Una tarda a l'assemblea

conseguir la unanimitat total, sense cap tipus de fissura, en una assemblea de més d’un centenar de persones pot semblar impossible o, si més no, difícil. I és que entre tants assistents hi solen haver veus divergents o persones que intenten matisar les iniciatives que es voten. Dimecres passat, però, més de tres-cents treballadors públics del Principat van demostrar que fer-ho no és impossible. A la sala d’actes del comú d’Escaldes-Engordany, plena de gom a gom, les mans de tots els funcionaris van alçar-se, fins i tot d’aquells que estaven dempeus al passadís, per aprovar totes les propostes que els representants sindicals van anar enumerant al llarg de la tarda amb l’objectiu de mostrar el seu rebuig a la reforma de la Llei de la Funció Pública. La mesura sindical de major impacte, una vaga indefinida al més aviat possible. Una proposta que, sens dubte, va estar present des que es van obrir les portes d’una sala que es va començar a omplir a les 19 hores. Era el gran tema del dia i a les rotllanes que van formar els més puntuals només es parlava d’una cosa i només en un sentit, votar massivament que sí a l’aturada.

Mitja hora més tard, amb el tancament de portes per evitar la presència de periodistes, va començar l’assemblea. Llavors, els representants sindicals van iniciar el seu parlament amb una frase que va arrencar els aplaudiments de tots els assistents, tot anticipant la tònica d’una hora i mitja de reunió marcada per ovacions i poques preguntes. “La gent pensa que els funcionaris som uns privilegiats, però això no és així”, van afirmar els portaveus, al temps que van assegurar, amb el suport d’un full explicatiu que van repartir entre tots els assistents, que el pas de triennis a quinquennis perjudicaria encara més un col·lectiu que, segons van assenyalar, té membres que “estan rebent ajuda dels serveis socials”.

La tarda va avançar entre aplaudiments i unanimitat en l’aprovació de les mesures que els representants dels treballadors públics anaven presentant, fins arribar al perquè de l’assemblea: la vaga. Així van sorgir les primeres intervencions dels assistents, que van demanar com es faria l’aturada. Uns dubtes que, curiosament, els portaveus sindicals van resoldre abans de votar. I és que, tal com van anticipar les converses dels primers a arribar, es donava per fet que es realitzaria la vaga. La votació, com les anteriors, va acabar amb una gran ovació. Aquesta vegada, però, a les butaques encara es feien preguntes.