El futur del tabac crea divergències entre la generació política del 1993

La pèrdua de pes del tabac dins de l’economia del Principat en els pròxims anys en el marc de l’acord amb la Unió Europea (UE) no deixa ningú indiferent. Ni dels espectres polítics, socials i econòmics actuals, ni de la generació institucional del 1993, que va ser la que va tenir la missió de redactar i aprovar la Constitució. El futur i l’evolució de l’economia del Principat genera diversitat d’opinions entre els protagonistes polítics de fa 25 anys per la incertesa sobre la manera com evolucionarà el teixit productiu del país. Alguns en són obertament favorables perquè això permetrà obrir altres vies per evolucionar, mentre que d’altres, si bé assumeixen que els canvis acabaran arribant perquè l’acord amb Brussel·les tirarà endavant, hi posen matisos.

L’excap de Govern Albert Pintat explica que “el tabac és el que fa viure el pressupost del Govern i la pagesia andorrana”. “No podem pas llançar-lo per la finestra”, alerta l’exlíder de l’executiu, que alhora afegeix que “en un entorn internacional en què cada estat fa el que vol, tampoc es pot demanar a Andorra que sigui exemplar allà on els estats membres no ho són”. Pintat es mostra sorprès perquè l’acord sigui a 30 anys tot i que recorda que hi començarà a haver contrapartides a partir dels set anys, amb la reducció dels acords duaners. “Els responsables andorrans han de saber l’impacte capital que té el tabac a l’economia andorrana”, manifesta Pintat, que es pregunta quines “alternatives i activitats sabrem fer i podrem fer” a mesura que el pes del tabac vagi baixant. I conclou: “Hi ha una cosa que es diu sobirania andorrana; s’ha de saber defensar.”

“Cal anar amb molt de compte”

Per la seva banda, l’exministre de la Funció Pública Enric Pujal assegura que “cal anar amb molt de compte”. “Tinc molta por pel que pugui passar amb el tabac”, assegura Pujal, que recorda que l’economia depèn “en gran part del turisme i del tabac, així que tot el que sigui posar en perill alguna de les dues coses podria afectar de manera notable la nostra economia”. Maria Reig, l’exconsellera que també va participar en la redacció de la Carta Magna el 1993, es mostra partidària de l’homologació diferencial. “No hem de ser totalment iguals, però no podem ser diferents”, assegura Reig, que considera que el Principat no ha de ser “un forat negre” per a Europa “ni un país conflictiu”. “Andorra té la capacitat per poder ubicar empreses dins del país”, afirma Reig, que considera que el Principat té una “vocació global”. Alhora, però, matisa: “Tenir una vocació global no vol dir perdre els trets distintius.”

Jean-Yves Caullet, ex-conseller tècnic del Copríncep François Mitterrand, reconeix que el tabac és un aspecte “complicat” i és un repte “fort” per a Andorra davant d’una institució com la UE. Amb tot, confia que l’economia andor­rana es transformarà. “Si es mira l’evolució de les societats pel que fa al tabac des de fa 50 anys, les coses evolucionen”, afirma Caullet, que alhora afegeix que cada cop “es fuma menys” i que el preu del tabac és “més car”. Considera que aquests punts s’han de tenir en compte els pròxims anys. “Andorra no afrontarà el futur quedant-se immòbil”, diu Caullet, que es mostra confiat que evolucionarà.

Les relacions amb França

Pel que fa a les relacions del Principat amb França, que els últims dies han estat en el punt de mira de l’opinió pública per un possible afebliment, Caullet treu ferro a l’assumpte i assegura que “és molt difícil en una negociació interpretar coses en funció d’informacions que no són forçosament completes”. “És important conèixer la posició francesa i l’espa­nyola, però el que és interessant és com es condueix la negociació amb la Unió Europea”, afirma Caullet, que confia que els problemes puntuals entre tots dos països es poden resoldre sempre que hi hagi “confiança” entre els interlocutors.