Odissea des de Barcelona

El rellotge de l'Estació del Nord marcava gairebé les 7 del matí i l'emissora de ràdio anunciava el fort temporal de neu. Això portava a pensar que alguna cosa podria anar malament. I efectivament, l'autobús previst per aquella hora amb destinació a Andorra la Vella no apareixia per cap pantalla de l'estació. Els passatgers començàvem a preguntar-nos a on hauriem d'anar. De fet, en aquell moment em penedia de no haver sortit la nit anterior, però qui sap si m'hagués trobat en la mateixa situació.

La majoria portava l'equipatge d'esquí i no semblava que els importés gaire el temps. D'altres, però, havíem d'anar a treballar aviat i es començava a notar certa preocupació. El conductor de l'autobús no va trigar a apropar-se cap a nosaltres per confirmar-nos el que era evident. L'autobús de les 7 no sortiria de Barcelona. Hi havia una solució, això sí: podríem pujar al de les 7.30 hores, però amb una advertència important: "El trajecte es farà amb gairebé 30 parades i no us podem assegurar si arribarà a la seva destinació. Probablement haguem de fer mitja volta si el temps no acompanya", va alertar el conductor. Tot i els inconvenients, ningú s'ho va pensar i tots vam pujar, tenint en compte que no hi havia cap altra alternativa.

El trajecte transcorria amb normalitat, tot i que ens vam trobar amb certes dificultats per poder sortir de Barcelona a causa del tràfic, però res fora de l'habitual en hora punta. La majoria dormien o escoltaven música per fer una mica més amè el viatge. Vam arribar a Ponts, on el conductor va decidir fer una breu parada de 20 minuts i vam continuar. Les cares dels passatgers van canviar immediatament ja a l'altura de Coll de Nargó. El paisatge nevat va despertar, literalment, a molts d'ells. La majoria somreien mentre fotografiaven el que veien i alguns adolescents s'alegraven perquè sabien que s'estalviarien haver d'anar a classe. L'alegria va durar ben poc just en el moment en què l'autobús va frenar de cop per un camió que es trobava estacionat en mig de la carretera. Per un moment, semblava que tombava cap al lateral dret. Els mateixos que van treure els telèfons mòbils per fer fotografies ara cridaven espantats i, fins i tot, de lluny, s'escoltava a algú plorant. Inevitablement, des d'aquell moment tots vam viure el trajecte amb tensió i amb incertesa. L'autobús, cada cop més, tenia dificultats per circular i ho feia a molt poca velocitat. Finalment, es va estacionar a la Seu d'Urgell, quan ja eren les 12 del matí. El conductor va anunciar pel micròfon que el seu temps de conducció havia finalitzat i que en cinc minuts vindria una altra persona per substituir-lo. Els cinc minuts van allargar-se gairebé una hora. Des de la Seu fins a Andorra, tot i que van transcórrer més de 40 minuts, el viatge va ser molt més tranquil, semblava que hi havia menys neu pel camí i que el vehicle podia circular amb menys entrebancs. Vam estacionar a l'Estació Nacional d'Andorra al voltant de les 13.15 hores. Mai havia vist tanta pressa per sortir d'un autobús. Realment hi havia motius per fer-ho. 6 hores d'Odissea des de Barcelona a Andorra.