Lamela prohibeix a Besolí contestar en català

La Batllia va obrir l’any passat una causa contra l’exconseller de Finances de Sant Julià Joan Besolí i l’expresident de l’FC Barcelona Sandro Rosell per blanqueig de diners i organització criminal. És una instrucció molt similar a la de l’Audiència Nacional espanyola. En el marc d’aquest procediment, la Batllia va fer una comissió rogatòria a Espanya per interrogar els dos imputats que estan presos des del 25 de maig i es troben a la presó madrilenya de Soto del Real. La batlle Canòlic Mingorance i el fiscal general Alberca van anar a interrogar els dos presoners l’11 de desembre. A l’interrogatori hi eren presents les dues autoritats jurídiques andorranes, la lletrada de la defensa i la part jurídica espanyola que es troba present en l’interrogatori però que no ha d’intervenir perquè la causa està totalment vinculada a un altre país. Els dos presos, als quals s’ha rebutjat diverses vegades la llibertat provisional, van ser traslladats els 60 quilòmetres que separen Soto del Real de l’Audiència Nacional de Madrid per respondre a les preguntes de la Batllia i la fiscalia andorranes.

Sandro Rosell, segons fonts properes al cas, va ser el primer a declarar. Com que es tractava d’un procediment andorrà i havia de respondre a Alfons Alberca i Canòlic Mingorance va començar a parlar en català. La jutgessa Carmen Lamela, que porta la causa de l’Audiència espanyola contra Rosell i Besolí, va aturar-lo indicant, segons les fonts consultades: “Això és Espanya i aquí es parla en espanyol.” Rosell va indicar a la lletrada que la causa per la qual se’l volia interrogar era andorrana i els que preguntaven eren andorrans. Lamela, però, va mantenir que com que estaven a “Espanya, aquí es parla espanyol”. L’advocada andorrana de la defensa present també va intervenir perquè es permetés respondre en català a les preguntes fetes per Canòlic Mingorance i Alfons Alberca. La jutgessa espanyola va reiterar la negativa. Davant d’aquesta situació Sandro Rosell va anunciar que no declararia.

Posteriorment va arribar el torn de Joan Besolí, que va demanar parlar en català adduint un altre cop que estava declarant en una causa andorrana davant jutge i fiscal andorrans. La lletrada, segons fonts properes al cas, va reiterar la prohibició repetint que s’estava en territori espanyol i per tant s’havia de parlar en castellà. Besolí va insistir, indicant que ell s’estava jugant molt en la declaració per la gravetat dels delictes de què se l’acusa i que, tot i que parla castellà i francès, s’expressa molt millor en català com a llengua materna. Amb aquest argument va tornar a demanar poder respondre en català a les preguntes d’Alberca i Mingorance. La jutgessa Lamela va tallar el tema indicant que per declarar en català havia d’haver portat un traductor jurat i que per tant no ho permetia.