerada”, va dir. Tot i així, va avançar que s’han demanat dictàmens jurídics i va dir que espera “pactar uns serveis mínims i organitzar-los de forma correcta”, per tal que la vaga “afecti el menys possible els administrats”.

De la seva banda, el conseller general d’SDP, Víctor Naudi, va defensar la convocatòria de vaga “sempre que es faci amb els millors nivells de seguretat i no afecti els usuaris de forma greu”, i va indicar que la llei “hauria d’haver estat consensuada” amb els sindicats i els partits. Pel que fa a si s’ha de cobrar o no, es va limitar a apuntar que “jurídicament algú ho haurà de decidir”.

ESPOT DEFENSA QUE NO HI HA UN DRET A RETRIBUIR LA VAGA

Xavier Espot es mostra convençut que el Govern té raó quan defensa que “no és un dret legítim el fet d’estar retribuït pel fet de fer vaga”. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior assegura en declaracions a la rà- dio del Diari que l’executiu “no ha deliberat al tomb d’aquesta qüestió”, però argumenta que des de la seva perspectiva de jurista, “el fet que no s’hagi desenvolupat legalment el dret de vaga, de la mateixa manera que no pot impedir que s’exerceixi, perquè és un dret constitucional, tampoc obre drets que des de la perspectiva del dret comparat no tenen recolzament”. I precisa que pels casos que sap de països absolutament avançats, on el dret de vaga està contemplat fa segles, “no conec cap exemple on l’exercici de dret de vaga suposi una prestació retribuïda, i entenc que malgrat que no hi ha desenvolupament legal aquest fet no pot motivar que ens apartem d’aquests exemples bàsics de dret comparat”. I afirma que és molt legítim que si els sindicats discrepen d’aquesta decisió ho portin a la justícia, i els òrgans judicials “hauran de decidir quina és la interpretació més ajustada a dret”.

Espot exposa que en el cas dels serveis mínims “és una evidència que no pot ser una decisió unilateral de part i que el que ha de prevaldre és el respecte al dret legítim a exercir el dret de vaga però també el respecte a les persones que no vulguin secundar-la i vulguin treballar”, i destaca que el procediment a seguir s’ha de basar en el projecte de llei de vaga presentat la legislatura passada i en el dret comparat. Fet que el porta a defensar que s’ha de nomenar “un comitè de vaga on hi hagi representació paritària del Govern i els sindicats per articular els serveis mínims i intentar-los pactar, i si no s’aconsegueix s’haurà de recórrer a alguna mediació o arbitratge que els acabi establint”. El ministre remarca que en algun moment el Govern haurà de saber les persones que estan disposades a fer vaga, “perquè és en funció d’això que s’hauran de pactar els serveis mínims, i si amb aquestes persones està suficientment cobert el servei no hi haurà cap mena de problema, i si no és el cas s’hauran de fixar” els llocs que s’han de cobrir.